M'alegro que no hagi escoltat a Airu en una època fosca. Imagina que acabes de trencar amb la teva parella o perds algun disc pròxim. Alejandra Pizarni podria ressuscitar a ella. Entorn de la tristesa, i una peça feta des de la tristesa, sembla minimalista Amb el bo i amb pena. I és un viatge: el viatge del dol.
Venen de Bilbao els de l'Aire, i haig de reconèixer que relacionava al grup amb el tremolor modern i arty que em provoca una mica de malestar. No obstant això, la segona bona audició m'ha permès gaudir d'un prim i acurat dream-pop multicapa i nostàlgic. És una d'aquestes històries de tristesa i alegria.
Compte, compte, compte-n, silencia la bateria i els baixos i pes la lletra. Proposa com deixar anar els nusos davant els enormes problemes de comunicació que es produeixen en les relacions de parella (sobretot): “Veus com et surt alguna cosa per a dir-te?”. Perquè
això és el mateix: com es curen les ferides? Sorprèn el pes de les cançons en la cultura pop en els processos de dol. Les melodies queden clavades a les persones i no podem deixar-les sense ressuscitar.Malgrat
curar-me, “només ara m'he quedat amb el bo i amb l'acció”.
El grup ha cantat aquesta vegada només en castellà, on abans l'anglès era l'idioma majoritari, i encara que és en castellà, el títol de les cançons és una frase així: “Veure a tu d'esquena és un tancament. Col·loco els peus, és per al teu bé. I fins aquí: explica'm, explica'm, explica'm més enllà, què saps de mi? Quant temps dius que durarà? Intento mirar com si no tingués una altra oportunitat: ballar a la meva
esquena”. Tant de bo la nostra societat no necessités ansiolítics, psicoanalistes i grups pop per als dols. Tant de bo s'enfortissin els rituals comunitaris i tinguéssim control sobre la vida quotidiana, afrontant col·lectivament els nostres problemes personals i tots els traumes que produeix heteronormas, sistemes racistes i treball assalariat. Mentrestant, una mica de tontipop pot ajudar a alleujar el dol. I senti, això no és gens poc.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
------------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]