Per a les potències, la tàctica de la salami és atractiva. Consisteix a tallar filets de manera progressiva. Amb l'ampliació de l'OTAN, les violacions de la legislació internacional, els canvis de règim i la proliferació internacional de les seves bases militars, els Estats Units va reduir la seguretat i l'impacte internacional dels russos i va encendre la indignació de Moscou. Però considerant aïlladament totes les accions, no semblaven tan escandaloses, almenys per a justificar una violenta resposta. No obstant això, passat el temps, els Estats Units estava aconseguint un objectiu expansionista; el Kremlin, en mirar enrere i veure que la salamia acabava, va envair de forma desesperada Ucraïna, amb la intenció d'amagar una mica.

Des de llavors, la guerra entre Ucraïna i Rússia és bàsicament una guerra proxy: L'OTAN lluita contra Rússia amb l'Exèrcit i l'Estat d'Ucraïna. Això no vol dir que Kíev tingui a la seva disposició tots els mitjans militars que té Occident. També en això Washington ha utilitzat la tàctica de la salami. Se sap que des de 2014 l'OTAN està ficada de ple a Ucraïna per a entrenar a l'exèrcit i preparar-lo per a la guerra, amb bases per a, entre altres coses, fer labors d'espionatge.

Però una vegada que Rússia va començar a envair Ucraïna, els líders occidentals van declarar que van continuar prestant ajuda política, econòmica i militar per a la defensa d'Ucraïna, però no per a atacar a Rússia. Si els tancs, els avions i els míssils occidentals s'utilitzaven contra els russos, Moscou podria interpretar-ho com una declaració de guerra. Per això, en lloc de donar armes d'atac, mercenaris i equipament militar al mateix temps, s'ha anat donant a poc a poc a Ucraïna.

Washington ha sabut explotar bé la tàctica de la salami. Si mirem cap enrere, no hi ha dubte que de facto Occident està en guerra amb Rússia. L'OTAN i Kíev han forçat moltes de les línies vermelles que ha posat el Kremlin en les seves files i Moscou no ha fet res sobre aquest tema. En aquesta lògica també cal llegir la invasió de Rússia que l'Exèrcit d'Ucraïna ha dut a terme aquest estiu.

Però Ucraïna està perdent la guerra. Rússia va replantejar el conflicte com una guerra d'atribució en la tardor de 2022 i des de llavors, malgrat els problemes, el seu full de ruta avança amb resultats cada vegada millors. No hi ha moltes alternatives. La negociació de pau seria una forma. El problema és que l'OTAN i el Govern ucraïnès tenen difícil explicar a la població ucraïnesa que tindrà molt menys territori del que preveien els acords de pau de 2022 a canvi de moltes morts i destruccions. No obstant això, per als ucraïnesos és menys dolent que seguir en la guerra.

El problema és l'OTAN, perquè la seva imatge i el seu prestigi quedarien molt erosionats. Per tant, a Washington només li queden dues opcions. La primera, una altra nació (Geòrgia, si hi ha canvi de govern en les eleccions d'octubre?) L'obertura d'un segon enfront de Rússia o, el segon, la fragmentació de la salamia llançant míssils en el territori de la federació russa entre Ucraïna i l'OTAN, la qual cosa probablement no canviaria el rumb de la guerra.

Respondria el Kremlin o se centraria en la victòria de la guerra d'Ucraïna mantenint el cap fred? Si Rússia donés una resposta contundent a un país d'Occident o usés una arma nuclear tàctica, el succés podria afavorir la confrontació directa entre l'OTAN o algun dels seus socis de l'aliança i Rússia. D'aquesta manera, a Rússia se li obriria un segon front anés d'Ucraïna i altres exèrcits podrien començar a barallar al costat de l'ucraïnès. Tots els escenaris possibles són terribles i potser distants, però els perills de la tàctica de la salamia sempre són aquí.