Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la UIB (Universitat de les Illes Balears), va obtenir el doctorat i va ser professor d'Història Econòmica entre 1996 i 2010, mentre la malaltia li va deixar. “Tinc un nivell de dolor molt alt. Però soc molt optimista i, per molt de dolor, he estat capaç de fer classes a 100 alumnes, perquè l'amor al meu treball ha estat més fort, perquè en mirar als alumnes a la cara i pensar que els ensenyava alguna cosa de profit se m'oblidava el dolor”, va dir fa quatre anys en una entrevista en Canal 4.

Fora de l'aula també va treballar en la recerca: Va publicar més de 40 treballs, “treballs molt innovadors”, segons han assenyalat els membres de la UIB. Va estudiar principalment el desenvolupament econòmic de les Illes Balears en els segles XIX i XX, posant l'accent en la industrialització, les condicions de vida, els processos migratoris i el paper de les dones en el mercat laboral. Es considerava “feminista, socialista i republicana” i militant del PSOE, que es va presentar en les llistes parlamentàries insulars en les eleccions autonòmiques de maig de l'any passat.

Quan en 2010 va haver d'abandonar el seu treball en la universitat, no va renunciar a la labor divulgativa i va donar molta visibilitat a l'esclerosi múltiple en xarxes socials. Fa uns mesos li van diagnosticar càncer, i va informar detalladament de les intervencions i tractaments.

La citada entrevista de Canal 4 es va realitzar el mateix dia de la presentació del projecte de llei de l'eutanàsia en el Congrés espanyol, al febrer de 2020. “L'eutanàsia, com l'avortament, és un dret individual, ningú està obligat. Que les dretes reaccionàries, les que més resisteixen a aquests avanços, resisteixin el dolor”. Deia que volia viure, que era feliç, “i espero no arribar a això i, si arribes, no confondre als altres. Si algun dia decideixo acabar la meva vida, vull una llei que em protegeixi”