Per a les potències, la tàctica de la salami és atractiva. Consisteix a tallar filets de manera progressiva. Amb l'ampliació de l'OTAN, les violacions de la legislació internacional, els canvis de règim i la proliferació internacional de les seves bases militars, els Estats Units va reduir la seguretat i l'impacte internacional dels russos i va encendre la indignació de Moscou. Però considerant aïlladament totes les accions, no semblaven tan escandaloses, almenys per a justificar una violenta resposta. No obstant això, passat el temps, els Estats Units estava aconseguint un objectiu expansionista; el Kremlin, en mirar enrere i veure que la salamia acabava, va envair de forma desesperada Ucraïna, amb la intenció d'amagar una mica.
Des de llavors, la guerra entre Ucraïna i Rússia és bàsicament una guerra proxy: L'OTAN lluita contra Rússia amb l'Exèrcit i l'Estat d'Ucraïna. Això no vol dir que Kíev tingui a la seva disposició tots els mitjans militars que té Occident. També en això Washington ha utilitzat la tàctica de la salami. Se sap que des de 2014 l'OTAN està ficada de ple a Ucraïna per a entrenar a l'exèrcit i preparar-lo per a la guerra, amb bases per a, entre altres coses, fer labors d'espionatge.
Però una vegada que Rússia va començar a envair Ucraïna, els líders occidentals van declarar que van continuar prestant ajuda política, econòmica i militar per a la defensa d'Ucraïna, però no per a atacar a Rússia. Si els tancs, els avions i els míssils occidentals s'utilitzaven contra els russos, Moscou podria interpretar-ho com una declaració de guerra. Per això, en lloc de donar armes d'atac, mercenaris i equipament militar al mateix temps, s'ha anat donant a poc a poc a Ucraïna.
El problema és que l'OTAN i el Govern ucraïnès tenen difícil explicar que tindran molt menys territori del que preveien els acords de pau de 2022 a canvi de la mort i la destrucció
Washington ha sabut explotar bé la tàctica de la salami. Si mirem cap enrere, no hi ha dubte que de facto Occident està en guerra amb Rússia. L'OTAN i Kíev han forçat moltes de les línies vermelles que ha posat el Kremlin en les seves files i Moscou no ha fet res sobre aquest tema. En aquesta lògica també cal llegir la invasió de Rússia que l'Exèrcit d'Ucraïna ha dut a terme aquest estiu.
Però Ucraïna està perdent la guerra. Rússia va replantejar el conflicte com una guerra d'atribució en la tardor de 2022 i des de llavors, malgrat els problemes, el seu full de ruta avança amb resultats cada vegada millors. No hi ha moltes alternatives. La negociació de pau seria una forma. El problema és que l'OTAN i el Govern ucraïnès tenen difícil explicar a la població ucraïnesa que tindrà molt menys territori del que preveien els acords de pau de 2022 a canvi de moltes morts i destruccions. No obstant això, per als ucraïnesos és menys dolent que seguir en la guerra.
El problema és l'OTAN, perquè la seva imatge i el seu prestigi quedarien molt erosionats. Per tant, a Washington només li queden dues opcions. La primera, una altra nació (Geòrgia, si hi ha canvi de govern en les eleccions d'octubre?) L'obertura d'un segon enfront de Rússia o, el segon, la fragmentació de la salamia llançant míssils en el territori de la federació russa entre Ucraïna i l'OTAN, la qual cosa probablement no canviaria el rumb de la guerra.
Respondria el Kremlin o se centraria en la victòria de la guerra d'Ucraïna mantenint el cap fred? Si Rússia donés una resposta contundent a un país d'Occident o usés una arma nuclear tàctica, el succés podria afavorir la confrontació directa entre l'OTAN o algun dels seus socis de l'aliança i Rússia. D'aquesta manera, a Rússia se li obriria un segon front anés d'Ucraïna i altres exèrcits podrien començar a barallar al costat de l'ucraïnès. Tots els escenaris possibles són terribles i potser distants, però els perills de la tàctica de la salamia sempre són aquí.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]