Els climatòlegs ens van assegurar des de fa temps: a mesura que l'atmosfera s'escalfa, les pluges seran cada vegada més extremes, és a dir, en un extrem les sequeres més fortes i llargues, i en l'altre les pluges i inundacions seran més intenses. És el que ha succeït en els últims anys a Àfrica Oriental. Si en 2020 va sofrir una invasió històrica a Etiòpia, Somàlia i Kenya, va començar la sequera. Des que tenim dades de satèl·lit, ha estat la sequera més dura de tots els temps a la regió i ha durat fins a 2023, fent passar fam a milions de persones. L'any passat, amb els Oceans de 2.825 exemplars d'ARGIA més calents que mai, el fenomen del Nen que comentàvem en el reportatge “Els fenòmens del Nen” podria portar grans pluges a Àfrica Oriental, i potser l'únic efecte positiu d'aquest fenomen seria alleujar la sequera que es produïa des d'octubre de 2020. Les pluges sí han succeït, però han fet més que pal·liar la sequera: al novembre de 2023 s'han produït grans inundacions en diverses regions de Somàlia i Etiòpia, i a l'abril d'enguany a Kenya i de nou a Etiòpia, afectant a centenars de milers de persones, escombrant les collites locals –per tant, ja era greu empitjorant més la situació humanitària– i degradant diverses infraestructures. D'aquestes infraestructures, les viàries han estat les més afectades, sobretot perquè la majoria de les vies no estan asfaltades. Per als quals no els queda menjada i esperen ajuda humanitària, tenir rutes itinerants és qüestió de vida. Michael Maluki, enginyer de camins de la regió de Makueni en el sud de Kenya, resumeix la situació amb eufemisme: quan el camí i la pluja es creuen, sorgeixen problemes. D'una banda, perquè l'aigua erosiona les vies, o perquè genera un fang que el vehicle pot fer créixer. Però, al contrari, perquè les vies interfereixen en el cicle de l'aigua, bloquejant l'aigua local i conduint-la en direcció inadequada, acumulant aigua d'escolament i sediments, modificant els fluxos subsuperficials i modificant els patrons d'inundació, fent-los pitjors en alguns llocs. Enginyers i pagesos de Maluki i Àfrica de l'Est estan construint una solució a aquests problemes creuats.
Green Roads for Water (Vies Verdes per a l'Aigua) és la principal iniciativa per a fer front als problemes dels camins i les pluges, impulsada pel consultori holandès MetaMeta. Malgrat la llarga història de l'enginyeria hidràulica a Holanda, la idea original d'aquesta consultoria no prové de la província de Flevoland, sinó de les regions de Balutxistán i Sindh. Allí, fa cinc o sis mil anys, construïen petits i llargs embassaments, com la terrassa de pedra Gabarband, on es capturaven les aigües i sediments dels rius transitoris creats en forma de monsó i s'utilitzaven per al cultiu. A partir d'aquesta observació, la pregunta és com dissenyar o remodelar els camins perquè tinguin els avantatges d'aquestes gabarbandas, tenint en compte que el 20% de la superfície actual es troba a un quilòmetre d'un camí, on viu la major part de la població i que els ecosistemes terrestres són molt més fragmentats que fa 6000 anys, degut principalment als camins.
Depenent de les condicions i problemes del terreny, es pot condicionar un camí en una zona seca i pedregosa perquè funcioni en forma d'embassament, retenint aigua i sediments en una dels seus marges; en les zones erosionades es poden construir camins amb corbes de nivell perquè l'aigua flueixi més lentament i entre més aigua en el sòl; en aquestes zones es poden construir camins drenants i l'aigua que s'aboca per la via per a evitar l'arrossegament dels cultius en zones de regadores. Podem trobar exemples en l'informe titulat Guidelines for Road Infrastructure in Support of Water Management and Climate Resilience (Directrius
d'Infraestructures Viàries que ajuden a la Gestió de l'Aigua i la Resiliència Climàtica). MetaMet diu que totes aquestes solucions són low-tech, moltes de les quals han estat provades i desenvolupades pels propis agricultors i enginyers, i moltes vegades s'ha notat que coses molt senzilles poden fer molta diferència.
Per cada shilling que s'inverteix en aquesta mena de sistemes en el comtat de Kitui a Kenya, es calcula que els rendiments del cultiu creixen 2,5 shillings. És a dir, a més de beneficiar al cicle de l'aigua i a la sostenibilitat dels camins, té clars avantatges per a l'economia local. Segons Michael Maluki, en l'actualitat entre el 5% i el 10% dels seus camins s'han adaptat a aquestes normes. Abans de començar a desenvolupar-se a Kenya i a la regió de Somaliland, la primera sessió d'aquesta enginyeria va tenir lloc en el nord d'Etiòpia. Allí cada any els agricultors estan fent treballs veïnals en la reconstrucció de terrasses i en la neteja de vells canals de reg. En 2015 es va començar a elaborar aquest auzolan d'acord amb les normes "Vies Verdes per a l'aigua", i a més del treball habitual, es van crear noves rases, pous i vorals que condueixen l'aigua des dels camins fins als camps de blat de moro i ordi. Segons Kifle Woldearegayen, enginyer en geologia per la universitat de Mek'ela, els resultats són satisfactoris: el nivell freàtic pròxim a aquestes vies es va elevar durant dos metres i la productivitat dels caserius de la zona va augmentar un 35%. Si no us sona Mek'ela, igual heu sentit el nom de la regió en la qual Mek'ela és Tigray, per la guerra que va passar en el mateix període de 2020 a 2022. En aquells anys es van sumar als problemes derivats de la sequera les mancances, la destrucció, els assassinats i les violacions provocades per la guerra, tal com explica Axier López en el reportatge La massacre amb novel·les núm. 2.746 d'ARGIA. A Somàlia la situació política tampoc és satisfactòria: des de la guerra civil que es va iniciar en 1992, l'Estat ha estat dominat per les màfies locals i els grups islàmics. En aquests contextos tan difícils es troben alguns pagesos, pastors i enginyers d'Àfrica de l'Est, malgrat els obstacles, que modelen el seu territori per a conservar millor l'aigua de les pluges en la terra, construint el futur del territori.
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
L'associació de protecció d'ocells LPO compte més mostres de cigonya o cigonya blanca i milans negres. Fa 46 anys que es realitzen recomptes d'ocells en Organbidexka, en l'alt de Larraine. Els relats comencen el 15 de juliol i finalitzen el 15 de novembre, però des del 15 de... [+]