Ens ha citat abans d'agafar el tren que va a París. Com et sents? Com porta vostè aquest càrrec de diputat?

Content. Més enllà d'això, sento el desig de la gent de canviar les coses. És un treball estupend per fer, pels valors que defensem, pel País Basc que defensem. Els ciutadans esperen molt i soc conscient d'això. També tinc ganes de complir amb el meu deure. Fins ara he estat dos dies a París, però ha estat per a l'administració: per a formar un grup polític, per a capturar el local... per a comprar roba [riures]. Haig de fixar les primeres cites aquí: vull reunir-me amb tots els agents, amb les associacions, amb els auzapezes... per a completar la meva xarxa.

És vostè, doncs, un diputat que vol obrir-se pas en Saretu.

Un diputat no té cap coneixement complet, i per això vull formar part de la xarxa amb els agents locals. Vull estar amb tots els agents, no sols amb els nacionalistes. En parlar de l'agricultura diguem que he estat amb la Cambra d'Agricultura del País Basc i amb l'ELB, però també amb el sindicat FDSEA. És important ser diputat de tots, recollir l'opinió de tots i decidir d'ella, explicant sempre la posició adoptada. Aquesta necessitat d'explicació és gran, a més, perquè les discussions que s'instal·len a París no pugen necessàriament d'aquí. Això m'interessa molt, m'agrada molt que n'hi hagi en el diàleg i en la construcció. He treballat com a sindicalista i sempre he tingut el desig de reunir-me amb l'altre. Com a membre del sindicat CGT, he fet diversos passos en el camí de treballar amb LAB; no era l'únic, evidentment, però he treballat per això. A la Casa del Poble el mateix fa quatre anys que estem amb Eneko [Aldana, alcalde abertzale]. Els de l'oposició d'aquí, és a dir, la dreta, han votat al meu favor. Això ens demostra que si parles i treballes, llavors la gent accepta el teu compromís.

També va ser abertzale. Fins fa poc no podíem imaginar que un francès votés a favor d'un nacionalista.

Gràcies als passos donats pels pacifistes, les coses han canviat en els últims anys. En les eleccions a l'Assemblea Nacional de 2022 em vaig situar en tercer lloc, en nom d'EH Bai. Va sorprendre que en aquestes eleccions tot s'instal·lés a París, on l'esquerra sumada obtenia el 19% i EH Bai el 15%. Tinc alguns amics en els costats de l'esquerra i els he dit que anem derrotats. Mai hauria imaginat que votéssim tan aviat i s'aconseguís una aliança tan aviat com estigués a París, aquí també. És un veritable consol. Pot ser que la meva imatge m'hagi facilitat el camí a alguns partits francesos, perquè he estat amb ells militant en el sindicalisme. Em coneixen i no tenen dubtes dels valors que tinc com d'esquerres.

Com explica el desenvolupament del vot abertzale per votació?

Com hem dit, el procés de pau ens ha facilitat el camí. Quan comencem les converses en el context de l'euroordre contra Aurore Martin [en 2011], la situació era totalment diferent. Per a començar, utilitzàvem paraules diferents; pensem, per als del Partit Comunista no existia cap pres polític a Euskal Herria. Es va dur a terme una gran labor secreta: es va parlar molt, comencem a utilitzar el mateix diccionari, cadascun va començar a escoltar, entendre i acceptar la veritat de l'altre... Això suposaria la Declaració d'Aiete i els següents passos. Pel que fa al basc, existeix un ampli consens en Ipar Euskal Herria. Mireu el tema de Beskoitz: la ikastola o l'alcalde, la ikastola és la guanyadora. Avui dia, ningú s'oposa al basc, i això és el resultat d'un treball que portem molts anys. En Ziburu, hem guanyat la Casa del Poble, però també és gràcies a una gran feina per davant de l'oposició. Una societat es construeix entre tots, i els abertzales estem treballant per a tots. Sempre hem sentit dir que “amb aquests casos, són lanceros”. Però ara hem guanyat algunes Cases del Poble i estem treballant. En veure-ho, comprens que s'han fet grans passos en el camí. Consulta el sisè districte: En Uztaritze tenim les Cases del Poble, en Urruña, en Ziburu... Les coses estan canviant i si continuem treballant de debò, guanyarem altres baralles. La lluita per l'habitatge ha estat històricament una lluita abertzale, tal com afirmava IK fa 40 anys, i avui dia tots sabem que tenia raó.

Ha sorgit discrepàncies dins d'EH Bai sobre la possibilitat d'optar a un Nou Front Popular?

Va haver-hi debat, però el 95% va donar suport a l'acord proposat, sabent que en el moment de la votació de l'acord, la candidatura al cinquè districte era una anti-abertzale. Aquest ampli consens s'explica, d'una banda, perquè és terrible veure tan aviat l'extrema dreta i per un altre, perquè aquesta confluència amb tots els partits d'esquerra és històrica. Per endavant, ens hem unit entre forces d'esquerres en alguns pobles –Ziburu, Urruña,...– de cara a les cases del poble. Puc parlar del meu cas i pel que fa a la Casa del Poble de Ziburu, es diverteix molt. Cal donar compte d'això, fins i tot de cara a París.

En la cinquena, l'anti-abertzale va ser substituït per Colette Capdevielle i el seu successor Alain Iriart d'EH Bai. Com ha estat possible aquest gran canvi?

En un principi, la candidata era Sandra Pereira-Ostanel, del partit França insubmisa. És amic de la militància de la CGT, però sí, és anti-basc. S'ha parlat molt i fins amb els caps de París, per a explicar que amb un anti-basc no es podria guanyar. Ha estat una condició molt clara.

Em sorprèn que París l'hagi sentit.

Sí, i a més d'escoltar-ho ho han tingut en compte. És sorprenent, però, com s'ha dit, si és esperit es pot construir.

Això pot obrir nous camins. Mirant al binomi de Capdevielle i Iriarte, la ment es dirigeix a la Casa del Poble de Baiona. Fa temps que la dreta es manté ferma en la capital de Lapurdi. Aquesta unió pot suposar una oportunitat per al canvi. S'ha vist que el que semblava impossible és possible.

Ha dit vostè dues veritats. D'una banda, hem demostrat que podem treballar junts, i per un altre, s'ha confirmat que algú que és anti-basc no passarà. Això ho sap Jean-René Etchegaray [alcalde de Baiona, de centredreta] des de fa temps: Va ser advocat de SEASKA, també d'EHLG. No entenc la postura dels partits d'esquerra francesos. Però, com diu vostè, el candidat de la Casa del Poble de Baiona, Henri Etcheto [del Partit Socialista, jacobí], cristal·litza les postures en contra seva –i no jutjo a la persona perquè no la conec–. Com vols que guanyi l'Ajuntament de Baiona? No és possible. No entenen que per a guanyar has de posar-te tot al teu favor. Això va més enllà de les paraules, també cal situar-te a través de les accions.

Pujant a les eleccions, però què diu de l'activisme al carrer. Corre el risc que s'afebleixi aquest àmbit?

Els veig junts i compatibles. A més, avui dia guanyem unes baralles que mai havíem guanyat. Cal prosseguir amb serietat aquesta lluita d'idees. Jo crec, crec que tenim raó i que estem en el bon camí, i crec que si seguim així guanyarem. Però per a això cal treballar.

No obstant això, membre d'EH Bai, vostè és diputat en el Parlament francès. És especial trobar-ho allí, al costat de polítics famosos francesos, representants de l'extrema dreta RN...

Sí, és especial. La setmana passada, per exemple, tenia a Laurent Wauquiez [president del partit dretà Els Republicans] d'esquena a l'hora de menjar. És especial, però al mateix temps és així: en la militància també he tingut a l'una als qui intenten destruir els nostres llocs de treball. Crec que en aquests casos cal ser respectuós i que es juga el cara a cara a través de les idees. Estic disposat a defensar les nostres idees.

Un abertzale al parlament, també sindicalistes, militants antiracistes, activistes antifeixistes, activistes feministes. És interessant veure com la FHB ha transformat el Parlament.

Llavors Macron va dir que volia transformar allò, però va fer entrar a gent de la societat civil no polititzada precisament perquè votés per ell. En el si del FHB, en canvi, hi ha gent amb una llarga trajectòria política i militant. Encara que tinc 45 anys, tinc una trajectòria bastant llarga com a sindicalista i tinc clar que ningú em dirà el que haig de fer: parlarem i decidirem junts, ni menys ni més. Sempre he funcionat així i així funcionaré. No es creuaran preceptes. Això em serveix a mi i a uns altres que conec. Si ets diputat, has de pensar en tu i portar a París la veu de la gent de la teva terra.

Inclou el clam dels bascos i els abertzales.

Per descomptat, el tema del basc i del conflicte polític, entre altres. Però, a més d'aquest treball que es durà a terme en l'Assemblea Nacional, cal portar als líders dels partits d'esquerra de París. Sabem perfectament quina és la seva posició, la posició de Jean-Luc Mélenchon no és bona. Cal parlar amb ells perquè, sense entendre'ls, la gent s'espanta –i això és veritat per a totes les parts–. Aquesta possibilitat de parlar de manera paral·lela facilitarà les relacions entre nosaltres. Els líders locals d'aquests partits sempre estan en contra de nosaltres. Això no té sentit, li ho he dit una vegada i una altra. A més de la lluita social, a favor de la cultura està en les principals lluites de l'esquerra. Com poden ser contraris a les llengües locals en les quals es basa la cultura! Sempre porten la idea de la unitat de França. Un francès d'Estrasburg sempre adverteix de la necessitat que es respecti la possibilitat de venir sense traves a Euskal Herria. Nosaltres apreciem aquí a un treballador quan és euskaldun, però no el descartem si és euskaldun –per contra, li proposarem formacions per a aprendre basca–. Hem de portar aquest debat a París per a advertir-los que no som enemics i que vegin que no compartim la imatge que tenen dels nacionalistes. He lluitat en el sindicat CGT per a defensar als treballadors, i també per a defensar la meva condició d'abertzale basc i d'esquerres.

El president, Emmanuel Macron, no vol conèixer la victòria de l'esquerra en el referèndum. La situació és especial.

Es tracta d'una comèdia en la qual Macron continua jugant, a pesar que en les últimes setmanes s'ha equivocat al 100%. En dissoldre's l'Assemblea Nacional pensava que l'esquerra no s'anava a unir, i en realitat tenia una bona jugada, perquè hem vist que hi ha hagut un vot per a entorpir a l'extrema dreta; per tant, si no s'hagués unit l'esquerra, aquests vots s'haurien anat al seu favor. Tenia un bon càlcul, el que passa és que s'han organitzat els partits de l'esquerra i això no ho tenia previst. Aquesta organització no pot quedar en això. Jo crec que si en el camí de possibilitar un treball conjunt cal llevar alguns caps d'aquí, llavors cal llevar-les-hi. Durant la campanya hem vist el que s'ha construït entorn de Melencon: els mitjans de comunicació ho han situat com un candidat a l'odi, al mateix temps que Jordan Bardella està totalment blanquejat. No accepto totes les visions de Melencón, ni les maneres de fer, però té un programa molt bo, molt bo. Els mitjans de comunicació han aconseguit embrutar a la persona, just per a desqualificar a la seva candidatura i al seu moviment. A més, crec que en l'Assemblea Nacional hem de tenir un comportament adequat, de serietat i de construcció, i és cert que no sempre ha estat així en els dos últims anys.

Però no acceptarà la victòria de l'esquerra?

Estem en una comèdia. L'esquerra té dificultats per a arribar a un acord sobre el substitut al càrrec de primer ministre. Cadascun té el seu punt de vista, cadascun té el seu ego i d'això se serveix Macron. Però no durarà. Macron sap que no pot aliar-se amb l'extrema dreta i en això està la frontera, sense l'esquerra no pot fer res. Podria dir que és un epifenomen que a penes durarà i passarà com ha vingut. En realitat, es tracta d'un fenomen bastant clàssic, en el qual molts parlaments europeus funcionen sense majoria absoluta. Encara que no sempre és fàcil, es pot fer. La cosa és que els mitjans de comunicació avalen moltíssim la situació.

Per a acabar, què diu de la informació que ha tret el diari Libération? Els afins de Macron i els de la RN, Bardella i Marini Le Pen, celebraven reunions secretes almenys des de desembre.

És una vergonya. L'acceleració de l'extrema dreta ha estat el joc de Macron durant anys i és inacceptable que s'equipari a l'extrema dreta i a la candidatura de l'esquerra que ara es diu "l'extrema esquerra". No coneix la història de França, no és possible. Com dimonis pot treballar o parlar amb persones que tenen aquest tipus d'idees? No ho entenc. El que sí que és cert és que l'extrema dreta proposa mesures per a protegir les grans empreses. Entenc així que Bardella i Le Pen hagin estat tan patrocinats pels mitjans de comunicació en mans dels grans milionaris. Els mitjans de comunicació estan preparant el següent pas: han vist que Macron està cremat –i tenen raó–, per la qual cosa estan mirant al seu igual –a l'esquerra o a l'extrema dreta–. Saben que se les arreglaran bé amb l'extrema dreta. No oblidem que Macron ve del banc Rothschild: no és un agent polític, és un agent econòmic. Com podia obtenir sense parts els diners de la campanya? Els diners el va rebre de passada, era en tots els mitjans de comunicació i el va guanyar. Des de llavors està fent tot el possible per les grans empreses i per les grans fortunes. Avui dia és ell qui considera a les esquerres com d'extrema esquerra –quan el programa del FHB no és tan ambiciós com el programa de François Mitterranden [president de 1981, socialista]–. Les paraules tenen gran importància i influència, i els mitjans de comunicació fan un mal enorme, blanquejant la punta de la dreta. Pel que fa a les xarxes socials, el mateix. És terrible. Sense consciència política, hi ha molta gent que ha votat a favor de l'extrema dreta. De cara a ells tenim una gran feina per fer. El que guarda l'extrema dreta ho hem de portar a la llum.

Abans de les eleccions presidencials franceses de 2027. És un repte molt urgent.

Sí, i en aquest camí fins a 2027 tenim una gran importància aquestes primeres setmanes i mesos.