UGER
Quan: 11 d'agost
On:Ermita de Santa Clara (Ondarroa)
--------------------------------------------------------
Hem anat a intentar sobreviure a la calor en la costa, ens hem banyat a la platja que s'anava buidant, sopar i veure els concerts del dia de Santa Clara. Seguint les indicacions dels quals ens hem trobat en el camí, ens hem llançat chancletas sota els talons i llanternes de mòbil a la mà. El so de les ones procedents del marge dret s'ha anat unint amb la música que s'escolta des del cim del pujol. Ja ha començat el concert, abans de les hores anunciades.
Santa Clara d'Ondarroa està formada per dos edificis i una ermita nana; els que en algun moment van ser construïts en nom de la fe cristiana, ara són reviscuts per altres creences. Sota l'arbreda, l'escenari es troba enfront de l'ermita, amb suports curiosos: els bafles estan sostinguts per troncs tallats i el sintetitzador per una estructura de vells mobles de casa.
Després del grup Hil de la localitat biscaïna, es troba en l'escenari el grup Uger, procedent de Bilbao, amb al voltant de 50 persones mirant. En el cartell he pogut llegir el rock alternatiu amb el nom de cognom, i en moltes ocasions també han posat punk rock. Pot ser una d'aquestes bandes que no és fàcil posar el cognom, ja que neden en influències musicals molt variades. Per a mi, Uger és una llista de grups musicals que utilitzo com a ungüent per a fer callar el soroll interior –és un cognom massa llarg i massa meu, ho sé–. Han comptat amb la participació d'artistes de la talla de Fugazi, New Order, marmol, Joy Division, Nirvana, Sonic Youth o Anari.
M'ha costat, en un primer moment, concentrar-me en el concert, gràcies als treballs per a situar-me en un nou lloc tan especial i als acomiadats de persones que no he vist. Però com vaig fer quan la vaig sentir per primera vegada, m'he quedat atrapat en l'instrumental de la cançó Denbora.Sota el títol L'Ésser, Cinc i La Fe i la Fi canten la seva cançó i aterren amb Rosers. Han creat un directe potent barrejant velles, noves, intermèdies i alguna versió.
“Bilbao és un taüt gegant que menja Ugerra”, va escriure Sonia González. El Quintet, procedent de les entranyes del gegant Taüt, ens ha compartit, per a acabar el concert, la seva fórmula de supervivència. Donant pas a les melodies d'electrònica que venen a continuació, han posat en escena un experiment establert en el local, cantant “farem el que ens agradi, ens multiplicarem” i ballant Santa Clara.
Creixerem, sí. Però mentrestant, farem el que ens agradi, omplir de música les ciutats herrumbrosas i els pujols de la costa, i trobar-nos en les càlides nits d'estiu amb chancletas per a fer el nostre temps i els nostres destins. També en això radica la nostra fe i el nostre propòsit.