Conscients de la importància de la ideologia en el comportament polític, els bascos hem de prestar especial atenció al tema de la nostra ideologia, ja que en el marc d'un emplaçament ideològic concret sempre es decideix què fer, què no fer, com, amb qui, contra qui, etc. Sent tan fonamental el que ens juguem i coneixent tota la maquinària mediàtica que entre nosaltres s'ha establert per a difondre la ideologia a favor dels dominadors, hauríem de tenir molta cura, perquè un dels requisits del seu èxit és embafar-nos i encegar-nos.
En la base de la ideologia dels bascos, hauria d'haver-hi una lectura adequada del conflicte que patim, i en això, per descomptat, el bon ús de la terminologia té una funció fonamental. El que ens ocorre és un símptoma de com el denominem, però també influeix en la pròpia configuració d'aquesta visió del món, en sentit circular.
Vegeu el diferent que és, per exemple, dir que la nostra és una nació sense Estat, o presentar-nos com un Estat ocupat. El primer planteja la qüestió com un problema intern d'Espanya i França, i la situa a l'altura de la voluntat o pretensió. El segon, per contra, atorga una qualificació internacional al cas, situant a Euskal Herria en el lloc de l'expropiat però que vol recuperar la propietat. No és així?
En el mateix sentit, no és el mateix denominar Guerra Civil que la de 1936, o denominar-la com a guerra de conquesta que per a nosaltres va ser. I també hi ha una diferència entre acceptar la falsa dicotomia nacionalista/no nacionalista i l'espanyol/francès/basc que deuria. No cal dir que no es pot comparar que el règim aquí vigent es digui democràcia, deficitària, però democràtica, amb un imperialisme disfressat.
Usen la paraula 'castellà' per donar al basc l'honor de ser llengua espanyola
En aquesta ocasió, m'agradaria centrar-me en l'ús de la tan estesa paraula castellà, que és l'expressió de la nostra ubicació ideològica equivocada, i que impedeix de manera especial la nostra claredat per a abordar el tema del llenguatge de manera adequada. Cal cridar a la llengua espanyola espanyol i no al castellà, i això es deu al fet que els propis espanyols ens ho donen, a més, amb la mateixa argumentació que utilitzen per a justificar que la seva llengua sigui anomenada el castellà. Que entre tots els que són la llengua espanyola –incloent el basc, el gallec i el català, com és obvi– no s'ha de preferir l'un a l'altre, perquè seria menysprear als altres. És a dir, utilitzen el castellà, per donar al basc l'honor de ser llengua espanyola. Necessiteu més raons?
El castellà, per descomptat, és un terme que només s'utilitza per al consum intern del territori imperial, ja que sempre és considerat espanyol de cara a l'exterior, com és lògic. En els diccionaris això es veu molt bé, posen el castellà-basc o el castellà-català, però mai el castellà-anglès, sinó l'espanyol-anglès. Dir espanyol seria com acceptar que el basc no és espanyol, i això no els convé, perquè seria contrari a aquesta ideologia que busca la nostra dependència.
Les raons per les quals els abertzales d'aquí volen usar la paraula castellà poden ser enteses, almenys en un aspecte humà, perquè és comprensible que no vulguin admetre que parles en la llengua d'un imperi. Amb la paraula castellà se suavitza el compte, perquè la nostra condició de colonització dependent es minimitza i es camuflarà. Però no és per això que hem de canviar d'una vegada aquest costum?