argia.eus
INPRIMATU
Impediment
Malores Etxeberria 2024ko maiatzaren 29a
PAULA ESTÉVEZ

El procés de reforma de la Llei d'Educació de la Comunitat Autònoma del País Basc, que va aixecar pólvores i va omplir moltes pàgines dels periòdics durant molt de temps. La llei aprovada el mes de desembre passat va suscitar l'empipament de molts membres de la comunitat educativa i un dels temes que va provocar el ressentiment va ser el dels models lingüístics. Els models A, B i D continuaran vigents en la nova llei aprovada, per la qual cosa l'escola no podrà euskaldunizar als nens i nenes no vascohablantes majoritaris en aquest país.

És de suposar, per tant, que en molts pobles caldrà continuar realitzant campanyes de matriculació en el model D, per a convèncer al progenitor que té dret a triar entre un model i un altre, que el model D és l'única manera que els nens aprenguin en basc, la garantia que siguin amos de dues llengües, la qual cosa serà molt beneficiós per al nen, etc. Arguments de fa 30 anys agrupats en una altra celofa. La veritat és que sembla una mica mandrós i preocupa.

Preocupació perquè fa temps que es va demostrar que els models A i B ofereixen resultats molt pobres, i que el model D també té molt a millorar i no poc. Si no es rep a casa o es rep a mig fer i no fa classe, com ha de desenvolupar la competència en basca? Si viu en un poble molt euskaldun, és més fàcil (són els mínims), però com més erdaldun viva en l'entorn, més difícil serà. L'escola no pot euskaldunizarse sola, però és una peça clau.

Jo veig més incapacitat que ambició. Una gran incapacitat que estem cobrint en nom dels nous temps i a l'ombra dels processos de reflexió

A la vista de tot això, m'ha sorprès el recollit en l'entrevista realitzada per Euskaltzaleen Topagunea a Oskar Zapata i Iñaki Sagardoi en el periòdic Berria, en el número del 2 de maig, sobre les conclusions de l'estudi realitzat a Navarra. S'estava referint a una recerca anomenada cada vegada més favorable. Subratllaven l'augment de la tendència contra el basc a Navarra i la necessitat de treballar la defensa. En les conclusions de la recerca es parlava de la disciplina del pont, de la formació d'aliances o de la cerca d'un major consens, i es plantejaven canvis tant en el discurs com en les línies de treball a treballar en la pràctica. Quant a l'educació, deien: “El que bàsicament esmentem és que volem un model educatiu integral de qualitat per a Navarra, i per a nosaltres això implica necessàriament acudir a la universalització del basc en el currículum de l'alumnat. Hauria de ser un dret de tots els ciutadans conèixer el basc i recollir-lo a l'escola. Sabem, no obstant això, que a Navarra tenim realitats molt diferents avui dia, i abans d'aconseguir l'objectiu que plantegem, hauríem d'impulsar tots els models de basc que tenim en l'actualitat. Els models A, B i D poden fer un salt en la qualitat. Cadascun té els seus reptes i característiques, per descomptat, però creiem que és el moment de donar un impuls a tots i actuar amb ambició (…)”.

Jo veig més incapacitat que ambició. Una gran incapacitat que estem cobrint en nom dels nous temps i a l'ombra dels processos de reflexió. El lema que va utilitzar la ikastola d'Estella en la festa Nafarroa Oinez, organitzada en 1990, va ser el d'Ezquin. Aquell no podia portar amb si una ambició: que amb l'esforç arribés a la meta que pocs esperen! Avui diem ambició a la discapacitat i no sabem ni on posar el destí.