Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo? !...

En família, anar caminant a la plaça del poble per a prendre un cafè en l'ambient del mercat. Si hi ha més venedors i compradors que de costum, és senyal que comença la temporada turística. Un cop d'ull als taulells: aquí una joiera venedora en forma de peres d'Ezpeleta, un garfi que ha omplert de carpa plana per a fer creure que allí les seves verdures són d'aquí, al costat d'una coqueta que embeni carn de porc de Galícia sota el panell “charcuterie locale” i les ikurriñas per tots els racons. De la tela de bany, a la carta postal, de la cinta, a la punta del mocador… Folklorización i capitalisme, les dues cares d'una mateixa moneda.

Una jove venedora que t'ha sentit parlar en basca amb les seves filles, preguntant-los “en quin idioma estem”. “La llengua d'aquí: el basc! Mai ho has sentit?", li preguntes ingènuament (encara que amb una mica d'assertivitat). Resposta: “No ho crec, jo he nascut i he crescut aquí”. En la plaça d'aquesta costa afrancesada, tot és basc, però ningú basc.

Uns dies més tard, una mirada als panells de les cunetes de Lapurdi en un viatge pel nord de Lapurdi cap al sud-est. Els cartells de festes del poble competeixen amb l'oferta per als turistes. “Gala de force basque”, “Spectacle de danses folkloriques”, “Défi de pelote”, “Méchoui traditionnel”, “Coeurs d’hommes du Pays Basque”… aquí també les paraules i l'imaginari et parpellegen.

Els canons més grans apareixen quan penses que has emocionat la sola. En les xarxes socials descobreixes el “error” que ha comès el major equip de rugbi local en presentar la camisa esportiva de la pròxima temporada. En referència a les set províncies del País Basc, les del servei de comunicació les han nomenat així: “Lapurdi, Basse-Navarre, Soule, Labourd, Garazi, Baïgorry et Bidos”. No comment, de veritat .

Fa mig segle que volen endinsar-se en una carta postal la cultura del nostre Poble, per a vendre una atractiva destinació turística i per a consolidar el poder dels senyors de París. Quina còlera per a vostè! El nou curs ve carregat de lluita. Encén l'altaveu, puja el volum i la cançó Folklore basque del grup Demencial Spartak. Ahhhhhh… Arnasa!