argia.eus
INPRIMATU
Neorromanticismo en dos estils
Montserrat Auzmendi del Solar 2024ko ekainaren 27a
?Euskadiko Orkestra. Zuzendaria: Giancarlo Guerrero. Bakarlaria: Federico Colli (pianista). Egitaraua: Rachmaninoven Piano eta Orkestrarako 2. Kontzertua, do minorrekoa, op. 18, eta Richard Straussen Macbeth, op. 23, eta Don Juan, op. 20 poema sinfonikoak
?Euskadiko Orkestra. Zuzendaria: Giancarlo Guerrero. Bakarlaria: Federico Colli (pianista). Egitaraua: Rachmaninoven Piano eta Orkestrarako 2. Kontzertua, do minorrekoa, op. 18, eta Richard Straussen Macbeth, op. 23, eta Don Juan, op. 20 poema sinfonikoak. Lekua: Iruñeko Baluarte Auditorioa. Data: Ekainaren 18a. Argazkia: Patxi Cascante / Euskadiko Orkestra. ?

Finalitza la temporada de concerts de l'Orquestra d'Euskadi amb un concert extraordinari en el Baluard de Pamplona. Un bonic concert, d'aquests que volen aplaudir als oients, amb molts estímuls.El

primer d'aquests incentius era el solista italià Federico Colli, que ha guanyat els concursos de Salzburg i Leeds. El pianista de 35 anys és considerat com un dels més importants de la seva generació, per la qual cosa la curiositat dels assistents era gran.
Per a provar les seves habilitats, Colli en Rachmaninov 2n. Va interpretar un concert per a piano meravellós i monòton. Molts pensem que el major concert d'aquest compositor rus és el tercer, el que més beu de les fonts del folklore rus, màgic i totalment virtuosistico, però el segon és el que més s'escolta i més estès. Entre les pel·lícules en les quals s'ha pogut escoltar aquesta obra es troben la Brief Encounter, de Noel Coward, i The seven year itch, de Billy Wilder (La Temptació viu a dalt). No és d'estranyar que entrin en aquestes i altres pel·lícules. És un concert melodiós, amb una rica orquestració, ple de temes inoblidables i que permet la lluentor del pianista.Quant a

la interpretació, es va produir una cosa irregular, sobretot en el primer moviment: va haver-hi un decalatge entre l'orquestra i el solista, com si els rubats de tots dos no es corresponguessin bé. Potser per això, en alguns moments, el pianista era massa mesurat o bastant mecànic en la seva interpretació. No obstant això, van poder apreciar el seu excel·lent tècnica i la seva original visió de la partitura. Els motius, més amagats, que en general es troben en l'ombra, Colli els distingia amb una perspectiva diferent. El tercer moviment va finalitzar amb gran èxit i va ser molt aplaudit pel públic.

El director –Giancarlo Guerrero, un altre dels estímuls del concert– el vam veure més còmode en la segona part. L'ímpetu i el so rodó dels poemes simfònics de Richard Strauss encaixen perfectament amb l'estil de direcció de Guerrero. Aquests dos treballs de la joventut de Strauss van servir perquè el director creés contrastos i demostrés la seva capacitat per a donar un dinamisme especial a l'equip. Magnífic de veritat.