argia.eus
INPRIMATU
La batuda penal hospitalària en la memòria
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2024ko ekainaren 27a
Duela 80 urte naziek zigor-ekintza egin zuten ospitalepean, baina luzaroan gertatutakoa isilean gorde zuten herritarrek.
Duela 80 urte naziek zigor-ekintza egin zuten ospitalepean, baina luzaroan gertatutakoa isilean gorde zuten herritarrek.Mieusement Médéric

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de concentració en els quals romanien concentrats. Dos dies més tard, el 29, els nazis van protagonitzar una altra batuda a l'Hospital Verge del Camí, en la qual van trencar el pànic que havien provocat dos dies abans. Diversos ciutadans van ser interrogats i se'ls van requisar els béns.

La Segona Guerra Mundial estava a punt d'acabar, París va ser alliberat dos mesos després, però l'Hospital estava submergit en un ambient de guerra que ja havia passat. Al març de 1939 es va obrir el camp de Gurs, a quatre quilòmetres de l'Hospital de Basurto. Així, en un primer moment van observar que els refugiats republicans en la Guerra Civil espanyola es dirigien al camp, en camions o a peu. Després van arribar al camp jueus procedents d'Alemanya i també a les cases de l'Hospital, demanant principalment menjar.

Els nazis van ocupar la zona en 1943, moment en el qual va començar a organitzar el maqui. Els maquis de l'hospital estaven en contacte amb Londres i des d'allí els van enviar diverses armes. Al juny de 1944 hi havia deu o vint maquis a l'Hospital, guardats en cinc cases. Però, terroritzats i desconfiats, van decidir abandonar el poble el 23 de juny.

Quatre dies després, les víctimes i els detinguts pels alemanys van ser civils. No obstant això, a través de la informació proporcionada per un delator, els nazis ja sabien qui havia estat ajudant i protegint els maquis. No obstant això, es van confondre amb la primera víctima de la batuda, que va ser arrossegada per la Policia. Albert Lassarre era de Gurs, però treballava a l'hospital. Quan els alemanys li van disparar, la seva germana els va explicar que buscaven un altre Lassarre, que s'havien equivocat. Llavors, els alemanys van cridar al metge, però, tarda, Albert Lassarre va morir a causa dels trets.

Salvar la vida i la memòria

Robert Elissondo (Hospitalari, 1962), professor i membre del grup Ikerzaleak, fill d'un dels detinguts en la batuda, ha estat l'encarregat d'investigar amb detall els fets. Entre altres, va recollir el testimoniatge de Marie-Louise Lasserre. En 2020 Mel Anjel Elustondo va comptar en una entrevista en ARGIA les vivències de Marie i Marie-Louise Lasserre Davances, mare i filla.

Marie-Louise va entrar en la resistència al costat del seu germà François per a rebre als que entraven en el maqui. Quan els alemanys van entrar a la casa, el seu germà va aconseguir escapar. Les mares i les seves filles van ser detingudes i traslladades primer a Baiona, després a Bordeus, i des d'allí van recórrer un llarg camí en “tren fantasma” fins a arribar al Camp Ravensbruck alemany.

Marie-Louise va entrar en la resistència al costat del seu germà François per a rebre als que entraven en el maqui. Quan els alemanys van entrar a la casa, el seu germà va aconseguir escapar. Van ser detingudes i traslladades primer a Baiona, després a Bordeus, i des d'allí van recórrer un llarg camí en “tren fantasma” fins a arribar al Camp Ravensbruck d'Alemanya. Treballs forçats, fam, pallisses, malalties… van haver de recórrer fins a 350 quilòmetres fins al recinte d'Orianenburgo. Al cap de vuit mesos, tots dos van tornar amb vida.

En paraules d'Elissondo, “jo crec que Marie-Louis va cometre dos fets heroics: el primer va escapar de morir; el segon, i el més sorprenent, la mare, una dona de 60 anys, la va fer sobreviure de les serradores nacias. Les persones majors no podien sobreviure, però Marie-Louis va ajudar la mare a sobreviure tots els dies”.

I 60 anys més tard, el propi Elissondo, l'investigador J.F. Agerre i l'ex maqui Jean Loustau van salvar el succeït de l'oblit. Durant molt de temps es van guardar en silenci els fets ocorreguts fa 80 anys; els antics maquis es reunien tots els anys en el monument de l'Hospital, però els ciutadans, els civils condemnats en aquella acció, no participaven. “Durant molt de temps, els ciutadans van pensar, sense dir-ho, que havien pagat els deutes a la resistència i, d'altra banda, em vaig recordar que els membres de la maquina de les reines eren irreflexius i espantosos”, deia Elissondo. No obstant això, l'any 2004, per iniciativa dels citats, es van reunir per primera vegada tots junts per a mantenir viva la memòria de la batuda de l'Hospital.