Gran Mentida
Mariana Mazzucato i Rosie Collington acaben de publicar el llibre Gezur Handia. En ell s'analitzen els efectes negatius que les oficines privades produeixen en el disseny de les polítiques dels governs en nom de l'eficiència econòmica. El subtítol del llibre dibuixa el contingut: “La indústria de la consultoria afebleix a les empreses, infantilitza als governs i fa perdre l'economia”.
La reputació acadèmica i política de Mazzucato amb el llibre Estat emprenedor en 2013. Des de llavors ha aconseguit agitar el debat oficial sobre com analitzar i representar l'economia, la creació real de valor i la intervenció dels governs. Cal tenir en compte que la pròpia socialdemocràcia, després de la dècada de 1990, va acceptar la perspectiva liberal ortodoxa de l'economia en el final de la història. L'ortodòxia va provocar l'abolició del poder públic i l'elevació dels agents privats, com si aquests últims tinguessin un interès propi pel benefici comú i el seu objectiu final no fos el d'incrementar els beneficis.
L'obra de Mazzucato trenca aquesta narrativa, provocant amb les seves prudents recerques un gran mite hegemònic. Posa en qüestió les bases de la lògica liberal en cridar l'atenció sobre la importància dels diversos enfocaments i institucions en l'àmbit econòmic. En aquests treballs centra la seva atenció en la importància de la intervenció econòmica del poder públic i proclama que és un actor clau per a enfortir l'economia, la innovació i l'eficiència. Més enllà de la deterioració del paradigma econòmic oficial i la construcció d'una alternativa a favor del sector públic, ha tret a la llum, juntament amb Collington, un estudi crític sobre la necessària assessoria poderosa, amb el nou llibre.
Des de la responsabilitat institucional s'obre la porta als consultors totpoderosos i es transfereix la capacitat d'establir les línies generals de les polítiques públiques
El llibre analitza la trajectòria de McKinsey, Boston Consulting Group, Deloitte, PwC, Ernst & Young, KPMG i altres gegantesques oficines de prestigi oficial. I conclouen fermament que el model de fer els seus negocis i d'influir en el sector públic és una gran mentida, com suggereix el propi subtítol.
Utilitzant nombrosos exemples i casos pràctics a nivell mundial, la recerca analitza en profunditat que la incorporació d'aquestes consultores al centre de la gestió pública ha suposat més que beneficis per als ciutadans i per a l'economia. Però hi ha una excepció, els directius i accionistes de les corporacions, els ingressos de les quals han estat enormes.
A la crítica que tots dos autors fan a les grans empreses consultores cal afegir l'acusada a les autoritats públiques. De fet, des de la responsabilitat institucional s'obren les portes als consultors totpoderosos de manera paral·lela i es transfereix la capacitat d'establir les línies generals de les polítiques públiques. D'aquesta manera, el poder públic expulsa la responsabilitat de les seves polítiques i evita la presentació del necessari davant la societat.
La Gran Mentida porta a la plaça la força que uns certs factors socials i institucionals tenen dins del mecanisme i la lògica de l'economia. Amb els raigs de llum que és imprescindible per a emular els núvols negres de l'economia actual, Mazzucato i Collington fan un altre pas teòric fonamental perquè l'interès general prevalgui en les polítiques públiques.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]