Hauria de renunciar a escriure aquesta columna, però és tard. S'han celebrat eleccions a França. On està França? Sí, aquí a dalt, en el nord; però en el món no sé on està França ara, què és. I no sé des de quan li miro gairebé exclusivament de por.

No sé gairebé res de la política francesa. Soc un d'aquests bascos de Guipúscoa que coneixen amb més detalli la política espanyola que la pròpia, i les velles generalitats de la política francesa, com també la del nostre Nord. Podria fer una autocrítica per a criticar aquesta ignorància.

O centrar-se en el que aquesta vegada donaven al tema: si el nacionalista Peio Dufau seria diputat (sí) dins de la NFP; si el Fn, l'extrema dreta, guanyaria les eleccions. Per desgràcia, la NFP ha guanyat i no sé dir res.

Puc insistir amb l'extrema dreta, que no ha guanyat, però que ha vençut, i que es tracta d'un auge global. Puc tornar-me a posar apocalíptic. La mala sort ha volgut que al Regne Unit els resultats no siguin els mateixos que en la resta del món. No dona coincidències per a la generalitat. Però encara que sembli, quin, no veig un diagnòstic clar, jo tampoc el veig, penso en un al mes, i m'enfado molt amb moltes explicacions, i sí a tantes, però després, bo, però… i jo què sé, també m'oblido. No m'atreveixo a tenir una opinió, potser, per això tinc punts. A vegades penso que no hauríem de tenir més sobre el tema en un temps, que sembla traumatitzat, que no traiem les conclusions oportunes.

Per dir alguna cosa, sembla que als francesos els fa tant por com a mi una part del seu país, i aquesta por ha estat rendible en els seients (i, per tant, sobretot en els no seients). He recordat aquella frase de Gravois (parafrasejant a Borges) que abans havia esmentat “si no és l'amor, que sigui l'espanto”, que no va funcionar, i tal vegada ha estat la valentia dels argentins la que ha portat a Milei, i la por dels francesos ha arrabassat el govern a Le Pen. Potser és això el que cal endevinar, la qual cosa cal fer a cada moment, l'atreviment o la por. Ens obstinem a vèncer pors, a espantar, a no escoltar. Els temors de la vida no han de ser espantats fins que no es demostri que no tenen raó. I pot ser que hi hagi una por compartida per a ajuntar suficients raons. Fins que sapiguem que hi ha solucions, que la por ens salvi (els uns als altres).