El dubte entre els professors va sorgir quan Ramadana estava a punt d'acabar: alguns alumnes de família musulmana havien assenyalat que, a causa de la celebració del final del ramadà, no anaven a la sala. Amb aquesta acció –va comentar un professor– queda clar, almenys aquest dia, que la religió està per sobre del dret a l'educació. Per tant, que facin el que vulguin aquestes famílies, però jo els posaré de menys als alumnes que no vindran.

No pot fer-ho així –li va donar el bon compte la cap d'estudis–. Perquè hi ha una llei, en el marc jurídic del Regne d'Espanya, que permet l'acord de col·laboració entre l'Estat i la Comissió Islàmica d'Espanya. En ella, girant el cap a l'ordinador pel cap d'estudis, s'especifica que “Els alumnes musulmans que estudiïn en centres públics o privats no hauran d'assistir a classe ni realitzar exàmens en dies festius religiosos, per si mateixos o a petició dels qui tinguin la pàtria potestat”.

I el dubte va seguir en la disputa, des de la boca d'un altre: sap si aquesta llei, o la concordada, té alguna cosa a veure amb la possibilitat que l'alumnat s'eximeix de l'educació sexual o de la coeducació? Perquè l'altre dia…