Per què
il·lustrador? Jo vinc d'una família d'obrers i encara que no hi hagi “artista”, el meu pare sempre ha tingut ganes de pintar, encara que sigui professor, i la meva mare és advocada, però molt creativa. He après il·lustració pel meu amor a les històries. Quan vaig saber que podia dedicar-me a això, en acabar la carrera vaig començar a especialitzar-me.

Com i com va ser a Itàlia? L'últim
any de carrera vaig fer un Erasmus a Florència i em vaig enamorar de la ciutat. Allí vaig aprendre un disseny gràfic editorial i vaig conèixer l'obra de Bruno Munari sobre l'objecte del llibre. Vaig començar a veure el llibre com alguna cosa més que un producte a vendre immediatament. Vaig tornar aquí fa sis anys, però segueixo en contacte amb professionals i amics d'allí i treball molt en Itail.

Ets director i cofundador
de l'associació Irudi. Per què i per a què la Imatge? Es tracta d'un projecte sorgit en 2017 de l'Associació d'Il·lustradors d'Euskadi. Quan vaig viure a Itàlia em van oferir ser president de l'associació d'il·lustradors. Vaig estar quatre anys en aquest lloc i llavors vam posar en marxa Irudi. Vaig veure que hi havia poca relació amb altres professionals i tendències externes. He estat en moltes fires i coneixia la diversitat que hi ha en el món, per això en venir aquí vaig pensar que seria bo fer una espècie de trobada per a mostrar el que fem aquí i la nostra cultura, i alhora conèixer el que es fa fora. És un punt de trobada professional on no es venen llibres. El nostre objectiu és parlar i reflexionar. Sabem en quina situació precària vivim molts creadors i, almenys, qui no pot viatjar a l'exterior, pot tenir l'oportunitat de conèixer alguna cosa que es fa fos a través d'Irudi.

Imatge anual en el museu Artium. Enguany la vuitena edició se celebrarà del 24 al 26 d'octubre. Hi haurà un país llatinoamericà, un altre del nord d'Europa i un tercer del Mediterrani.

Com va néixer Bonic Editorial? Els processos de treball d'il·lustradors, escriptors i
traductors són lents. Necessitem temps per a fer les coses bé i el sector del llibre vol anar cada vegada més ràpid. La durada dels llibres en les llibreries és cada vegada menor. La seva vida ara és molt curta i això és una tragèdia. A més, vaig veure que en alguns casos les editorials et posen límits per a fer el llibre que tu vulguis. Tot això em va fer pensar que potser jo havia de fer els meus llibres. Després de treballar en un programa d'emprenedoria vaig formar el meu propi segell, seguint el camí d'altres autors (Planeta Tangerina, Katsumi Komagata...).

Un dels millors editors espanyols, Mitja Vaca, és il·lustrador. Vaig veure que els projectes realitzats amb molta manyaga eren generalment de creadors i no d'empresaris.

Els creadors hem viscut sempre amb orgull això de l'autoedició. Aquest moviment és molt estès i respectat entre els creadors, ja que et permet considerar el format, els materials, la selecció d'impressió i enquadernació com un llibre o part del procés creatiu del fanzine.

Avui dia, per contra, gaudeix de mala reputació, perquè en certa manera es confon amb l'autopublicació i perquè han sorgit moltes empreses que publiquen qualsevol llibre a canvi de diners i amb rapidesa. La literatura no il·lustrada és la que més ocorre: si ningú et publica, pagues a un d'ells i tens el teu llibre a la mà. Però cal distingir una cosa d'una altra. No cal barrejar-ho tot.

Vaig fundar Bonic Editorial per a fer els meus llibres, però el segon any vaig decidir publicar els treballs d'altres autors. Treball amb diverses editorials (Erein, Igela, Mitja Vaca, Penell Vermell...), però faig treballs especials jo. Saturnina, per exemple, és un llibre que m'ha costat vuit anys. Jo tinc el control del procés d'elaboració del llibre i a més puc aconseguir que hi hagi més temps en el mercat perquè jo soc l'editor i no tinc pressa per a llevar-me de les botigues.

Tots els meus llibres tenen el mateix preu: 25 euros. Sempre intento que la gent triï el llibre i no el preu. Els processos que faig en la impremta sempre els faig aquí a Euskadi, perquè m'agrada veure tot i per a mi és molt important el concepte Km 0, també en la producció de llibres.

Bonic no ho he fet només per a publicar llibres infantils. També treballem la poesia i l'assaig il·lustrat. M'agrada cuinar llibres lentament.

Quants llibres ha fet?
Tinc dotze repartits, però ara sortiran altres dos. La meitat d'elles són obra total de mi, contes i dues poesies.

Ets educadora en el Museu de Belles arts de Bilbao. Quins feixos allí? Vaig començar
a fer programes per a famílies en 2012. A més, des de fa dos anys estic treballant amb dos grups de dones en risc d'exclusió social. És molt interessant. Els dimecres ens reunim per a analitzar els treballs del museu i crear peces. Aquestes dones no tenen temps per a elles i, a més del que aprenen, busquen vies pròpies per a expressar el que tenen dins. Surten coses molt boniques. Són molt més agraïts que molts altres públics.

Com és aquí la professió dels il·lustradors? El sector va millorant gradualment degut, en
part, al treball realitzat des de l'associació. Un excel·lent equip directiu. Som uns 170 socis, la majoria bascos i en moltes ocasions ens diuen que la pedrera d'il·lustradors bascos és molt bé vista. La imatge també ha contribuït a això. Però no tot és a les nostres mans. Haurien d'ajudar més des de les institucions. El nostre és un treball periòdic que suposa un gran obstacle per a poder dedicar-se al 100%. Cotitzacions, seguretat social... tot és molt difícil per a nosaltres.

La precarietat està molt generalitzada? Sí, tots els freelance
saben molt bé què és el treball periòdic. Per això tots intentem tenir almenys un treball fix, encara que sigui senzill, per a pagar la quota d'autònoms i la casa. Jo, per exemple, tinc més despeses fixes que ingressos mensuals, i sempre haig de caminar fent malabars. Combinem petits encàrrecs amb llibres. Per als il·lustradors fer llibres és el més bonic, però normalment es paga pitjor. El més prestigiós, però el que menys diners ens dona. Per això estem treballant en mil llocs com és possible.

Ara tens un nou rival:
la Intel·ligència Artificial creativa. Estem prenent això amb agilitat? Sí. Perquè volen que sigui així. El que més ens enfada és que tot això neix d'empreses privades que estan enriquint a costa dels seus creadors. L'AA afecta a tots els sectors generadors. A tot arreu es parla d'AA com una moda i les institucions, els ajuntaments... volen pujar a aquesta moda. Aquesta informació superficial i agilitat ens perjudica. Prémer un botó i crear una obra del no-res, d'on ve? Procedeix d'un abús. Aquestes empreses de programari roben material en Internet. Mineria extractiva. Converteixen les imatges capturades en dades per a la seva posterior venda. A més, els drets d'autoria d'aquests presumptes nous continguts no pertanyen a l'usuari sinó al programari. Els advocats discuteixen sobre qui és l'autor legal en l'actualitat. Diuen que és un ordinador original, però quin és? El que s'ha utilitzat per a entrenar el programari o l'usuari que l'instal·la?

Cal dir-li a tothom que, mentre això no es reguli, han de preguntar-nos als creadors si volem participar en aquest entrenament de màquines, pagant pels nostres treballs i esmentant el nostre nom. Aquesta “obra” així realitzada procedeix de la mescla d'altres treballs. Els nostres requeriments no s'estan complint i mentrestant veiem com s'estan utilitzant aquest programari en diferents ajuntaments, fires i institucions com si alguna cosa fos súper divertit. Mentre la boca s'omple de cultura, els creadors s'estan deixant sense protecció.

Tots hem hagut d'adaptar-nos a la digitalització, d'acord, però si d'aquí la diferència és a vulnerar drets i obrir portes a l'intrusisme.

Què diuen les lleis? No
hi ha llei, només consells. Fa un parell de mesos des del Ministeri de Cultura van treure una guia de bones pràctiques d'Intel·ligència Artificial amb molt bona intenció, però amb molt mala redacció per dir-ho d'alguna manera. Al final es deia que es pot fer un ús parcial però no complet. Com s'entén això? En temps de la pirateria no es deia que pots piratejar la meitat del que consumeixes i l'altra meitat, per exemple.

Ha de diferenciar-se entre el generador AA general i el generador AA. AA pot estar dins de programes com Photoshop o InDesign, però no és un problema. Aquestes són les eines: tu fiques el teu treball i tu ho fas com vulguis. El creador AA és una altra cosa, perquè els continguts que no són teus els agafes sense el teu permís i els utilitzes com vulguis. Per exemple, Midjourney per a la imatge o Xat GPT per als textos s'alimenten de robatoris. Des de FADIP hem parlat amb representants del Ministeri de Cultura i ara estan redactant un nou text.

Als creadors els toca exercir de
professors? A més de ser professor, sembla que hem de ser Policia d'AA, i no és gens agradable. Sovint parlem amb institucions, fins i tot amb creadors. A nivell europeu col·laborem amb altres associacions d'il·lustradors i, encara que sigui lent, estem aconseguint alguna cosa.

També estem fent molta feina entre companys. A vegades ens costa explicar que AA no és una eina perquè una eina no vulnera drets. Un martell o un programa d'edició digital són eines, però no això. D'altra banda, alguns autors creuen que és alguna cosa per a jugar, sense mala intenció.

Els autors sabem com defensar-ho. Hi ha maneres d'evitar el robatori del teu treball, com els vernissos que es poden posar en les imatges, però això és un treball i una despesa addicional per a nosaltres.

En concursos públics, per exemple, què seria el millor? No utilitzar el generador AA
com a condició necessària. Per a això es pot sol·licitar una declaració jurada en la forma en què se sol·licita jurar que no s'ha plagiat una altra obra. Els participants hauran de manifestar que no s'ha utilitzat cap programari que vulneri els drets d'autoria. El problema és doble: molts dels quals fan aquest tipus de convocatòries no saben res d'això, mentre que a uns altres els interessa que hi hagi treballs en les seves convocatòries.

Una altra manera de protegir els artistes és demanar dossiers per a concursos i no cartells finalitzats. D'aquesta manera es paga dignament el treball i es tria a partir d'imatges creades com a model, sense promoure el treball gratuït.

* * * * *

ÚLTIMA PARAULA

Còpia de la còpia “Vivim en capitalisme i ens han introduït AA per a obtenir resultats i beneficis ràpidament. Què
s'aconseguirà amb l'embranzida dels creadors? L'ús de programari que utilitza la mineria en línia augmenta la presència de material de mescla en Internet. Còpies de seguretat cada vegada més escasses. Això pot ser el final de la creació cultural. Amb el creador AA es diu que és un
instrument de futur, però la seva essència és robar les creacions del passat. No és ni eina ni de futur. L'experimentació sí que és el futur, però per a protegir aquests processos i garantir el temps necessari, hem de romandre com a creadors".

OFF THE RECORD

El llibre és una de
les poques coses que no ha sofert canvis substancials en la història. Ara els llibres es volen fer i vendre massa ràpid i això no és bo. El llibre sol estar poc temps a les botigues i els que no es venen ho porten a un magatzem o el destrueixen. Abans es cremaven, ara es fa pasta de paper. Amb aquesta despesa es compta des de l'inici del procés. Si hi hagués més temps a les botigues, es destruirien menys, però hi ha una producció enorme. D'una banda és bo que quantes més veus tinguem, però amb aquest sistema som creatius els que perdem. Després d'una gran feina, en pocs mesos cal vendre molt per a cobrar una mica de diners".