El que succeeix en l'Àrtic no es per a a l'Àrtic", és habitual en els quals coneixen bé la regió nord del món. Se sol utilitzar en l'àmbit del clima, però al final també serveix per a uns altres. Diguem, per a la geopolítica. Quant al clima, perquè el futur del món i dels éssers vius està lligat a l'equilibri de l'Àrtic, i geopolíticament, perquè les relacions d'aquest espai, en el qual Rússia i els Estats Units han de cooperar, també ens convé a tots tenir la mínima tensió possible.
Aquest espai blanc de 21 milions de quilòmetres quadrats és fonamental ecològicament per a evitar, entre altres coses, l'efecte d'hivernacle: el 80% dels raigs solars reflectits en el gel es reflecteixen directament a l'espai. Així, en fondre's, es troba l'aigua dels oceans, i els raigs que fins ara es reflectien escalfen directament l'oceà; d'aquesta manera s'incrementa l'escalfament global i es desequilibren els equilibris mundials, com l'Àrtic, que té una gran responsabilitat en la circulació dels corrents marins i en el moviment de les aigües fredes i calentes. Per si fos insuficient, el desglaç provoca l'escolament del metà, fins ara dipositat en la superfície de la mar i del subsol. El metà és un gas de gran efecte d'hivernacle, la qual cosa també agreuja el canvi climàtic. Així, entre els problemes més greus del segle XXI es troba el desglaç de l'Àrtic, que s'està produint a gran velocitat i en gran quantitat: l'Àrtic s'escalfa dues vegades més ràpid que la resta dels espais, segons el Grup Intergovernamental d'Emergència Climàtica (GIEC). Imagina't que el desglaç de la capa de gel de Groenlàndia ha arribat a un punt irreversible: En 2019 s'han perdut 532.000 milions de tones de gel (el gel de les sis piscines olímpiques per segon!). L'estudi Sigui-hissi-free Arctic during the Last interglacial interglacial supports fast future loss [L'Àrtic sense gel marí interglacial provoca una ràpida pèrdua en el futur] en 2020 llança una conclusió preocupant: La banquisa àrtica desapareixerà definitivament per a 2035. "Fins i tot en el cas de mesures dràstiques, la inversió de la tendència en el mercat és improbable o impossible", es llegeix en l'informe. Seguint el ritme de les estacions, al març té la major part de l'espai congelat –uns 15,5 milions de quilòmetres quadrats– i al setembre de menys. El problema és que cada vegada té menys gelats, 70.000 quilòmetres menys a l'any, perduts per sempre.
Però com és l'espècie humana: en lloc de ser font de problemes i preocupacions, veu el clima com una oportunitat per a trobar noves extraccions petrolíferes que estan en la base de l'emergència. Perquè el 13% de les reserves mundials de petroli i el 30% dels gasos naturals es guarden a prop a l'Àrtic. El liti, el cobalt, el tungstè... què dir dels minerals emmagatzemats en aquestes terres. S'han iniciat 230 projectes d'extracció i es preveu la sortida d'altres 400, segons ha informat l'ONG Reclaim Finance en un comunicat. Són els números de 2021, perquè si avui dia hi ha més, no s'acorda una política decidida en contra d'això.
Aquestes exploracions i explotacions no són noves en si mateixes, però la fosa del gel no fa més que augmentar la tendència. Si fins ara era inevitable que l'Àrtic es commogués el menys possible, aquest objectiu sembla que cada vegada té menys pes en el si de l'Assemblea Àrtica. No obstant això, l'Arctic Environmental Protection Strategy (Estratègia per a la protecció del medi ambient de l'Àrtic), signada en 1991, és la base de l'organització, una declaració important que fixa l'objectiu de preservar el medi ambient. UU., el Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Suècia i Finlàndia, així com sis associacions que asseguren la representació de testimonis autòctons. La necessitat d'avançar als Estats Units i Rússia en la mateixa taula i amb els mateixos objectius no és fàcil, però han trobat el camí menys o més, amb responsabilitats en certa manera. Però la guerra d'Ucraïna, que va començar al febrer de 2022,...
Tots ells van ser convocats al març de 2022 pel rus Serguei Lavrov, que acabava d'assumir la presidència de l'organització, però no se'ls va explicar. Havien pres la decisió política d'abandonar per complet Rússia de la Conferència Àrtica i avui segueixen amb la mateixa postura. Moscou ha respost paralitzant el finançament de l'organització. Com no, el fet que en els dos últims anys Finlàndia i Suècia s'hagin convertit en membres de l'OTAN no ha facilitat les relacions: tots els Estats membres de la Conferència ara formen part de l'OTAN.El clima
és, una vegada més, un dels principals afectats per l'exclusió: les relacions congelades fan que els russos no tinguin més dades que els que estan fent un seguiment científic de l'evolució del clima. Nature Climate Chang va donar l'alarma amb el seu informe del 22 de gener: "Els coneixements sobre els canvis que s'estan produint en aquesta regió del món, que ja són absolutament preocupants, estan cada vegada més distorsionats". Més de la meitat de l'Àrtic, que és part de Rússia, són dades imprescindibles per a l'anàlisi de l'emergència climàtica. Més encara, donada l'estratègia de desenvolupament traçada per Rússia per als pròxims anys –desenvolupo del Canal Nord fins a Àsia; extracció de matèries primeres i multiplicació de bases militars–.
En el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna, la fusió de Moscou Àrtic dona la possibilitat de fer front a les sancions que Occident ha imposat a Rússia. Precisament, perquè el Canal del Nord, que uneix Europa i Àsia, cada vegada és més útil. En l'actualitat, està operatiu des de juliol fins a finals d'octubre i gràcies als trencaglaç les companyies tracten d'allargar aquest tram en la mesura que sigui possible. En la seva estratègia de substituir els mercats perduts a l'Oest pels d'Àsia, aquest camí li resulta molt més interessant: més curt, més barat i, a més, amb menys robatoris marítims. Té el control de gairebé tot el camí sobre les aigües de Rússia i no pot utilitzar-se sense el permís de Moscou, sabent que només es poden utilitzar vaixells trencaglaç russos. És a dir, de moment, Rússia té un control total sobre la situació a Síria.
No obstant això, mai serà igual al canal de Suez: L'objectiu de Moscou és transportar 160 milions de tones per a 2025, mentre que Suezti té actualment un volum anual de 1.410 milions de tones. I encara sort. Gràcies a l'entorn bell i violent del lloc: sota l'amenaça dels icebergs i entre constants boires, el camí continua sent perillós. Esperem que aquest perill ens interrompi durant molt de temps, diguem, perquè una marea negra ens faria la difícil sortida. Però això no ho recorden els qui tenen el desglaç com una oportunitat per a obtenir més petroli.
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]