Els estudiants assiris i babilonis no coneixien l'art d'alçar la mà. Va caldre passar segles, i potser alguns mil·lennis, perquè un estudiant d'una escola egípcia, que volia preguntar-li alguna cosa, intentés aixecar la mà: el mestre que donava una explicació, i l'estudiant, que semblava haver començat a dubtar d'aquesta veritat, va sentir un impuls d'aixecar la mà.

Els altres, en veure el graciós gest d'interrogació, li van mirar amb inquietud. El petit egipci es va avergonyir de l'escàndol que li havia causat la seva natural curiositat i, aixecant-se amb la mà, es va gratar el cap sense saber què fer. Cert és que l'estudiant no va arribar a preguntar res, però va fer el primer pas per a alçar la mà. El camí s'havia abrasat.

El mateix va comptar Gianni Rodari al començament d'un conte. Pel dubte. Per la curiositat. Per la conversa. I com llegint aquest conte, us han fet les preguntes, al començament del nou curs: On han gestionat bé la diversitat (cultura)? En quina societat (cultura) han aconseguit que la diversitat no sigui font de conflictes?

Rentrée on.