Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos

  • Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous riscos. Si no es frena aquesta evolució climàtica, el segur pot arribar a ser fins i tot impagat, la qual cosa suposaria el cessament d'algunes activitats econòmiques i el buidatge d'algunes comarques. Per què l'austeritat no s'ocupa del deute climàtic?
Helene urakanak sorturiko uholdeak Ipar Karolinako Estatuan. Klima beroago batean, urakanek ur gehiago eduki dezakete eta kalteak areagotu. Argazkia: Wipipedia
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'huracà Helene ha colpejat amb molta força Cuba i el sud-est dels Estats Units, on han mort 167 persones en l'última jornada. Es tracta del major huracà que ha assotat la costa nord de Florida, a la regió de Big Bend, i les inundacions, despreniments de terra, desbordaments d'embassaments i talls de subministrament elèctric s'han estès des de la província cubana de Pineda del Riu fins a l'Estat nord-americà de Virgínia. A la regió de les Muntanyes Negres de l'oest de Carolina del Nord s'han registrat inundacions especialment dures. Segons l'agència de previsió meteorològica AccuWeather, els danys materials als Estats Units superaran els 145.000 milions de dòlars.

El climatòleg Peter Kalmus es va sorprendre que en els grans mitjans de comunicació aquest desastre no s'associés amb el canvi climàtic. Així ho va expressar en una entrevista amb Democracy Now: "He estat llegint articles en The New York Times sobre les inundacions en l'oest de Carolina del Nord. Els articles no esmentaven ni un sol esment al canvi climàtic, malgrat les inundacions. Més enllà d'això, ens trobem en un context més ampli d'escalfament excessiu i irreversible, originat per la indústria dels combustibles fòssils. Durant dècades s'han dedicat a mentir i a obstaculitzar les accions. El planeta s'està escalfant massa. És irreversible. És una conseqüència de la indústria dels combustibles fòssils. I dic exactament "indústria", no "combustibles fòssils", perquè aquesta indústria ha obstaculitzat sistemàticament les accions en els últims gairebé 50 anys, dècades després de dècada. Això empitjorarà a mesura que els planetes continuïn escalfant-se. En el futur veurem tempestes més severes. Mentre continuem cremant combustibles fòssils i aquesta indústria es deixa propagar la desinformació i obstaculitzar les accions, el planeta continua escalfant. Els oceans més càlids alimenten aquest tipus de tempestes, que creixen més ràpidament i són molt més fortes. Com les condicions atmosfèriques més càlides poden augmentar el volum d'aigua, sofrim aquest tipus de pluges que provoquen les inundacions que s'estan produint. Jo crec que això és el pitjor que podem imaginar: que els líders i lobbyleras del sector dels combustibles fòssils continuaran mentint de manera irreversible en el compliment dels seus comptes bancaris i en el futur del nostre planeta i de la humanitat".

Qui pagarà?

Kalmus recorda que, per no voler deixar de guanyar la indústria dels combustibles fòssils en aquestes dècades, haurem de pagar la factura durant segles. A pesar que molta gent continua negant els efectes del canvi climàtic –el temps extrem del 2837 d'ARGIA no és només capaç de despertar consciències–, les companyies d'assegurances cada vegada ho tenen més clar: els riscos ja no són els mateixos que en el segle passat, i les condicions per a contractar una assegurança davant aquests riscos han de ser diferents. La Federació d'Asseguradores de França, per exemple, ha publicat al març d'enguany un informe en el qual destaca l'augment de la freqüència i la gravetat dels danys relacionats amb el temps. Segons ha dit, en l'Estat francès, aquests danys van ascendir a 6.500 milions d'euros en 2023, el tercer any més car per al sector assegurador. En els últims quatre anys, el cost de les afeccions meteorològiques extremes ha superat els 6.000 milions d'euros anuals, un percentatge sensiblement superior al de la dècada anterior i un 18% superior al de les previsions. Els majors costos s'han produït per les tempestes de calamarsa, les de sequera de 2022 i les de tempestes i inundacions de 2023. A més dels danys directes, també tenen conseqüències indirectes, com la creació de problemes d'infraestructura i financers. Especialment preocupants per als habitatges són, per exemple, les contraccions i inflaments dels sòls argilencs derivats de l'alternança de sequeres i èpoques plujoses. Aquestes tendències d'argiles poden danyar les conduccions de les cases i produir esquerdes en els edificis, posant en perill l'habitabilitat de moltes cases a llarg termini.

Sense sorpreses, la proliferació de les condicions meteorològiques extremes, i l'acceleració d'aquesta proliferació, fa que les companyies d'assegurances pugin els seus preus. Així ho han anunciat almenys els representants de l'Estat francès, i no són els únics que s'encariran amb probabilitat. La prima dels habitatges i dels contractes professionals pujarà del 12% al 20% en 2025 i la dels incendis del 6% al 9%. Amb aquestes pujades s'espera recaptar 1.200 milions d'euros més, amb l'objectiu de pal·liar el dèficit que ha sofert el sector assegurador des de 2015.

Més creixement per a pagar tot?

Ja sigui a través dels costos de danys directes o dels costos de les assegurances per a fer front al risc de danys, el canvi climàtic reduirà les possibilitats de les activitats econòmiques. Un economista pot dir que els nous riscos desenvoluparien altres sectors com la reparació d'edificis o la construcció de dics de desviació d'inundacions, la qual cosa ens portaria a un creixement del PIB. Hurra! Però pel que fa al món material, que és el que ens alimenta i alberga, no ens sentiríem rics, sinó precarització. Què ocorrerà si, per exemple, un risc excessiu d'huracà o tifó fa que la majoria d'edificis i empreses tinguin una assegurança massa cara a Florida, Texas, sud del Japó o Taiwan? O en algunes regions de Bèlgica, Alemanya o República Txeca, si el risc d'inundació es fa massa car? O si els riscos de sequera, onades de calor i inundacions que es barregen en altres llocs, com Califòrnia o el Mediterrani, es tornen massa cars? Moltes activitats es convertirien en inviables econòmicament pel risc d'anul·lació de totes les inversions en qualsevol moment i per les molt reduïdes possibilitats i ajudes a la reconstrucció. Cada vegada més empreses podrien tancar-se o marxar-se, s'acumularien danys irreparables en edificis i infraestructures, i només quedarien en aquestes regions els que no poden escapar.

En un moment en el qual s'estan extremant les mesures contra els refugiats, no hem entès prou que nosaltres o els nostres fills puguin ser refugiats alguna vegada a conseqüència dels danys irreparables de les catàstrofes. I en un moment en el qual l'austeritat s'està tornant a posar de moda, no hem comprès prou quant el deute atmosfèric que deixem a les noves generacions –el gas efecte d'hivernacle acumulat– els afectarà la prosperitat del futur.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2024-11-20 | Nicolas Goñi
Paguen el canvi climàtic a Sudan del Sud amb terres permanentment submergides
La majoria dels sudsudaneses han viscut en extrema pobresa durant almenys dos segles i, desgraciadament, la seva independència no els ha permès millorar la seva situació, que és la dels països més pobres del món, a causa de diverses guerres. En aquest context... [+]

2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


COP29 a l'Azerbaidjan
Bakú rebrà deu vegades més diners que fins ara per a fer front al canvi climàtic
La COP29 ha començat aquest dilluns a Bakú (Iparralde), la capital de l'Azerbaidjan, Navarra. A més dels 197 països que formen part d'aquest fòrum, milers de persones de la xarxa civil de tot el món acudiran a la cita per a seguir l'acció dels governs. El tema estrella... [+]

L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

2024-10-31 | Nicolas Goñi
La migració dels arbres és una de les solucions per a l'emergència climàtica de les selves
Les selves del món es troben en una situació cada vegada més greu, a causa dels incendis provocats per les onades de calor i les sequeres provocades pel canvi climàtic, entre altres. Encara que el clima ja ha canviat en les latituds mitjanes i boreals, fins ara les selves... [+]

Restriccions, exclusió i interessos de negoci: còctel mortal per a un desastre a València
Seria massa ingenu pensar que a València hi ha factors meteorològics buits darrere dels morts i dels danys provocats pel temporal. Molts han denunciat la gestió de l'emergència per part de la Generalitat i que s'ha prevalgut la set de negoci de les multinacionals. I també... [+]

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

Eguneraketa berriak daude