Toledo, 1272-1280. Alfons X de Castella va reunir 427 cançons monòdiques dedicades a la Verge. Les Cantigues de Santa María constitueixen una de les col·leccions musicals i literàries més importants de l'Edat mitjana, però en estar decorades amb la cantiga en miniatura, aquestes il·lustracions també han contribuït a altres camps. Per exemple, ofereixen informació sobre la maternitat, ja que en algunes d'aquestes miniatures s'havien representat diferents postures de part.

Malgrat l'escassa informació sobre la maternitat en l'Edat mitjana, també ens han arribat alguns testimoniatges directes de mares: per exemple, sabem que una pagesa del segle XII va dir que els seus fills eren “la llum dels meus ulls”. I aquesta és la frase que ha utilitzat la historiadora María Jesús Fuente com a títol del llibre sobre la maternitat en l'Edat mitjana: La llum dels meus ulls. Ser mare en l'Edat mitjana (La meva llum ocular. Ser mare en l'Edat mitjana. Taure, 2023).

Com en les kantigas, la Verge era el model de mare a l'Europa cristiana. A través de la Verge, el cristianisme va establir el control del cos femení i la condemna dels pecats sexuals.

Fins i tot l'avortament i els anticonceptius eren condemnats durament per l'església, però això no significa que no es practiquessin. En els tractats de medicina de l'època es van recollir diverses maneres d'avortar: prendre herbes, abeuradors i fongs tòxics, extraccions de sang, exercici físic extrem, càrregues elevades… I en el llibre Font es recullen mètodes encara més violents, com el “avortament per assalt, és a dir, la pallissa a la dona fins a la mort del fetus”.

L'historiador parla també dels sentiments d'amor i inclinació de la seva mare. Els testimoniatges d'aquestes sensacions són fins fa poc escassos i la falta d'inclinació als nens s'ha atribuït a l'alta taxa de mortalitat infantil. Però María Jesús Fuente ha destacat altres raons. Les mares de la noblesa i de les famílies reials no alletaven als nens, sinó que usaven als nodes i als cuidadors res més néixer, “perquè les mares havien de donar més hereus com més aviat millor”. I en el cas de les dones pobres també era freqüent l'abandó dels nens perquè mancaven de temps i recursos suficients. “Això també ocorre avui”, explica Fonts, “moltes dones no poden cuidar als nens pel seu context”.

En general, el llibre destaca que molts dels conceptes que tenim sobre la maternitat, el part, l'avortament o la cura dels nens es basen en l'Edat mitjana i que encara no podem agitar per damunt.