-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.

Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i tranquil, ben definit amb molt pocs elements; Mutuberria, per exemple, juga amb la mirada del rap per a crear el somriure del lector, perquè ens adonem de les intencions i el comportament del rap. El rap està parat, el mosquit diu que el rap està “azzzperto”, però de seguida ens adonarem que es menja el mosquit que molesta el rap i el caragol que provocava per al pillatge, o la formiga que ve després, l'aranya… fins que es topa amb el saltampo, que aconsegueix que el rap no s'avorreix durant molt de temps.

Ja s'ha dit que és un àlbum amb pocs textos, i en el text destaquen les onomatopeies i els jocs de paraules. Mentre el mosquit diu “aizzzu, ezetzzz harrapatuzzz”, el caragol només pot pronunciar “aaaiiizuuu, eeeeeeeeeeez haaarrraaap…” abans de ser devorat pel rap, o el saltamalto li xiuxiuejarà amb gran seguretat “sentir-o-o-no-no-ez”. I mentre un murmura, un altre crida, balbotejarà o cridarà, en la nit ordinària del rap.

És un llibre divertit que es pot repetir als nens petits una vegada i una altra. Ideal per a jugar amb les imatges i el text, que deixa una sensació molt bonica en el lector al final. I no sols en el lector, sinó també en els membres del jurat del Premi Compostela, ja que l'any passat va ser finalista un gripau Arrats, per la qual cosa s'ha publicat el llibre en altres idiomes –italià, portuguès, gallec, castellà i català– a més del basc.

Per tant, és un llibre
molt recomanable l'últim treball de Maite Mutuberria, en la seva simplicitat, que aporta molta informació en petits detalls, com per exemple les fulles de protecció; que juga constantment amb les paraules; i que amb les dues, amb les imatges i els textos, aconsegueix una narració molt senzilla i divertida per al gaudi del lector.