Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola ni en el descans”. Van ficar tots els trossos de paper en una caixa. A continuació, tots els alumnes van sortir al pati en la processó i van ficar la caixa en un forat realitzat al costat de la bandera nord-americana. L'acció va ser denominada “The burial of Mister Spanish”.

En 1954, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que les lleis que establien la segregació a les escoles públiques eren inconstitucionals. Però per a portar a la pràctica aquesta decisió va trigar 11 anys, en 1965 es va construir una nova escola en Marfa i els nens de l'escola segregada Blackwell, d'origen mexicà, van començar a estudiar allí amb la resta dels nens del poble.

Encara que la discriminació que sofrien els afroamericans a l'escola estava legalment prescrita, no ocorria el mateix amb els alumnes d'origen mexicà, els districtes escolars decidien què fer amb els nens llatins. I en països pròxims a la frontera, Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic o Texas, la majoria va optar per la segregació. En la dècada de 1940 es van obrir les “escoles mexicanes”, que només en l'estat de Texas es van obrir en 120 pobles i ciutats.

Penalitzaven als qui s'obstinaven a parlar en castellà, però en la majoria dels casos no succeïa, perquè la “assimilació” era més subtil i profunda. En els restaurants els cartells que deien “Prohibit a gossos i mexicans” eren habituals, a les escoles es van introduir els valors dels blancs i la classe mitjana, amb l'excusa que els nens d'origen mexicà havien de corregir la “discapacitat lingüística”.

Janie Martínez, que va estudiar en aquella època en una escola segregada de Texas, acaba de comptar la seva experiència als investigadors de la universitat de Texas-Sant Antoni: “No volia parlar en espanyol, no volia vestir-me com els mexicans”. Quan es va graduar a l'escola va demanar que escrivís en el diploma “Janie” en lloc de “Juanita”. Més tard no va ensenyar als seus fills el castellà i avui dia està penedit.

Altres pares d'origen mexicà no van sofrir penediment. Prop de la frontera mexicana van crear les “escuelitas”, finançades d'alguna manera des de la seva prima butxaca. Els professors amb formació i experiència es portaven de Mèxic perquè els nens rebessin una educació de qualitat en espanyol.

Però això no va ser suficient per a pal·liar els efectes de la segregació i assimilació. Al voltant del 75% dels estudiats a les escoles mexicanes saben o sabien espanyol i tres generacions més tard, el 20% dels seus hereus no sap res.