No tinc molt clar si, individualment, tenim el poder suficient per a guiar les nostres vides, però sí que hem de continuar intentant-lo. Encara que es poden fer moltes coses en grup, cada dia tenim una lluita solitària amb nosaltres mateixos per a seguir endavant. La majoria dels éssers humans dediquem el temps a mantenir-nos sobre el corrent d'aigua unidireccional en la qual vivim. Aquest manteniment em sembla que a mesura que s'acumula el coneixement en la nostra civilització, la dels éssers humans, es fa més complex, perquè cada vegada hi ha més variables que cal tenir en compte per a viure la vida de manera digna. Però hi ha qui sap entendre la complexitat i navegar, qui pot aprofitar tot aquest coneixement acumulat per a una vida millor; arribar a aquest punt no és fàcil, podem començar per un mateix i anar construint amb els altres.

Els mesos d'estiu són temps de vacances per a alguns, pot ser que les vacances siguin petites, un buit digne per a descansar. En aquesta època podem adquirir una actitud que ens ajudi a gestionar la complexitat: educar l'atenció que prestem a les pantalles. Un canvi de conducta no es dona d'un dia per a un altre, sobretot amb les pantalles i la digitalització, que avui dia estan molt embullades en les nostres vides. Però a poc a poc podem intentar deixar les pantalles en un segon lloc i fer passos per a realitzar altres activitats. Les estratègies que solc seguir per a dur a terme aquest canvi són bastant evidents: des del punt de vista de la distribució, és a dir, les pantalles tractant de materialitzar el joc, les relacions i el plaer en el treball, en la gestió i en la creació. D'altra banda, la cerca d'espais: quan hi ha persones que necessiten atenció en l'entorn, dono unes hores diàries a les tasques amb pantalla, les hores que l'entorn no necessita. I per descomptat, el més eficaç és reduir l'activitat, gaudir d'aquest petit espai de descans, apagar les pantalles i que el corrent no porti el teu temps de vacances!