En l'actualitat hi ha moltes aplicacions per a comprar amics: Els més coneguts són AlquiFriend i Ameego, que semblen funcionar molt bé, sobretot en les grans ciutats dels Estats Units. Tenen uns 600.000 usuaris. Paga 120 dòlars a algú i durant un parell d'hores es va amb tu al restaurant que vulguis per a fer la compra o passejar. Els acudits que fas riuen amb entusiasme i prestarà molta atenció a totes les coses que dius. Companyia per a estar amb tu sense discussions ni desacords. Seràs el senyor i l'amo del teu amic!

Perquè el mercat vol convertir qualsevol cosa en objecte i posar-la a la nostra disposició. Però és possible? Hi ha alguna cosa fora de les arpes del mercat, inaccessible?

Potser la mercantilització de la vida actual confon dues coses diferents: comprar alguna cosa, ser amo d'ell i estar en ressonància amb alguna cosa. I no coincideixen. Els publicistes volen predir la ressonància de les mercaderies, ens venen experiències. Però és possible que compri els seients més cars per a un concert i que el concert no m'emocioni, no em digui res. No es pot planificar “Avui m'emocionaré!”, “he comprat entrades per al concert i tinc dret a tenir la vivència corresponent! Com no m'ha posat el cul de la gallina després de pagar tant?”.

Aquesta és la contradicció estudiada pel pensador Hartmontaje Rosa en el bell assaig Inaccessible. El llibre comença amb una reflexió sobre les nevades: “Recordes com vas viure la primera nevada quan eres nen?”. La neu ens visitava de sobte, era fugaç, rara, transformava el món sense la nostra intervenció, una espècie de regal inesperat. I en aquesta trobada amb l'inaccessible resideix l'experiència de la vida. Quina és la hipòtesi de l'escriptor? En la mesura en què la societat actual ens vol posar tot al seu abast i apropiar-nos de tot, ens allunya cada vegada més de l'alegria de viure. Contradicció grossa! Però la veritat és que la lògica de la propietat o de la ressonància són molt diferents.

La ressonància, no obstant això, no és una concepció del món, sinó una relació musical amb el món… En l'actualitat, per contra, es tendeix a col·locar la música a tot arreu: en el supermercat, en la sala d'espera o a l'ascensor. Senyal que les coses han deixat de cantar? Els hem tallat les ales i han deixat de ser ocells? Recordant les paraules de Rilke: m'agrada sentir el cant de les coses, però compro coses i es queden mortes.