Quant dormir?
He pensat si els nens palestins també tenen aquesta pregunta al cap amb el nostre llibre. Quants dols falten per a acabar el genocidi. Quants nens ha de matar Israel amb la complicitat dels estats del món.
Plantejaran aquestes preguntes a les seves mares? O no hauran de fer-ho perquè saben la resposta? Perquè les mares són preguntes irrefutables? No obstant això, aquests nens i les seves mares, i les dones* en general, no apareixeran en la història. I menys com a subjecte. En les històries quotidianes o noves, com apoderats i com a víctimes. Llevant la seva autoria i explicant els seus dolors, les seves pors, per descomptat, a conseqüència de néixer en un poble aixafat. Com si fos una qüestió de sort o, pitjor encara, com si fos la seva culpa.
Per desgràcia, nosaltres també ho sabem, fins ara. Perquè els nostres nens han estat castigats i atacats sistemàticament per la lluita de les seves mares, pares, idees. El que la classe política i els mitjans diuen danys col·laterals, com si fos una casualitat, però és una violència estructural dirigida als propis estats i institucions. Nens, nens invisibles i viatgers amb motxilla, disposats a respondre a aquests atacs i a defensar-se com en Palestina. Ser nens en la lluita per no robar.
Els nostres nens han estat castigats sistemàticament i atacats per la lluita de les seves mares, pares, idees
En el llibre d'il·lustracions L'hem volgut treure a la llum i reconèixer algunes d'elles. Perquè aquestes lluites no han tingut cabuda en els nostres llibres, en la nostra memòria. Des de nosaltres hem volgut comptar la visió i autoria dels nens, la resistència col·lectiva, el dibuix. Perquè els nens i nenes de presos bascos, refugiats i deportats han rebut les conseqüències directes del conflicte i han lluitat directament contra ells, a la seva manera. On tot és prohibició, en les presons en les quals ell mateix s'ha convertit en delicte, centrant-se en la imaginació i l'amor per a trencar les muralles. Paraules, dibuixos, cartes, visites, abraçades, convertint-se en resistència i jugant junts per la llibertat.
No obstant això, aquests no venen sense conrear. A la seva filla, un nen, perquè li costa a la seva mare empresonada expressar el que sent. No fer preguntes internes per a protegir-se. Necessita acompanyants i suport. La frase “no estic només” representa en el llibre la necessitat i el reconeixement de la cura. Fins i tot les paraules correctes de les cartes, intentant posar la culpa i l'autoria en el seu lloc, no li he abandonat, ens han repartit i barallarem junts, mamà, i fins que tots els presos polítics, refugiats i deportats bascos arribin a casa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]