Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les orenetes sempre tornen

Enarak, mugaz bestaldetik neguan Mauleko espartin lantegietara lanera joaten ziren emakumeak, Pierre Cherberoren lantegian. 1892an Zaraitzuko zortzi emakume itzulerako bidean hil omen ziren. Argazkia: Nafarroako Almadiazainen Kultur Elkartea
Enarak, mugaz bestaldetik neguan Mauleko espartin lantegietara lanera joaten ziren emakumeak, Pierre Cherberoren lantegian. 1892an Zaraitzuko zortzi emakume itzulerako bidean hil omen ziren. Argazkia: Nafarroako Almadiazainen Kultur Elkartea
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Maule, 1892. Vuit dones espardenyeres de la vall de Salazar es van dirigir a les seves cases des de la capital de Zuberoa, però en el camí, en Larrain, van ser sorpreses per la neu i totes van ser assassinades pel fred. Dels vuit ens han arribat set noms: Felicia Juanko, Felipce Landa, Dolores Arbe, Justa Larrea, Felipa García, Agapita Sirón i Francisca Narbaiz.

Aquestes vuit noies eren “orenetes” o “ainaras”, dones joves de les valls del Roncal, Salazar i Ansó d'Aragó, que cada any entre 1850 i 1930 recorrien el camí d'un costat a un altre dels Pirineus, per a passar l'hivern a les fàbriques d'espardenyes de Maule i els seus voltants. Partien, com a orenetes, a la tardor, a l'octubre, i a la primavera, tornaven a casa cap a maig.

Però aquestes vuit noies, pel que sembla, van intentar en ple hivern tornar a casa i no van aconseguir l'objectiu. La premsa de tots dos costats de la frontera va ser informada del succeït. La revista Escualduna, el 2 de febrer de 1892, va expressar la seva desgràcia:

“En l'últim episodi de la malaltia i de la nevada, una gran desgràcia s'ha produït més enllà de Larrañaga. Des de primera hora del matí, vuit nenes joves españoul els han inflat des de Maoule els seus pantalons en la boia i l'alegria en el cor, i els han anat etcheat, Españalat”. Però en el camí els va caure la neu: “La gàrgola comença a nevar, com mai he fet jo mateix, com un dolç ichousi, a l'interior d'un nu d'hachis bendeciendo a cinc. Allí les noies s'han tornat boges, no per davant, ni per darrere. Va agafar freds i els va matar. El cosset dels sis figurava ja en el cel, carregat de núvols. Què han fet els altres dos? Les nenes Gaicho!”.

Fa quatre o cinc anys el president de la Junta de Salazar, Gustavo Goiena, Jone Villanueva, Ritxi Lizartza i altres, després de llegir les notícies sobre el cas, van decidir investigar més en profunditat el tema. En aquest esforç van comptar amb l'ajuda de molts altres: Patxi Iriarte, Xabier Diaz, Elena Gusano, Dominique Hastoy, Joël Larroque… Però en va. Ni tan sols van aconseguir saber quins eren els països d'origen de les noies.

Però es van adonar que la majoria de les fonts no dubtaven del que havien recollit en la premsa de l'època, que consideraven cert la mort de vuit d'elles. A més, van observar que el succés s'associava amb l'origen de la dansa: les noies comencen a ballar agafades de la mà, agafades de la mà, representant les orenetes que van morir de fred. Van acudir a José Antonio Urbeltz, creador de la coreografia, per a preguntar-los per això, però ell els va dir que no hi havia cap connexió.

És cert que al principi els vuit van ser declarats morts, però tots van aconseguir tornar sans i estalvis als seus pobles d'origen. Una persona ha mort en la zona de Larraine després de sortir de Maule, quan es trobaven de camí a Santiago de Compostel·la. Les dades es van confondre i la notícia traumàtica es va estendre ràpidament

Egia en Le Réveil Basque

Al final, al març d'enguany, Ritxi Lizartza va trobar una notícia del setmanari bilingüe Le Réveil Basque que desmentia les creences hagudes fins llavors. És cert que al principi els vuit van ser declarats morts, però tots van aconseguir tornar sans i estalvis als seus pobles d'origen. Una persona ha mort en la zona de Larraine després de sortir de Maule, quan es trobaven de camí a Santiago de Compostel·la. Les dades es van confondre i la traumàtica notícia es va difondre a tota velocitat.

Els investigadors també han trobat l'origen d'algunes de les orenetes: Agapita era d'Izalzu, Felipce Landa d'Esparza, i Dolores Arbe, Justa Larrea i Felipa García d'Ochagavía. La troballa ha estat donat a conèixer en el número d'agost de la revista Mendixut del Pirineu navarrès, i, a més de destacar que encara tenen alguna cosa a investigar, han realitzat la següent reflexió: “És perfectament lícit i necessari dramatitzar, idealitzar o poetizar alguns fets i històries per a donar caràcter a una comunitat. Però sent sempre conscient de quins d'aquestes històries estan basades en fets reals”.

El succeït amb Vuitè deixa clar que les fake news no són un assumpte d'avui i, sobretot, els casos desgraciats que posen de manifest la vulnerabilitat de les dones es propaguen amb gran facilitat.


T'interessa pel canal: Historia
Romanització matemàtica d'Àfrica

Un grup d'investigadors interdisciplinaris de la Universitat Lliure de Berlín i de l'Institut Zuse ha desenvolupat un model matemàtic complex per a comprendre millor com es va estendre la romanització en el nord d'Àfrica.

Segons un estudi publicat en la revista Plos One, el... [+]


Mares esclaves de la ginecologia

Washington (els EUA), 1807. La Constitució estatunidenca va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Això no significa que l'esclavitud hagi estat abolida, sinó que la font principal dels esclaus s'hagi interromput. Així, les dones esclaves es van convertir en l'única... [+]


Alguns detalls sobre Líban

Amb l'excusa de deixar fora de joc a Hezbollah, Israel ha atacat a Líban, que ha estat rebutjat. A conseqüència d'això, el petit Suïssa d'Orient Mitjà s'ha situat en el focus mediàtic, però continua sent un país desconegut. En l'Antiguitat va ser l'origen d'una important... [+]


2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Cimera de Commonwelth
Els estats del Carib demanen al Regne Unit indemnitzacions per esclavitud
El cim dels països de la Commonwealth ha començat aquest divendres en l'Estat de Samoa (Oceania), on els països del Carib han demanat al Regne Unit que reconegui el seu passat esclavista, que demani perdó i que faci una reparació.

No hi ha pau per a hibakush

el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]


Missatge de l'arqueòleg de fa 200 anys

Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]


2024-10-22 | Julene Flamarique
Troben en una mina de Lantz la possible inscripció en basca de l'antiguitat
L'equip de recerca de la Direcció General de Cultura del Govern de Navarra ha transcrit els símbols trobats com “ikae” o “igae”. Els investigadors apunten al fet que podria tractar-se d'una inscripció "vascófona" de fa 2.000 anys, però l'escàs coneixement de les... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

4 d'Iruña-Veleia Congrés: il·luminar, no destruir

“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]


2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

Eguneraketa berriak daude