El 9 de juny se celebraran eleccions europees, votacions que, pel que sembla, ens interessen menys a la ciutadania, encara que tenim molt en joc. El panorama que es presenta, a més, no és gens optimista, ja que es preveu un notable avanç de la ultradreta. Estem cridats a combatre el feixisme, a defensar els drets polítics i socials que s'han aconseguit a través de lluites d'anys, perquè la història ens ha demostrat en més d'una ocasió que no són per sempre, i hi ha un risc real d'involució.

Però jo diria que l'extrem dret ja ha aconseguit influir en alguns discursos, i encara que el feixisme està orientat als migrants, la reacció contra la xenofòbia i l'odi és càlida, com la lectura acrítica del Pacte Europeu de la Migració i l'Asil que es fa des d'alguns fòrums. En altres ocasions, encara que es parla de la necessitat de persones extraeuropees com a mà d'obra (barata), el blindatge de fronteres no es posa en qüestió (nosaltres) amb l'argument de la seguretat. Com si el perill arribés des de fora, les guerres no desitjades pels ciutadans i la necropolítica són alimentades per les autoritats.

No és casualitat que entre els empresaris que van fotografiar al costat de Javier Milei no hi hagi dones, perquè els feixistes odien tant a les dones com als migrants, que no ens enganyi que alguns portaveus així ho siguin.