No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats que van posar fi a la seva vida.
A mi se'm van barrejar els dos l'últim cap de setmana de setembre. El divendres, en Errekaleor vam veure el documental Korta, askathaizea (Julen Díaz d'Argote, Egiari Zor i Hala Bedi). Korta va arribar a Vitòria de Lleó en la dècada de 1970, i va estudiar basca a Vitòria-Gasteiz (els més pròxims subratllen que va aprendre molt bé) i es va convertir en militant d'ETA. Poc després de la seva mort, la parella d'Arrasate Kristina Larrañaga va donar a llum al seu fill, Aratzez.
Aratz va enviar un magnífic vídeo-missatge per al recital, que compta amb la presència del bell basc de la localitat labortana. Tres generacions: l'avi de Lleó, el gasteiztarra Korta, el labortano Aratz.
Korta va trobar a Vitòria-Gasteiz el camí per a lluitar contra el món i lluitar per la normalització del basc. Pakito va trobar una manera de ser basc en el món en la lluita per El Salvador
El dissabte es va celebrar en Arrasate, el seu poble natal, l'acte de commemoració del 40 aniversari de l'assassinat de Pakito Arriessin a El Salvador. Tres dones van participar en la conversa. En primer lloc, Mirin Odriozola, companya de Paco i que havia estat en la guerrilla d'El Salvador –per a saber de Miren Odriozola, li cridaven Laura (Leire Ibarguren, Txalaparta)–. Mirin va explicar com va ser el seu viatge, les seves aventures en la guerrilla i la situació de l'hora. Després, la brigadista d'Askapena Bea Ilardia va explicar com en 2009, quan van ser amb la brigada a rodar un vídeo sobre Arriaran, van conèixer a Miren. Com els veïns del llogaret de Les Voltes estimaven a Juancito (nom de guerra de Pakito a El Salvador). De quina manera un grapat de nadius havia pujat a la seva tomba. Com Mirin va substituir la ikurriña atrotinada per una nova, i com va barrejar la terra d'Euskal Herria que portava amb si amb la d'El Salvador. Finalment, Aloña, un altre basc que havia estat en la guerrilla, va parlar de la situació actual d'El Salvador: El president Nayib Bukele ha tingut com a excusa la guerra contra Colla a El Salvador en un estat d'excepció de dos anys i tres mesos (75.000 detinguts sense judici), i està invertint i invertint en l'exèrcit en detriment del desenvolupament econòmic, de l'educació i de la sanitat. Aloña, per a explicar la derrota del FMLN, va dir que s'havia allunyat massa del moviment popular i que la democràcia representativa és falsa.
Korta va trobar a Vitòria-Gasteiz el camí per a lluitar contra el món i lluitar per la normalització del basc. Pakito va trobar una manera de ser basc en el món en la batalla d'El Salvador. En Baiona no ho sé, però als carrers del meu interior s'han conegut.