Microplàstics en el patrimoni arqueològic
York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van ser excavats en la segona meitat de la dècada de 1980, la qual cosa permet conservar mostres de terra de fins a set metres de profunditat recollides fa gairebé quatre dècades. Recentment, experts universitaris de York han utilitzat aquestes mostres per a comparar-les amb les actuals i han publicat en la revista Science of the Total Environment una preocupant conclusió: en les noves mostres s'han trobat 16 tipus de microplàstics que no existien en la dècada de 1980.
La recerca pilot és la primera que s'ha dut a terme per a la detecció de microplàstics en el patrimoni arqueològic, però la troballa de microplàstics en els jaciments de York a set metres de profunditat indica una situació similar en la resta de jaciments arqueològics. Segons l'arqueòleg John Schofield, l'arribada tan profunda d'aquestes partícules “posa en perill la conservació dels objectes que formen part del nostre patrimoni històric”.
En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics
Encara que està pendent d'analitzar l'impacte concret dels microplàstics sobre els objectes i estructures dels jaciments, David Jennings, en paraules del cap del projecte, “els microplàstics tenen la capacitat de modificar la composició química de la terra i dels sediments, la qual cosa pot provocar, per exemple, la putrefacció de les petjades orgàniques”.
En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics… La modificació brusca d'aquestes condicions ha determinat que els objectes no es moguin perquè danyen la conservació del patrimoni. Les restes que es conserven in situ també han estat afectats per altres problemes previs als microplàstics: altres contaminacions, turismes massius, etc., i s'han hagut de prendre mesures contra ells. Però detenir els microplàstics és una altra cosa.
En paraules de Jennings, “és possible que a partir d'ara la protecció del patrimoni arqueològic in situ no sigui la millor opció i calgui canviar dràsticament els criteris de protecció del patrimoni”. Els microplàstics també estan alterant el patrimoni arqueològic.
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]
Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]
Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.
La troballa ha estat una... [+]
La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
