Competitivitat en l'educació
La venda i compra són activitats humanes fonamentalment. Els mercats i les petites fires són espais públics bulliciosos i vius, llocs de sociabilitat en els quals trobem coses valuoses que necessitem (menjar, roba, parament) a canvi d'un preu just. En ella es produeix una trobada lluminosa i fugaç entre éssers humans coneguts i desconeguts. Puc intentar aquesta faldilla? El bon aspecte d'aquests pebrots. Qui és l'últim? Posa'm tant des d'aquí. T'emportes tu la ventresca de bonic? No esperar. El teu canvi. Moltes gràcies. No hi ha millor que anar al mercat el dissabte al matí o a la plaça (atenció sinònim). Però, fascinat pel dimoni, comencem a dir mercat a coses molt desafortunades: els mercats borsaris, el mercat laboral, els mercats financers, el mercat residencial. El gran economista i pensador Karl Polanyi ens va avisar que el treball, la terra i els diners no poden ser mercaderies (perquè les mercaderies són objectes produïts per a la venda en el mercat). El treball no és mercaderia és el lema de l'OIT. Però el capitalisme tardà ho ha convertit tot en mercaderia. I tant com la contaminació de l'aire, ens ofega el mantell publicitari que cobreix el món.
Algun dia, quan tot això ha passat, algú escriurà una història increïble explicant com la publicitat i la propaganda van envair tots els secrets de la vida en l'últim capitalisme. Als lectors fascinats d'un futur millor els conta que tot va ser una mercaderia a comprar en venda. I en els ambients de forta competència, la publicitat i la propaganda es van convertir en senyors. Van estar a punt de provocar un canvi antropològic que havien vist mai: tots els éssers humans que no es van convertir en residus menyspreables, que feien el que feien, l'estaven comprant i venent sense adonar-se, sense descans, immersos en l'exercici del màrqueting. Tot el dia de Sant fent de cherpolari 7/24, sense descansos.
No som un grup de gossos famolencs, som companys. Ni enemics, ni tan sols amics íntims: companys. Ens han ficat en la competència i la nostra afinitat comença a desaparèixer
Pel que sembla, més d'un professor de filosofia està preocupat per la mercantilització de l'hiper. Acabo de comprovar que estic escrivint això, que la pregunta d'Iñigo Martínez Peña en ARGIA és: es pot comprar tot? Hartmut Rosa ens convida a llegir per a ajudar-nos a dir que no. Jo afegiré al pensador Michael Sandel que, encara que no sempre m'agrada, recomano apassionadament el seu llibre El que no pot comprar els diners.
La nostra preocupació ha de venir d'algun lloc. Potser de comprovar que els professors ja ens hem convertit en mers comercials. L'educació reglada està a punt de convertir-se en un supermercat. Els nostres centres de treball (grans superfícies) han posat en marxa una maquinària de propaganda des del moment de la matriculació per a captar alumnes i clients. A continuació se situaran les oficines d'atenció al client. Ja veureu.En
contra del que reivindiquen algunes associacions d'estudiants, la competència entre els alumnes a través de les notes no és el problema principal. Moltes notes altes poden estar disponibles per a tots. La competència és entre béns escassos. Per exemple, l'adquisició d'estudiants clients en assignatures optatives: Viatge a Disney, notes brillants, passar classes jugant amb gomets, ser molt felices. Veuen a nosaltres, matriculate en la nostra assignatura (no creuríeu el nom d'algunes assignatures), què pequeĂąos i descomptes oferim!
Ens han tirat trossos de botifarra al sòl i ens llancem a volar, a tota velocitat, per a extirpar tot el que puguem mordeando, mostrant ullals a altres gossos famolencs. Però no som un grup famolenc de gossos, som companys. Ni enemics, ni tan sols amics íntims: companys. Ens han ficat en la competència i la nostra afinitat comença a desaparèixer. La dignitat que ens corresponia com a obrers ens anirà pel mateix desguàs. Si no ho impedeixen.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]