Escric aquestes línies l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els temps foscos, el triomf de la Internacional Reaccionària en les eleccions al parlament europeu. Ja venia per endavant i és la confirmació de la fase conservadora que vivim, però genera por. De fet, una de les grans victòries del neoliberalisme és la pèrdua de capacitat per a pensar col·lectivament en futurs estimulants. És en aquest buit on l'extrem dret troba el seu lloc en un present incert sense perspectives desitjables.
En aquesta situació vinc a parlar de les utopies i de la seva necessària necessitat. Pensar en futurs desitjables, estimulants i emancipadors per a traslladar-los als nostres quefers quotidians. Segurament en el moment en què la subestimació dels qui volem parlar d'utopies de manera estratègica rebrà nous cinquens. Hem de trobar noves formes d'utopia, encara que les vam conèixer amb una illa, després ha tingut lunars, planetes, estrelles vermelles, estats, comunitats compactes i altres formes que avui dia hauran d'adoptar la forma d'idees i imaginaris que ens ajudin a recórrer el camí.
Una de les grans victòries del neoliberalisme és la pèrdua de capacitat per a pensar col·lectivament en futurs estimulants
Les utopies brutes, adormides, múltiples, seran probablement les que hem de construir d'ara endavant, ja que per a treballar idees utòpiques avançades i desenvolupades, hauran de tenir una visió integral, amb vides vivents en el centre, i que permetin analitzar i desenvolupar totes les possibilitats de la vida, creades pel sòl, el fang. Haurem de desenvolupar un enfocament transicional per a pensar en la sobirania col·lectiva dels àmbits que fan possible l'energia, l'alimentació, els espais de vida, l'oci, la cura, la tecnologia, el treball i la vida, per a dur a terme la transformació dels nostres cossos i relacions més enllà del model cis, patriarcal i antropocèntric. Necessitem una imaginació transhumanista, material i estimulant.
Les utopies brutes han estat sempre una realitat en el nostre dia a dia, i hem d'aprendre de gent que ja ha viscut abans, perquè per a nosaltres van ser vides, pràctiques i projectes que serien utòpics, i que avui continuen existint. Les que potser han de transformar-se per a expandir-se, però que, encara sent brutes, ens mostren el camí. En temps foscos, per a activar la internacional de l'esperança, haurem de treballar les utopies aterrades, tacades de terra, rizomáticas, des del dia a dia. C. Ursula Com deia Le Guin, "perquè les nostres arrels estan en la foscor, en la terra que ens alimenta".