Concert organitzat per la Fundació Columbus dins del Festival Musical ‘RenHacer’.

Orquestra Simfònica de Bilbao.

Adreça: Ramón Tebar.
Solista: Joaquín Achúcarro.
Programa: Obres de Guridi, Grieg i Brahms.
Lloc: Palacio Euskalduna de Bilbao.
Data: 13 de setembre.

-------------------------------------------------------

Era impossible renunciar al concert solidari organitzat per la Fundació Columbus. En tractar-se d'una fundació dedicada a la recerca de malalties ultraràpides, és important donar suport a aquest tipus d'iniciatives. I si en l'escenari tenim un músic com Joaquín Achúcarro, l'estímul és increïble.

Als seus 91 anys (complirà 92 l'1 de novembre), Achúcarro continua sent l'habitual pianista carismàtic, elegant en el frasejo, humil, que s'uneix a l'orquestra per a crear un tot de gran bellesa. Achúcarro és un mirall que ens agradaria mirar a tots. A aquesta edat, amb capacitat, sense descans… no tothom té aquest regal en la vida. A no ser pel bastó que usa per a caminar, podríem dir que era molt més jove.

L'Orquestra Simfònica de Bilbao, sota la batuta de Ramón Tebar, va interpretar un programa meravellós. Van començar amb el Preludi del Caseriu, de Guridi. La interpretació va ser suau i tènue. El director es va fer amb el ritme marcat de la partitura.

A continuació, concert per a piano en La menor op. Escoltem 16, un dels concerts més bells i coneguts del repertori pianístic. Es tracta d'un concert amb tints noruecs, amb nombroses referències al folklore escandinau. El piano té molts moments en els quals mostra les seves característiques líriques i virtuosistas, amb una magnífica cadència i uns bells passatges. Achúcarro, elegant, es va enfrontar amb gran facilitat a les enormes dificultats de la partitura. Potser ho escoltem amb menys força, però amb una gran finor de pulsació, sens dubte, compensant la pèrdua del volum de so. Va ser una alegria escoltar a les seves mans a Adagi, tan intimista i somiador. La dansa popular, protagonista del tercer moviment, ens va arribar amb gràcia i vitalitat i, a més, davant l'aplaudiment dels aplaudiments, Achúcarro ens va regalar una de les peces líriques de Grieg plena de matisos.

En la segona part, la BOS no va perdonar el quart Brahms. Va interpretar la simfonia en el meu menor op.98. Les obres de Brahms són el punt àlgid del desenvolupament de la simfonia en la història de la música. Expressen la solidesa i el cim d'aquest gènere en el llenguatge romàntic. La quarta simfonia és una de les obres més emocionals que s'han compost fins al moment. Esclat de nostàlgia. Diria que el primer tema del primer moviment, amb la foscor que trenca, és el tema més bell del repertori simfònic de tots els temps. Va ser una versió romàntica, sense excessos, tranquil·la, que l'Orquestra va estirar amb claredat i certesa en tot moment.

Un bon concert per a una bona causa.