argia.eus
INPRIMATU
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2024ko maiatzaren 29a
Dani Blanco

Ens reunim amb Victor Paco per a parlar del projecte E-CHO, encara massa desconegut. És un reconegut ecologista del País Basc Nord, que porta anys liderant l'associació CADE pel medi ambient. A la fi de l'any passat es va obrir un nou marc de lluita a ell i a altres ecologistes de la zona: Macroprojecte E-CHO per a la producció d'hidrogen i biocombustibles en la localitat de Lacq, en Biarno, pròxima a Zuberoa. Elyse Energy és una empresa francesa especialitzada en la producció de combustibles baixos en carboni.

L'electròlisi és un pas fonamental en l'obtenció d'hidrogen: és un procés de distribució dels components d'una substància a través de l'electricitat, per exemple en el cas de l'aigua, que separa l'hidrogen i l'oxigen. L'espai per a l'electròlisi que tenen previst construir en ell tindria una grandiositat de 30 hectàrees, sent el major del món actual a la Xina i el doble. Des d'allí es produeixen 72.000 tones d'hidrogen a l'any. "Desproporcionat" segons Pachau.El
debat sobre les energies classificades sota l'etiqueta "energia verda" comença amb l'observació de la necessitat energètica utilitzada en el procés de generació d'hidrogen. De fet, gràcies a la biomassa obtinguda per la tala de milions d'arbres pirinencs o a l'obtenció d'electricitat a partir de la nuclear. El tema se'ns torna encara "absurd" amb el coneixement que, en definitiva, l'avió i el vaixell utilitzaran el resultat per a fer funcionar amb "combustible verd". De fet, aquest hidrogen serà aprofitat per les plantes de Biotjet i eM-Lacq, que s'instal·laran en la localitat de Lacq, per a produir querosè per a avions i metanol per a vaixells. Si ens fixem en les dades d'Elyse Energy, observem que l'energia utilitzada entre els tres focus seria 1,8 vegades major que l'energia generada, i això sense comptar els transports. "Inútil i absurd", segons Pachau.

Tallarien 14.000 hectàrees de selva en els cinc primers anys i després desapareixerien 1.170 hectàrees cada any en
Victor Pachón

El que s'amaga després del macroprojecte E-CHO es manifesta en sessions públiques, CADE i altres 59 estructures contràries. A l'abril van estar a Baixa Navarra, Aiherra i Donapaleu, i el 7 de juny van viatjar a Zuberoa, Maule. En primer lloc, se centra en l'enorme quantitat de biomassa necessària per a produir energia: Tallarien 14.000 hectàrees de bosc en els cinc primers anys i després desapareixerien 1.170 hectàrees cada any. La població de Lacq està dominada per uns 200 quilòmetres d'arbres, és a dir, pels boscos d'Iparralde. Les 20.000 hectàrees d'Irati desapareixerien durant quinze anys.

A l'hora de mirar altres projectes similars en l'Estat francès, Pachau té clar el futur: "Acabaran d'importar arbres de l'Amazonía brasilera o dels boscos primaris canadencs, amb tot el seu detall". Els ecologistes estan preocupats pels talls massius que comporta la gestió industrial dels boscos. Avui dia aquest tipus de tall no està prohibit pel govern i, en essència, Elyse Energy reconeix que és "incapaç" de retirar-lo.

Pachau defensa el "desconeixement": no sabem quina varietat d'arbres utilitzaran, si aniran a selves privades o públiques... En general, són pocs les dades i recerques que apareixen en els documents oficials de l'empresa: "L'enquesta pública està prevista per al mes de desembre, i hauran de posar a la disposició dels bizkainos una quinzena d'estudis deficients, entre ells el de la bilana de carboni o el d'impacte socioeconòmic".

El moviment contrari diu que els promotors tenen una visió "reduïda i equivocada" de la selva. De fet, ho tenen com un bé natural que es renova constantment, però diuen que aquest caràcter és del passat: "En les dues últimes dècades s'ha produït un fort creixement de la selva, sobretot en els boscos públics, però en els últims anys la tendència canvia, ja que els arbres són més vulnerables pel canvi climàtic o per tales massives. Han calculat segons els números de fa vint anys, però això no val", diu Pachau. El canvi climàtic ha provocat que la mortalitat dels arbres autòctons hagi augmentat un 80% en els últims deu anys, segons l'estructura de l'Inventari Forestal Francès. "Quan cada vegada hi ha més incendis que destrueixen els pulmons verds del planeta i el clima s'està escalfant cada vegada més, com podem pretendre destruir els últims pous de carboni per a produir el querosè dels avions? ", es pot llegir de moment en la peticion subscrita per 12.400 ciutadans.

Els importants pous de carboni fan que els boscos siguin més necessaris que mai, i hauria de ser de protecció i conservació. Però no: les autoritats van en el sentit de la desforestació i així, segons dades del Consell Superior del Clima, les selves de l'Estat francès absorbeixen dues vegades menys carboni que fa deu anys. Per contra, també alliberen part del CO₂ enterrat per l'activitat humana, tant per la desforestació com per la manipulació d'aquestes terres. La revista Nature Climate Change afirma que les selves mundials absorbeixen 16.000 milions de tones de CO₂ a l'any, però alliberant altres 8.100 milions de tones. Pachau afirma que tot això haurà de ser tingut en compte a l'hora d'elaborar el bilán de carboni del macroprojecte E-CHO.

“Volem viure com abans, però les coses han canviat i hem de projectar-nos en el futur: és hora d'adquirir la condició de discapacitat”
Victor Pachon

A més de la biomassa forestal, també pretenen obtenir energia dels cultius i de la recuperació dels residus verds. Pachau ho té clar: "Recuperaran les escombraries verdes una a una? Tanques velles allí i paletes trencades aquí? No, això tindria un cost important i volen reduir-ho. La biomassa forestal prevaldrà el cost de producció més interessant". A més, adverteix de l'existència d'una indústria local que avala aquesta recuperació. Pel que fa a la silvicultura, el mateix que fa temps que existeix una economia local, un macroprojecte d'aquestes característiques ho desequilibraria tot.A més, Pachau també inclou un espai per a explicar els danys col·laterals de l'orientació del cultiu
cap a la producció de biomassa: d'una banda, els ecologistes s'oposen a la despesa de l'alimentació com a font d'energia i, per un altre, creu que pot ser un estímul per al desenvolupament d'una agricultura més industrial i intensiva: a canvi d'uns diners, l'agroindústria pot deduir una via interessant per a alliberar grans quantitats de fertilitzants. En lloc d'associar l'alimentació que ens exigeix l'emergència climàtica als valents parios de la sobirania i l'agroecologia, l'E-CHO suposaria trencar el problema.

Els líders del grup Elyse Energy esmenten el repte climàtic de sortir dels combustibles fòssils. "Sí, però no costi el que costi", responen els ecologistes. En la base, Paco diu que hi ha actitud per a no canviar les coses: "Volem viure com abans, però no som més en la mateixa situació que en el passat, les coses han canviat i hem de projectar-nos en el futur. És hora d'adquirir la condició de deficiència". Aquesta és la qüestió que plantegen aquest tipus de megaprojectes: haurem de passar per la desacceleració si es vol aconseguir una veritable transició ecològica.

Per a dur a terme aquest macroprojecte es necessitaran quantitats d'aigua alimentades de 7,7 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. Manifesta la seva preocupació per la necessitat que la pròpia Agència d'Aigües Aturri Garona sumi els 14,3 milions de metres cúbics que utilitza cada any la zona industrial Lacq. No és habitual que aquesta estructura faci pública la seva opinió, però en aquest període no ha pogut romandre callada. L'augment de la captació del 65,47% produiria alteracions i danys en l'ecosistema de les regates del lloc. Tampoc els dubtes sobre l'aigua que tornaran a abocar des de les fàbriques són típiques: seran contaminades? La temperatura de l'aigua serà l'adequada per a l'ecosistema del lloc?

L'E-CHO s'oposa a les decisions polítiques d'adaptació del clima a l'emergència, sabent que les institucions locals busquen la reducció del consum d'aigua per a combatre els restrenyiments. Quant a la conca de l'Aturri, el consum anual d'aigua s'ha fixat en 37 milions de metres cúbics per a l'any 2030. Un pas imprescindible, sabent que per a l'any 2050 es preveu un dèficit d'aigua de 1.200 milions de metres cúbics.

“Són financers. Han vist que aquí hi ha possibilitat de fer roses, estan fugint subvencions per a energies sense carboni”
Victor Pachon
Fugida dels diners públics verd

És clarament un macroprojecte que segueix la lògica del Govern francès. El desenvolupament de l'explotació de la biomassa forestal s'emmarca dins de l'Estratègia Nacional de Baix Carboni acordada amb l'objectiu de ttipar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, amb un increment del 70% per a 2050. No obstant això, el propi Ministeri de Medi Ambient reconeix que l'estratègia no és viable, ja que no existeixen suficients arbres per a aconseguir la descarbonització per aquest camí. El desenvolupament de la indústria de l'hidrogen és també un dels objectius estratègics de París. El president Emmanuel Macron va establir en 2021 l'objectiu de convertir-se en "líders" en hidrogen verd, destinant 7.000 milions d'euros a aquest pla estratègic. També busca el "desenvolupament de l'aviació ultraràpida". Entre 2024 i 2030, el Govern francès destinarà cada any 300 milions d'euros a aquest "sector verd".

Pachau no creu en la bona fe dels representants d'Elyse Energy: "Són financers, volen diners fàcils i veuen que aquí hi ha possibilitat de fer roses. Estan fugint les subvencions destinades a energies sense carboni". Les fàbriques eM-Lacq, Hylacq i Biojet, dins del projecte E-CHO, estan projectades per a l'any 2027. En Bizkitarte, l'Associació CADE està donant a conèixer el que s'ha adherit a les sessions públiques, a les reserves i al silenci: "Al desembre s'iniciarà l'enquesta pública del projecte. Mentrestant, estarem informant la ciutadania, de tal manera que ens connectem a les mobilitzacions quan sigui necessari".

Hidrogeno naturala gure lurpeetan?

Apiril hastapen honetan hasi da Zuberoako eta Biarnoko lurpearen ikertzen TBH2 Aquitaine deitu enpresa. Jakin nahi du hidrogeno naturalik baden lurpe horietako geruzetan. Iragan uztailean pausatu zuen ikerketarako baimena eta Frantziako Gobernuak onartu berri dio. Hidrogenoaz gain, helioa eta bestelako substantzia batzuen presentzia ikertzen ariko da ondoko asteetan. Ikerketa sismikoak, geokimikoak eta beste hainbat neurketa zientifiko egitekoak ditu. Horrelakorik atzemanez gero, zulaketetarako baimena galdetu beharko dio gobernuari. Baietza ala ezetza jaso bitartean, herritarren, hautetsien eta lekuko eragileen kontsulta bideratu beharko du enpresak. 45-8 Energy enpresak ere baimen bera galdetua dio gobernuari. Bereziki Zuberoa trabeskatzen duen Uhaitza ibaiaren inguruak eta Baxenabarreko zein Biarnoko zenbait herri ditu begibistan.

Hidrogenoaren aldeko apustu argia egin du Frantziako Gober- nuak. Hidrogenoaren Kontseilu Nazionala ere sortu du estrategia hori gidatzeko eta kontseilu horretan dira, besteak beste, Total eta Engie multinazionalen ordezkariak. Preseski, 45-8 eta TBH2 Aquitaine enpresek loturak dituzte nuklearraren eta erregai fosilen sektoreko bi enpresa erraldoi horiekin.

Naturalki lurpean dagoen hidrogeno hori "hidrogeno zuri" gisa sailkaturik da. Koloreka banatua da hidrogenoa: zuria –naturan kausitzen dena–; berdea –energia berriztagarrien bidez lorturikoa–; grisa –erregai fosilen bidez sorturikoa–; urdina –grisaren moduan lorturikoa, baina ondorioztaturiko CO2a lur azpian metaturik duena–; horia edo arrosa –energia nuklearrari esker produzitutakoa–; marroia edo beltza –ikatzaren bidez lorturikoa–.