Els pintxos de molts bars de la Part Vella donostiarra venen a donar servei en una furgoneta amb permís d'accés a la part vella donostiarra. En els altres bars, per a menjar el pintxo de truita de patata que preparen, cal fer cua i agafar el torn a l'hora en què la furgoneta del matí entra en el casc vell. Una botiga de pastissos de formatge “Bask-txiskei” s'ha convertit en unes postres de prestigi, en un fenomen gastronòmic a través de l'escriptura de basque cheesecake.

Una coneguda sidrería de Donostialdea, una d'aquestes de gran publicitat. Un gran aparcament, un hotel de flors de poma, un bar de poma local, diferents tipus de sidra, samarretes de fan de poma, un espai per a difondre la cultura basca de la poma en l'edifici de la família que en el seu moment portava la producció de pomes. En l'aparador del petit museu et saluda una natura morta amb nous, costelles i pomes de plàstic. Les fotografies de blanc i negre del territori adornen l'entrada. Des del lloc on se situa la sidrería s'observa i escolta la variant scalestrixa de Donostialdea. En les terres circumdants s'estén l'imperi de la sidrería. Mostra un vídeo en el qual s'anuncia que la sidrería és una tradició modernitzada. Això significa que s'ha modificat l'escala de producció i s'ha mecanitzat el procés. El líquid de la sidra el fan amb les collites de vuit productors de la zona, i quan la collita és escassa a causa de les inclemències del clima, les porten de Normandia i Alemanya. Als voltants es troben unes pomeres perquè els visitants coneguin de prop les varietats de pomes basques de la sidra; en el treball es veu a un treballador de raça negra.

Si ens dediquem a l'activitat de “dona-li i difon” el folklore basc o la identitat basca, em sembla important prendre consciència de la realitat distorsionada que estem oferint.

Naturalitzem el frau a la publicitat, assumim la distorsió del producte en el moment de la venda i quan les vendes augmenten, la perversitat queda legitimada i el denunciant té el paper de bufó en el teatre del territori.