Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

A Àfrica Oriental, malgrat els obstacles, iniciatives per a adaptar-se als canvis de pluges

  • Després de gairebé tres anys sense pluja en diverses regions d'Etiòpia, Somàlia i Kenya, en els últims temps han estat inundats. Encara que els contrastos temporals són habituals en aquesta regió, s'agreugen amb el canvi climàtic i s'estan desenvolupant diverses iniciatives locals per a aprofitar millor les pluges, amb la finalitat que els cultius i camins es resilien mútuament. Per a fer front a una sèrie de crisi, estan en condicions precàries, però els primers resultats són satisfactoris de cara al futur.
Tigray eskualdean osaturiko terraza sistema tradizionalak ikusgai argazkian. Eurien ura bertan atxikitzeko sistema gehiagoren lantzen hasi ziren 2015ean, laborantzaren etekinetan emaitzak onak lortuz. A.DAVEY

Els climatòlegs ens van assegurar des de fa temps: a mesura que l'atmosfera s'escalfa, les pluges seran cada vegada més extremes, és a dir, en un extrem les sequeres més fortes i llargues, i en l'altre les pluges i inundacions seran més intenses. És el que ha succeït en els últims anys a Àfrica Oriental. Si en 2020 va sofrir una invasió històrica a Etiòpia, Somàlia i Kenya, va començar la sequera. Des que tenim dades de satèl·lit, ha estat la sequera més dura de tots els temps a la regió i ha durat fins a 2023, fent passar fam a milions de persones. L'any passat, amb els Oceans de 2.825 exemplars d'ARGIA més calents que mai, el fenomen del Nen que comentàvem en el reportatge “Els fenòmens del Nen” podria portar grans pluges a Àfrica Oriental, i potser l'únic efecte positiu d'aquest fenomen seria alleujar la sequera que es produïa des d'octubre de 2020. Les pluges sí han succeït, però han fet més que pal·liar la sequera: al novembre de 2023 s'han produït grans inundacions en diverses regions de Somàlia i Etiòpia, i a l'abril d'enguany a Kenya i de nou a Etiòpia, afectant a centenars de milers de persones, escombrant les collites locals –per tant, ja era greu empitjorant més la situació humanitària– i degradant diverses infraestructures. D'aquestes infraestructures, les viàries han estat les més afectades, sobretot perquè la majoria de les vies no estan asfaltades. Per als quals no els queda menjada i esperen ajuda humanitària, tenir rutes itinerants és qüestió de vida. Michael Maluki, enginyer de camins de la regió de Makueni en el sud de Kenya, resumeix la situació amb eufemisme: quan el camí i la pluja es creuen, sorgeixen problemes. D'una banda, perquè l'aigua erosiona les vies, o perquè genera un fang que el vehicle pot fer créixer. Però, al contrari, perquè les vies interfereixen en el cicle de l'aigua, bloquejant l'aigua local i conduint-la en direcció inadequada, acumulant aigua d'escolament i sediments, modificant els fluxos subsuperficials i modificant els patrons d'inundació, fent-los pitjors en alguns llocs. Enginyers i pagesos de Maluki i Àfrica de l'Est estan construint una solució a aquests problemes creuats.

Camins per a canalitzar millor l'aigua

Green Roads for Water (Vies Verdes per a l'Aigua) és la principal iniciativa per a fer front als problemes dels camins i les pluges, impulsada pel consultori holandès MetaMeta. Malgrat la llarga història de l'enginyeria hidràulica a Holanda, la idea original d'aquesta consultoria no prové de la província de Flevoland, sinó de les regions de Balutxistán i Sindh. Allí, fa cinc o sis mil anys, construïen petits i llargs embassaments, com la terrassa de pedra Gabarband, on es capturaven les aigües i sediments dels rius transitoris creats en forma de monsó i s'utilitzaven per al cultiu. A partir d'aquesta observació, la pregunta és com dissenyar o remodelar els camins perquè tinguin els avantatges d'aquestes gabarbandas, tenint en compte que el 20% de la superfície actual es troba a un quilòmetre d'un camí, on viu la major part de la població i que els ecosistemes terrestres són molt més fragmentats que fa 6000 anys, degut principalment als camins.

Depenent de les condicions i problemes del terreny, es pot condicionar un camí en una zona seca i pedregosa perquè funcioni en forma d'embassament, retenint aigua i sediments en una dels seus marges; en les zones erosionades es poden construir camins amb corbes de nivell perquè l'aigua flueixi més lentament i entre més aigua en el sòl; en aquestes zones es poden construir camins drenants i l'aigua que s'aboca per la via per a evitar l'arrossegament dels cultius en zones de regadores. Podem trobar exemples en l'informe titulat Guidelines for Road Infrastructure in Support of Water Management and Climate Resilience (Directrius
d'Infraestructures Viàries que ajuden a la Gestió
de l'Aigua i la Resiliència Climàtica). MetaMet diu que totes aquestes solucions són low-tech, moltes de les quals han estat provades i desenvolupades pels propis agricultors i enginyers, i moltes vegades s'ha notat que coses molt senzilles poden fer molta diferència.

L'aigua sempre és garantia de vida enfront dels desastres

Per cada shilling que s'inverteix en aquesta mena de sistemes en el comtat de Kitui a Kenya, es calcula que els rendiments del cultiu creixen 2,5 shillings. És a dir, a més de beneficiar al cicle de l'aigua i a la sostenibilitat dels camins, té clars avantatges per a l'economia local. Segons Michael Maluki, en l'actualitat entre el 5% i el 10% dels seus camins s'han adaptat a aquestes normes. Abans de començar a desenvolupar-se a Kenya i a la regió de Somaliland, la primera sessió d'aquesta enginyeria va tenir lloc en el nord d'Etiòpia. Allí cada any els agricultors estan fent treballs veïnals en la reconstrucció de terrasses i en la neteja de vells canals de reg. En 2015 es va començar a elaborar aquest auzolan d'acord amb les normes "Vies Verdes per a l'aigua", i a més del treball habitual, es van crear noves rases, pous i vorals que condueixen l'aigua des dels camins fins als camps de blat de moro i ordi. Segons Kifle Woldearegayen, enginyer en geologia per la universitat de Mek'ela, els resultats són satisfactoris: el nivell freàtic pròxim a aquestes vies es va elevar durant dos metres i la productivitat dels caserius de la zona va augmentar un 35%. Si no us sona Mek'ela, igual heu sentit el nom de la regió en la qual Mek'ela és Tigray, per la guerra que va passar en el mateix període de 2020 a 2022. En aquells anys es van sumar als problemes derivats de la sequera les mancances, la destrucció, els assassinats i les violacions provocades per la guerra, tal com explica Axier López en el reportatge La massacre amb novel·les núm. 2.746 d'ARGIA. A Somàlia la situació política tampoc és satisfactòria: des de la guerra civil que es va iniciar en 1992, l'Estat ha estat dominat per les màfies locals i els grups islàmics. En aquests contextos tan difícils es troben alguns pagesos, pastors i enginyers d'Àfrica de l'Est, malgrat els obstacles, que modelen el seu territori per a conservar millor l'aigua de les pluges en la terra, construint el futur del territori.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
Quan ens despertem el 8 de febrer de 2024 estaves abraçant el dinosaure
Hi ha persones que "abracen" el capitalisme sense adonar-se que el problema està en el mateix sistema; en la cerca constant de creixement en un planeta limitat. Totes les maneres de produir energies intensives s'estan empassant en el món.

2024-10-09 | Nicolas Goñi
L'augment del canvi climàtic posa en qüestió la possibilitat d'assegurar tots els riscos
Tal com mostra l'huracà Helene, que ha assotat el Carib i Amèrica del Nord, el cost de les inclemències climatològiques extremes reforçades pel canvi climàtic és colossal. Tant, que les assegurances s'incrementaran en funció d'això, amb la finalitat de fer front a nous... [+]

Ja sigui el canvi climàtic, ja sigui la guerra d'Ucraïna, s'ha esquerdat la pau mesurada de l'àrtic
Acabem de mirar a l'Àrtic i de parlar dels grans reptes i problemes del segle XXI: la geopolítica, o més ben dit les guerres i l'emergència climàtica. Conscients d'això, els Estats membres han mantingut des de sempre una actitud constructiva i pacifista en el marc de la... [+]

Saltar del tren
Aquí venim de nou a renovar la nostra reflexió. O almenys a intentar-ho. O somiar amb això. No sé, tanmateix, què serà del nou, ja que sembla que el món segueix amb el cap del seu anterior coll. Perdoni'm malament: els éssers humans seguim pel mateix coll.

2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Les emissions de metà, "més altes que mai", augmenten l'emergència climàtica
Un informe de 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima, confirma la necessitat de reduir les emissions de metà. A més, l'Assemblea Pro-Terra ha emès el seu informe l'endemà, i l'ha deixat clar: si es vol fer un canvi sistèmic, es pot... [+]

2024-09-03 | ARGIA
En Hego Euskal Herria han mort 66 persones per la calor a l'agost
En l'Estat espanyol, 1.386 persones han mort per excés de calor a l'agost, un 3% més que a l'agost de l'any passat, en el marc de l'III Congrés Carlos del Ministeri de Sanitat. D'acord amb les dades aportades per l'Institut. En la CAB han mort 44 persones, mentre que a Navarra s'han... [+]

2024-08-29 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


2024-08-28 | Nicolas Goñi
Els agricultors de Baluchistán tenen un model ecològic per a fer front a les inclemències meteorològiques extremes
Baluchistán és un dels climes més durs del món: la calor i la sequera extrems del clima del desert, i les pluges irregulars del monsó portat de la mar Aràbiga, insuficients en alguns anys i que podrien causar inundacions en uns altres. No obstant això, allí hi ha cultiu... [+]

Crida urgent als estats més rics per a fer front a la pujada de la mar des del Pacífic
El nivell de la mar ha pujat en els últims 30 anys en 9,4 centímetres, però la pujada és molt major per zones –entre altres, en algunes zones del Pacífic se situa entre 15 i 30 centímetres–. Des del Fòrum de les Illes del Pacífic s'ha instat els països més rics del... [+]

2024-08-23 | Euskal Irratiak
El nombre d'ocells petits disminueix pel canvi climàtic

L'associació de protecció d'ocells LPO compte més mostres de cigonya o cigonya blanca i milans negres. Fa 46 anys que es realitzen recomptes d'ocells en Organbidexka, en l'alt de Larraine. Els relats comencen el 15 de juliol i finalitzen el 15 de novembre, però des del 15 de... [+]


La calor triplica la mort de les persones majors a Europa per a l'any 2100
Aquesta és la conclusió d'un nou estudi, sempre que es compleixin les previsions actuals sobre l'augment de l'escalfament. Segons l'ONU, per a finals de segle la temperatura sofrirà un augment de 3 graus respecte a principis del segle XX.

Més de 47.000 persones van morir a Europa per la calor l'any passat
Va ser l'any més càlid registrat a nivell mundial i el segon més càlid d'Europa, segons l'estudi realitzat per ISGlobal. Els estats del sud d'Europa són els que presenten majors taxes de mortalitat. Els objectius fixats en l'Acord de París no s'estan complint.

Eguneraketa berriak daude