És el diumenge d'una setmana esgotadora. Per a fer poques coses, encara que sempre hi hagi una tasca a casa, aquesta vegada no urgent. Ideal per al Dolce far nconforme, perquè el temps també és dubtós. Bon dia per a quedar-se a casa. Però per al migdia està convocada una manifestació a favor de Gaza i contra el genocidi.

Debat dins del cap: quedar-se a casa o acudir a la manifestació? La galbana i el cansament creen idees estranyes: si no es va, es notarà una persona menys? Influirà la manifestació a Gaza?

Les preguntes segueixen aquí. Serveix per a res la protesta d'un país molt petit i mitjà d'Europa? Algú les escolta? Els escolten els poderosos?

L'eficàcia d'aquestes protestes és baixa. Què ens queda als humils ciutadans per a expressar la nostra inquietud i empipament? Què podem fer? Com combatre les injustícies? Tenim poques eines i no gaire eficaces. Necessitem noves vies per a sortir al carrer i solucionar els problemes. No obstant això, al final la reflexió ha estat rebutjada i la concentració ha tingut un amic més.