Quants?
"Quants faran en basc en 2075?". L'article que acaba de publicar Kike Amonarriz en premsa té un títol colpidor. Abans que a Euskal Herria, s'ha fet una pregunta d'aquest tipus a Catalunya. Joan M. El sociolingüista tolosarra despert ha volgut compartir amb nosaltres les reflexions que li ha suscitat la lectura del llibre L’ús parlat del català en un tombant decisiu (L'ús oral del català en la corba decisiva) de Serra.
L'euskaltzalismo sempre ha mirat amb enveja a Catalunya. No hem vist aquí la meitat de la força i l'embranzida, ni en la ciutadania ni en les institucions, en favor de la llengua local. Allí també els gossos s'haurien escalabrat, però en literatura i mitjans de comunicació, en l'administració i en les activitats quotidianes, els catalans han estat pioners, referents i demostradors de camins en les últimes dècades.
No obstant això, la preocupació per la supervivència del català ha augmentat en els últims anys. Els Cirimoles del Procés tenen, per descomptat, aquesta pessimisme de veure. Entre altres coses, els catalans nacionalistes defensaven el nou Estat amb la imminent independència, perquè esperaven que el dialecte quedés definitivament salvat. El seu somni no s'ha materialitzat i, a més, sembla que els ha cridat l'atenció el fantasma castellanoparlant que durant tants anys ha romàs ocult a Catalunya. L'espanyol s'escolta amb orgull i orgull en les zones en les quals abans s'utilitzava sota la boca.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el basc és l'única llengua cooficial de l'Estat que està guanyant parlants
Jo en aquest context situaria el llibre de Serra sobre el qual ha parlat Amonarriz. Segons ell, per primera vegada en la història, el català s'ha tornat minoritari en el seu territori. També coneixem als agents del desgast: la falta de persecució o embranzida dels estats i dels diferents òrgans de govern, el desistiment dels parlants, els canvis sociodemogràfics (descens de la natalitat i envelliment dels parlants), el gran nombre d'immigrants i l'actitud de molts joves en favor del castellà.
Tenint en compte tot això, Serra ha presentat en el seu llibre una mirada de progrés. Miri, en la dinàmica d'avui, el nombre de parlants de català real no superaria el 25% en 2075, és a dir, la meitat dels actuals. Únicament “si es prenen les mesures oportunes” s'aconseguiria mantenir el nombre de parlants reals actuals (40-45%). No obstant això, la situació podria empitjorar, convertint-se en un grup marginal que es queda en un 10-15%.
Fa una mica de por. El percentatge que Serra utilitza com a pont d'Amonarriz per a designar al “grup marginal” no està lluny del nombre actual de parlants reals del basc.
Tan malament estem? No ho sé. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el basc és l'única llengua cooficial de l'Estat que està guanyant parlants, tant en les tres províncies com a Navarra. La recerca és de l'any passat, però, a saber per què, es va anar d'improvís. Potser els nostres gossos no caminen tan descalços.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]