Amb les seves empreses, granges, associacions i posades, el d'Aldude continua sent una vall dinàmica. Les localitats d'Urepele, Aldude i Banka, entorn de 300 habitants, es troben unides entre les muntanyes i obriran les portes de la vall que organitzen cada any entre el 10 i el 13 d'octubre. L'associació AIBA també aprofita aquests dies de festa per a parlar de temes profunds i seriosos. L'associació va ser creada en 2016 amb l'objectiu de reflexionar en grup sobre les oportunitats i els obstacles per a viure al poble. En aquesta ocasió, han triat el tema de la solitud i una dotzena de persones s'han sumat a la reflexió. "Per a les valls allunyades hi ha un tema que cal prendre de debò", diu el dinamitzador de l'associació, Pascal Darrieumerlou. Evidentment, a l'hora de preguntar per la solitud els han sortit diverses idees que poden ser contradictòries: "Només es pot viure una gent, però no sentir-se només, un altre pot estar envoltat de gent, però sentir-se només… Pots sentir-te només d'idees, d'identitat o perquè vivien lluny del cor del poble", diu Danielle Hirigaray, de l'associació. Al seu costat està Pantxo, el seu marit, qui, tirant de la idea, agrega: "Els aspectes negatius de la solitud ens van portar a reflexionar sobre aquest tema, però, al final, veiem les dues cares, no sols la mala imatge de la solitud". A més, un mira al mateix tema i l'altre veu els danys i l'altre els avantatges. Darrieumerlou s'ha referit a la "col·lisió generacional" que es produeix en les xarxes socials: entre les generacions d'antany que se senten nostàlgiques per les vies de relacionamiento d'antany, i viceversa, entre les més joves que tenen les xarxes socials com a via per a sortir de la solitud i relacionar-se. Al costat de la solitud, també han volgut abordar el tema de la transmissió, ja que, al final, són dos temes que van de mà en mà.

A part de la relació entre persones, la geografia també fa que el tema sigui raonable. Entre muntanyes, Urepele es troba a gairebé vint quilòmetres de Baigorri, ascendint lentament cap a la muntanya, fins a la frontera que separa l'Alta Navarra de la Baixa Navarra. Però quant a la posició, la sensació d'estar en la punta de la punta no sempre s'ha sentit tant. La mirada ha canviat: fins fa poc les relacions amb els pobles de Nafarroa Garaia eren més habituals. La llengua –el basc– també mantenia una relació amb els aurizarras, eugi o zubiri de l'altre costat de Sorogain. Però entre els joves, els francesos han perdut també aquesta relació natural que els uneix al basc.

En els últims mesos han estat reflexionant sobretot això, i tant joves com vells, reunits els testimoniatges d'una dotzena de ciutadans, oferiran una reflexió a tots ells, el 10 d'octubre, en la posada Alfaroenea d'Aldude, que es podrà veure en la televisió pública Kanaldude.

El que sí que és cert és que la vall d'Aldude sofreix grans canvis: a pesar que en els últims anys s'ha produït un lleuger repunt, la població s'ha reduït dràsticament –l'any 2000 eren unes 400 persones i l'any 1975 eren unes 500– i les possibilitats d'unir-se són menors: els treballs de la granja són més petits en auzolan per a portar endavant, no diguem sobre el desallotjament de l'església, però al final, senzillament, es perd el mateix costum de creuar i estar. Però com la societat està en permanent revitalització, es perden alguns punts de contacte i apareixen uns altres. Així, per exemple, el parc infantil construït en el centre d'Urepele, que ha estat concebut de manera que els nens i els pares s'ajuntin. Aquí tenen també la rica agenda cultural que proposa Alfaroenea, en Aldude. I, finalment, el projecte d'habitatge Bankako Tunio, un innovador projecte que ve a proposar apartaments en el cor del poble a persones majors que fins llavors vivien lluny de la plaça. Però continuen intentant trobar nous camins per a alleujar la solitud. Per als quals estan en cases aïllades, tenen sobre la taula, per exemple, la idea d'un servei de transport que funcioni com a taxi.

Igual que per a la mobilitat, en general, la disponibilitat de serveis és la clau per a la conservació de la vida a la vall. Si tenen un forner que fa el repartiment del pa a domicili, els ha arribat la pescatera una vegada per setmana i un petit supermercat continua obert…, és a dir, són bastant ben equipats en comparació amb altres valls. Quant als serveis, les infermeres han anat caminant de casa a casa i fins ara tenen el correu obert, "Un piru de corda té el correu obert", diu Pantxo, no obstant això, recordant que en 2019 va haver de lluitar contra l'intestí del servei. "És una lluita de tots els dies, has d'estar sempre vigilant com a electe, no deixar de prestar serveis i a més has de proposar nous projectes", diu l'alcalde d'Urepel, Xole Aire. Encara que no és el més productiu, perquè per a l'habitabilitat del món rural és imprescindible la garantia dels serveis públics.

L'AAI compta amb el suport de les institucions, principalment per al desenvolupament de solucions. Aquesta col·laboració és interessant per a Aire: "Necessitem aquesta col·laboració", ha afegit. Va a dos sentits, o s'extreuen idees d'AIBA i les cases del poble són aquí per a ajudar en l'execució, o les cases del poble volen treballar un tema i les idees surten en les converses que duu a terme AIBA".

En col·laboració amb les cases del poble

La reflexió sobre els habitatges buits iniciada per AIBA en 2016 és probablement la prova més clara d'això. De les 570 cases dels tres municipis, 103 estan buides (i altres cent segons habitatges o destinades al turisme). El problema és que són cases estupendes i que el cost de la rehabilitació és enorme. "Els joves volen quedar-se al poble. Casas buides d'una banda, una generació de joves que busquen habitatge per un altre. Hem de reflexionar sobre això, seguint tres objectius: posar en valor el patrimoni local, invertir l'evolució demogràfica i assegurar l'oferta d'habitatge”, assenyalava Maika Alfaro d'AIBA. Després de la labor duta a terme amb el Consell d'Arquitectes, Urbanisme i Medi Ambient a nivell departamental, es va dur a terme un estudi arquitectònic de dotze cases en col·laboració amb els tres ajuntaments, la Mancomunitat d'Iparralde i l'Entitat Pública de la Terra EPFL, i actualment s'estan duent a terme diversos projectes de restauració impulsats per les cases del poble.

Tot es basa en la reflexió Aldude 2030 que es va realitzar en 2012, tal com el seu nom indica, i que va ser un exercici per a posar el focus als vint anys de llavors i representar un art viu. Entre les més de 60 problemàtiques que s'han enumerat es troben la casa buida o la solitud, entre altres. Aquesta reflexió l'ha recordat bé Aire i la té com a “corba”. Les idees tretes socialment li van commoure: "Socialment, teníem una gran beranta. Van sortir temis tabús com la solitud, la precarietat, l'alcoholisme, l'homosexualitat, el pes de la mirada de l'altre...". No són temes lleugers, però s'uneixen, superen tabús i parlant en grup tenen un pes més lleuger.