- Se sap que en temps de guerra la censura i la propaganda ocupen un lloc important, i una prova més és la duta a terme per Israel a Gaza. No obstant això, les estructures que aposten per la llibertat de premsa estan molt preocupades: no és un altre conflicte en el món i al llarg de la història que tant té en el punt de mira del periodista. La Comissió de Protecció de Periodistes o les organitzacions Reporters sense Fronteres ho tenen clar: Israel mata a voluntat als periodistes palestins. Les úniques finestres per a conèixer el que ocorre a Gaza són, no obstant això, les d'Israel, que prohibeix la presència de periodistes internacionals.
Cent quaranta-dos. És el nombre de periodistes assassinats per Israel a Gaza des del 7 d'octubre, seguint el relat de l'estructura de l'Oficina de Mitjans. A nivell mundial, el 73% dels morts per periodista eren de Gaza en 2023, que a més es van acumular en els últims tres mesos de l'any, és a dir, gairebé 100% dels morts per Israel a l'hora de mirar
el període d'octubre a gener. Mustafa Ayyad és una jove, fotoperiodista, assassinada el 7 de maig per un dron de l'exèrcit Tsahal a la ciutat de Gaza. El dia anterior, Benjamin Netanyahu, periodista israelià, va colpejar a Al-Jazeera amb les seves oficines de redacció i robant tot el material. El Govern va votar per unanimitat a favor de la censura com a instrument d'Hamas i "posa en perill la seguretat". A més, han tallat als israelians la televisió o la web de l'A el-Jazeera.
Walid Amari, president d'Al-Jazeera a Jerusalem i Ramallah, ha denunciat la gravetat d'aquesta decisió: "És polític, el Primer Ministre Netanyahu i el seu Govern d'extrema dreta lluiten per consolidar la base del seu electorat. Aquesta decisió és molt perillosa. Israel no pot dir d'una banda que és una democràcia i per un altre prohibir als periodistes que facin el seu treball". La RSF, Reporters Sense Fronteres, també ha criticat la "censura" de l'A el-Jazeera i les "declaracions difamativas contra els periodistes". El representant de la RSF, Jonathan Dagher, ha posat de manifest que "la RSF demana a les autoritats israelianes que abandonin l'agressió violenta contra l'A el-Incident. Aquesta decisió de censura, presa sota l'excusa de les normes democràtiques i dirigida implícitament a un mitjà de comunicació, crea un greu precedent per al periodisme israelià".
Des del 7 d'octubre, l'exèrcit de Tsahal ha dirigit prop de 50 atacs contra l'A el-Jazeera i entre 142 periodistes morts a Gaza treballaven per a aquest mitjà almenys tres
Des del 7 d'octubre, l'exèrcit de Tsahal ha dirigit prop de 50 atacs contra l'A el-Jazeera i entre 142 periodistes morts almenys tres estaven treballant per a aquest mitjà. El periodista Wael Al-Dahduh s'ha convertit en el símbol d'aquesta repressió. Símbol d'aquesta repressió, així com de la resistència i resiliència palestines. El 25 d'octubre van assassinar als seus dos fills, així com a altres vuit familiars, i va descobrir el drama en directe. Penis va ofegar, plor en l'ull però vaig perdre, va continuar informant el món des de davant de la cambra. L'endemà va seguir el micròfon a la mà. El 15 de desembre va ser colpejat de nou en el punt de mira per la mort del càmera Samer Abu Daqa que li acompanyava. Al-Jazeera va difondre per mitjà d'un missatge: "L'equip de periodistes de Gaza, i en particular Wael i Samere, fan una gran feina per a donar a conèixer els horrors i les destruccions d'Israel. Sense la seva responsabilitat i implicació, el món no sabria les atrocitats de Gaza". El 7 de gener el seu fill, Hamza, també periodista, va ser assassinat. El 16 de gener va haver d'abandonar Gaza per a ser atès als Qatar i li va transmetre al món el següent missatge: "He decidit anar. Perdonin. Espero que aviat torni a ser aquí".
Però en la decisió intestinal d'Al-Jazeera s'amaga la intenció d'influir geopolíticament a més de l'objectiu d'excitar als periodistes. De fet, Netanyahu sabia perfectament que aquest pas anava a incrementar les relacions entre Qatar i Israel. Mentre Qatar treballa com a mediadora en les negociacions entre Hamas i Israel, Tel Aviv acusa a Doha de posicionar-se a favor d'Hamas, la qual cosa ha exagerat encara més el seu empipament.
"[Els periodistes gazan] paguen el preu més alt, la seva vida, per a defensar el nostre dret a la veritat. Cada vegada que un periodista mor o es fereix, perdem part d'aquesta veritat", explica el director de la Comissió de Protecció de Periodistes, Carlos Martínez de la Serna.
Gràcies als periodistes palestins
Mediapartat ha publicat un informe sobre els periodistes morts des del 7 d'octubre a Gaza i el sud del Líban, amb l'objectiu de conèixer més sobre les vides que s'amaguen darrere d'aquests números freds. En primer lloc, els únics periodistes que informen des de Gaza són els palestins, no hi ha internacionals al país, o els únics són els autoritzats per Israel i estan prop dels soldats de Tsahal. En l'informe es pot llegir: "Treballen en condicions apocalíptiques, sota les bombes i en un bloqueig absolut, amb la por de perdre la seva vida i la dels seus familiars. Per a ells, el periodisme no és només un treball, una vocació, un compromís. El periodisme és l'últim arma per a donar a conèixer al món aquest massacre i acabar amb la indiferència. Per això tants joves palestins volen convertir-se en periodistes, en un món d'informació sobre el que sofreix el seu poble". Mediaparte adverteix que ha tingut dificultats per a dur a terme aquesta recerca: "Com rebre la vida
del periodista mort, que gairebé tota la seva família ha desaparegut sota la bomba i no ha estat més per a comptar a ningú? Com relacionar-se amb els altres quan els canals de comunicació de Gaza es tallen regularment?". Així, també s'han basat en els missatges d'agraïment i duel que s'han difós en les xarxes socials.
Enmig del ritme frenètic de la comunicació, podem plantejar iniciatives per a retenir en la memòria a aquests periodistes palestins morts. Entre ells es troba, per exemple, el mapa de Gaza creat per la web iMEdD Lab en el qual es recullen punts concrets dels assassinats de periodistes i es recullen informacions per a cadascun d'ells.
A pesar que el comportament dels últims set mesos no té precedents, Israel sempre ha tingut com a
objectiu als periodistes palestins. De 2000 a 2022 va assassinar a vint periodistes –tretze a Gaza i set a Cisjordània–. El 19 de novembre, Tsahal va arrabassar també la vida a Bilal Jadallah, ex director de la Casa Palestina de la Premsa, encarnat en el relat d'aquests assassinats. Davant aquesta situació, i amb un fort increment de la llista de morts, la RSF denúncia a Israel davant el Tribunal Penal Internacional per un crim de guerra contra els periodistes palestins de Gaza. En realitat, perquè una resolució de l'ONU obliga els seus membres a protegir els periodistes. Però també ha afectat aquesta via judicial, sabent que no és la primera: és la tercera que es presenta a Gaza des de 2018. Al-Jazeera també va posar en contra d'Israel en 2022, amb motiu de l'assassinat del periodista Shirin Abu Aku.
“[Els periodistes de Gaza]paguen el preu més alt, la vida, per a defensar el nostre dret a la veritat. Cada vegada que un periodista mor o es fereix, perdem part d'aquesta
veritat” Carlos Martínez de la Serna
A més dels assassinats, Israel utilitza altres mitjans per a silenciar als periodistes palestins: uns 30 presos i altres deu torturats. Segons l'últim informe de la RSF, el 7% dels periodistes del món presos estan en les presons israelianes, i en la classificació dels estats que vulneren la llibertat d'expressió, la Xina, Birmània, Bielorússia, Rússia i Viet Namen, Israel se situa en el lloc de 6/195. Així acaba el reportatge de Mediaparte: "Israel és la sisena major presó per a periodistes i també és enterramorts del periodisme a Gaza".