Mirades creuades i compromeses
El llibre que acaba de publicar l'editorial Consonni ha estat una gran sorpresa per al públic. No coneixia l'obra de Montserrat Roig i la troballa ha estat veritablement sorprenent. D'una banda, perquè la novel·la es va publicar per primera vegada en poc més de la mort de Franco (en 1976) i perquè ens representa amb una mirada rigorosa el Barcelona d'aquella època, en el qual es veuen reflectits els aspectes socioeconòmics i polítics. D'altra banda, perquè ens porta la història d'una família, amb les llums i ombres dels membres de diverses generacions, però sobretot els personatges que coneixem des d'una mirada exterior, perquè ens permet escoltar-los des de la veu interior, obligant-nos a reubicar la nostra mirada.
Natàlia Miralpeix, després de dotze anys vivint a França i Anglaterra, torna a Barcelona. Quan la dictadura franquista va detenir a Julián Grimau en 1962 i va ser afusellat a l'any següent, Salvador Puig Antich va tornar a executar-lo en 1974. Les seves famílies burgeses vivien temps convulsos i estan entre el final del règim i la promesa de temps més lliures, com poden.El
títol va ser pres d'una poesia de Jean-Baptiste Clément, una cançó relacionada amb la Comuna de París, però el tema també pot ser la nostàlgia de l'amor i la felicitat. En aquesta novel·la, es recorden les florides de la infància i la joventut i es lamenten de la decadència de la maduresa i la vellesa.El
compromís polític també està molt present, però es presenta de manera conflictiva i no idealitzada. En una família “bona” apareixen el catalanisme, l'anarquisme, l'antifranquisme i el feminisme, i les relacions que el protagonista manté amb la classe treballadora i amb els pobres també es mostren crues.
M'ha agradat molt, entre altres coses, els passatges homoeróticos que es descriuen amb el desig de viure la sexualitat en llibertat, ja sigui entre homes ‘heteros’, ja sigui entre dones ‘heteras’; també la part en la qual es compta la manifestació i la detenció; o en quina mesura la vida pot condicionar el dol de les persones més íntimes assassinades.
L'autor era periodista i el protagonista fotògraf. En aquestes pàgines tenim la mirada analítica dels dos, que ens parla del que amaguen les roques i els assolellats en la portada del llibre per a entendre una època de canvi.
Text:
Ilan Brenman
Il·lustracions: Guilherme Karsten
Traducció: En Alkain
Denonartean, 2024
-------------------------------------------------
Al final d'aquest àlbum hi ha una cita de Benjamin Franklin: “Mai hi ha hagut una bona guerra, ni una mala pau”. I,... [+]
Pou
Goiatz Labandibar
Erein, 2024
----------------------------------------------------------
El Pou de Goiatz Labandibarren és una novel·la de creixement que té lloc un dia: el descens de la menstruació. O en altres paraules, un viatge de l'heroi, per què no.
Com... [+]
Perdó com si no existís
Mariana Travacio
Erein, 2024
---------------------------------------------------
Encara que el títol pugui semblar un llibre d'autoajuda, aquest és un text en forma de western que Erein ha publicat en la secció de narrativa. En l'excel·lent... [+]
Josefa, neskame
Alaitz Melgar Agirre
Elkar, 2022
-----------------------------------------------------
Josefa Agirre Etxeberria va ser una de les dones que va servir de criada durant el franquisme. Després d'exiliar-se als catorze anys, va estar obligat a canviar de... [+]
En el laberint del teatre
I Ander
Lipus EHAZE i Susa
---------------------------------------------
El dramaturg Ander Lipus ha publicat al costat d'EHAZE i Susa les seves publicacions sobre autobiografia teatral i teatre. En el laberint del teatre I. Quadern de... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]
El que s'acosti a aquest llibre, en primer lloc, estarà amb G. Es troba amb les imatges de Mabire. Són imatges d'estil còmic, traços molt precisos i vivències de color celestial que ajuden a interpretar amb facilitat personatges i situacions. Aquestes imatges coincideixen amb... [+]
Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]
La memòria d'una vaca basca va ser publicada per Bernardo Atxaga en 1991. El llibre ha tingut una llarga trajectòria i èxit tant en basc com en altres idiomes. Un dels llibres més venuts d'Alemanya va ser J. L'editor britànic Eccleshare ho va considerar una obra a llegir en... [+]
La primavera sol ser una promesa d'un nas hivernal fred i que pot venir després de l'aterratge, i ha estat anotada en diverses ocasions perquè se sotmeti al somni. Promesa, no obstant això, mai és una primavera segura en un terreny en ruïnes. No almenys si parlem de canvi o,... [+]
Tot va començar en una excursió al camp amb la seva cosina i el seu marit. Ells van anar a sopar i no van tornar a casa. El protagonista va sortir a buscar-los i es va trobar amb una paret. A partir d'aquí, la paret no li deixa avançar i veu a dos personatges congelats com a... [+]
Et consideres feminista i anti-racista? Se t'ha ocorregut que la història del feminisme que coneixes és és blanca i colonialista? Has qüestionat el teu coneixement o la teva mirada sobre les cultures no blanques? Ha fet una lectura crítica de l'apoderament feminista? Vols... [+]
Porten la casa els caragols, com una motxilla enrotllada, transportant als que necessiten per a viure. No obstant això, les cases es poden gratar i dividir en dues. Fins i tot es dupliquen de tant en tant, encara que de manera provisional, passant de ser fortalesa a ser... [+]
El so de la porta es va escoltar mentre sopaven. Les estrelles del cel deien que la sabbata era madura”, així comença aquesta breu novel·la de Gaizka Arostegi, quan els "gossos" de Gestapo toquen la porta de casa de Sara i els seus pares. Com el lector conclouria, es tracta... [+]