Confondre l'autopersonalitza amb el rock és el major sacrilero

per als penians: és “Parany”, això no és música, pot fer-ho qualsevol. Tanmateix, els músics saben que si a la guitarra elèctrica se li lleven els efectes pedals, és un embalum i sobretot difícil d'interpretar. És a dir, que les tecnologies són una eina més. Els de Chopete venen de Bilbao amb el seu primer llarg treball, que ja havia publicat un EP, i en el seu primer aspecte han fet el personalitzat pop-rock. Oïda més, té brutícia de l'ordi i actitud de la bomba. Però si tenen per sobre de tot, malgrat perpetuar la foscor, basten d'alegria i entusiasme. Li ve bé l'etiqueta que utilitzen els de Madeleine: poz rock. Els Chopet mengen l'escenari com

alguns animals. La porta d'entrada del micròfon, els riffs agressius del baix, les bateries tan senzilles com potents... Andoni Barinaga Rementeria (bateria) i Iñigo Guemes Wemes (baix) diuen sempre el mateix: “Quan pugem a l'escenari no sabem què passarà... Bé, no sabem què farà Jone!”. Encara que el grup és un grup, Jon Fernández és el guitarrista i cantant responsable del caos, la bèstia que menja la taula i el caçador.

En el Ganivet Ensenyar, s'han recollit peces d'aquí i d'aquí, i en principi no sembla que hagin pensat massa en l'estètica del concepte disc. El colorit zoològic dels fantasmes de la pell és un indicador d'això. Però en navegar entre cançons i cançons, tots tenen la mateixa ànima: riffs forts, energia i melodies molt intenses. En els concerts es cantaran tornades saltant, ja sabeu: “Encara que caiguin, una vegada i una altra, s'ensenya el ganivet!”. Jo no sé per a què

té la gent manager i per què els deixen escriure. Airaka defineix al grup com “una proposta de so post-millennial que no deixarà fred a l'oïdor”. I crec que, com al principi d'aquest article, portem temps demanant disculpes i explicant per la notícia. Crec que és perquè l'ecosistema de la cultura basca no té espai de debat ni costum. És hora d'acostar-se als grups per a anar

una mica més enllà de l'ús que fan dels estils i les tecnologies. Vinc a repetir això de sempre: d'on es fa i per a qui. Aquest és l'únic debat interessant. Els chopetes saben i guanyen els seus cors quan viatgen. Perquè són uns trossos d'on, i ho fan per dins.