Com està vostè?
El retorn ha estat bell i dens. Dos moments molt especials: Un acte polític-mediàtic dels quals ens exiliem a Suïssa, i més personal després, entre amics, en el meu barri.

Què ha passat tan ràpid, gairebé d'un dia per a un altre, per a tornar?
Des del punt de vista tècnic-jurídic, la qual cosa ha ocorregut és que la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional ha suspès els tres últims anys de la recerca, ja que el jutge va ampliar la instrucció fora de termini –24 hores– al juliol de 2021. Aquest fet ha motivat l'arxivament de la causa contra nosaltres. Precisament, en els últims tres anys, la Guàrdia Civil ha posat en marxa suposades proves per les quals se'ns acusa de terrorisme.

L'assumpte està completament tancat o poden trobar la manera de reobrir-lo? És a dir, esperen alguna cosa? Les
associacions Vox, Societat Civil Catalana i Dignitat i Justícia, les tres de l'extrema dreta, han interposat sengles recursos a la decisió d'arxivar el cas. Estem a l'espera d'aquesta resposta. García-Castelló, oficialment, va arxivar el cas, ja que el procediment legal l'empenyia a això, és a dir, perquè no comptava amb proves suficients i, per tant, obria un termini a les acusacions perquè es pronunciessin. No han fet més que el que podien haver previst. Però els nostres advocats diuen amb total confiança que no hi ha possibilitat.

Vam estar amb vostè al maig i amb el diputat d'ERC Rubén Wagensberg a Ginebra (Suïssa). Dèieu que teníeu tres sortides. Dos d'ells passaven per les mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'altra, l'aplicació directa de la Llei d'Amnistia. Ja sabíeu que no us ho acceptarien... i al final no és necessari. Poques hores abans de donar a conèixer la volta de 180 graus al
nostre judici, aquest matí, 8 de juliol, vam tenir una reunió important amb els advocats, ja que l'Audiència Nacional va decidir dies abans acudir al Tribunal de Justícia Europeu per a preguntar-nos si ens anaven a aplicar la Llei d'Amnistia. No va ser una sorpresa per a nosaltres, ja que abans s'havia consultat a totes les parts.

No obstant això, una vegada enviada la pregunta a Luxemburg, podien retirar-se les mesures cautelars i deixar el cas bloquejat, és a dir, tancar les possibilitats de la diligència, així com els mitjans per a telefonar-nos a declarar. Però no ho van fer. En aquest moment, el nostre escenari més probable era que en l'exili es fes un any o un any i mig més, fins que el Tribunal de Justícia Europeu es pronunciés.

Marta Molina, d'ERC, imputada al costat de vostès, va interposar el recurs que més tard ha donat lloc a l'arxivament del cas. No esperaven res per aquest camí?
No, en cap cas. Precisament aquest element de l'ampliació fora de termini ja havia estat sobre la taula i els jutges ens van negar el recurs. També s'han produït més errors en la recerca i s'han negat totes aquestes reclamacions. Moltes vegades no ens han sentit. Aquesta pregunta ens queda per sempre: per què ha caigut ara tota la qüestió, tres anys després de cometre aquest error?

A principis de juliol arriba el jutge García-Castelló de vacances... Fins a quin punt això ha influït?
A tot això s'ha afegit un element: en aquesta volta del dia en què es va decidir arxivar el cas, el poder judicial espanyol havia de donar els seus arguments al Tribunal de Justícia Europeu.

Crec que hi ha jutges que tenen un punt de vista corporatiu i altres que tenen un punt de vista judicial. Tindrien por que, quant a aquesta explicació que els havia donat a Luxemburg, se li tornés a donar una bufetada, perquè, en el fons, no té sentit ni suport que se'ns atribueixi un delicte de terrorisme.

Vist els antecedents que té la Justícia espanyola amb Europa, crec que aquest factor de la por existeix i que la decisió d'arxivar la nostra causa ha estat un mecanisme de “autoprotecció”. L'Audiència Nacional ha condemnat en nombroses ocasions el delicte de terrorisme per realitzar manifestacions i protestes, així com de fins i tot en casos de "lluita", com el d'Alsasua.

Al PP, veient els últims conflictes amb Vox, li interessava arxivar el cas?
Pot ser que sí, però no ho crec. A més, està desapareixent mediàticament en aquest cas. Però miri, imagini que la Justícia europea no arxivava la causa i li deia a Espanya que aquests delictes de terrorisme eren absurds i que a més exigia una reforma del Codi Penal per a evitar que es produeixin més injustícies judicials d'aquest tipus. Seria un dur cop per al pp, perquè aquesta legislació s'ha fet al seu propi interès.

El 12 de juliol vau tornar als Països Catalans, després de vuit mesos d'exili, alguns més. Vau treure una foto icònica a la frontera: Dos membres d'ERC, un d'Òmnium, un empresari d'activistes i un periodista. Imatge significativa per a temps de crispació. Aquesta foto era forçada i obligatòria, com a mostra que
tots i totes hem creat una xarxa preciosa. Hem compartit l'exili, construint unes excel·lents relacions personals, i junts ens hem enfrontat a una pràctica judicial desmesurada. Volíem transmetre un missatge fort. Però, per descomptat, som gent d'àmbits molt diversos, i per tant, la responsabilitat que cadascun sent i la perspectiva de futur són bastant diferents. No crec que es pugui fer una lectura més enllà d'aquesta foto.

No esteu lliures tots els casos de tsunami: Falta Carles Puigdemont.
Encara hi ha més assumptes pendents, com el de la i. El Tribunal Suprem ha interpretat, al seu gust, l'ús indegut de diners públics. Ha dit que Puigdemont ha utilitzat els diners públics per a "enriquir-se", per al seu benefici, per a "satisfer els seus desitjos". És a dir, amb l'espectre obert, diu que ha dut a terme els seus desitjos personals amb accions polítiques. Per tant, tots els polítics sembla que no poden treballar en el que creuen.

Aquesta injusta lògica judicial fa que Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín no puguin tornar a casa. Però ja veurem el que passa. Tenen voluntat de tornar i estan a punt de fer-ho en poques setmanes o mesos. S'arriscaran a ser detinguts.

Al mateix temps, el Govern espanyol del PSOE cada vegada és més clar que aquestes qüestions seran resoltes pel Tribunal Constitucional (que és on estan els magistrats del PSOE), i que els tres exiliats estan jugant amb això, entre altres coses, per a formar el nou Govern que necessita el PSOE el suport dels independentistes. Està per veure si el PSOE ordena al Tribunal Constitucional que es reuneixi de manera urgent i que derogui aquestes ordres de detenció.