York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van ser excavats en la segona meitat de la dècada de 1980, la qual cosa permet conservar mostres de terra de fins a set metres de profunditat recollides fa gairebé quatre dècades. Recentment, experts universitaris de York han utilitzat aquestes mostres per a comparar-les amb les actuals i han publicat en la revista Science of the Total Environment una preocupant conclusió: en les noves mostres s'han trobat 16 tipus de microplàstics que no existien en la dècada de 1980.
La recerca pilot és la primera que s'ha dut a terme per a la detecció de microplàstics en el patrimoni arqueològic, però la troballa de microplàstics en els jaciments de York a set metres de profunditat indica una situació similar en la resta de jaciments arqueològics. Segons l'arqueòleg John Schofield, l'arribada tan profunda d'aquestes partícules “posa en perill la conservació dels objectes que formen part del nostre patrimoni històric”.
En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics
Encara que està pendent d'analitzar l'impacte concret dels microplàstics sobre els objectes i estructures dels jaciments, David Jennings, en paraules del cap del projecte, “els microplàstics tenen la capacitat de modificar la composició química de la terra i dels sediments, la qual cosa pot provocar, per exemple, la putrefacció de les petjades orgàniques”.
En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics… La modificació brusca d'aquestes condicions ha determinat que els objectes no es moguin perquè danyen la conservació del patrimoni. Les restes que es conserven in situ també han estat afectats per altres problemes previs als microplàstics: altres contaminacions, turismes massius, etc., i s'han hagut de prendre mesures contra ells. Però detenir els microplàstics és una altra cosa.
En paraules de Jennings, “és possible que a partir d'ara la protecció del patrimoni arqueològic in situ no sigui la millor opció i calgui canviar dràsticament els criteris de protecció del patrimoni”. Els microplàstics també estan alterant el patrimoni arqueològic.