En l'acte d'ahir, la qüestió central era: Contes vs. novel·les, quin és el gènere principal. Què va defensar o va respondre vostè? Perquè vaig respondre que jo crec que
no són gèneres comparables, però si haguéssim de comparar-los, que tot el que busco en la literatura ho trobo jo en la novel·la amb més intensitat que en el conte, i amb major profunditat i extensió.
Crec que la novel·la en general permet arribar més lluny. El conte ofereix la possibilitat d'acostar-se de manera fugissera a un món possible, mentre que en les novel·les es desenvolupa tot un món.
La literatura ens permet sortir del tancament individual en el qual vivim. Perquè la lectura, encara que la lectura sol ser una activitat individual, alhora et posa en contacte amb els altres perquè reconstrueix una trama humana. Primer amb la història, amb els personatges, també amb altres lectors que han llegit el llibre... És a dir, es crea una certa comunitat amb els llibres. La literatura desperta la imaginació del lector i la imaginació de la seva comunitat. Tot això es pot trobar en el conte, però crec que la novel·la té un recorregut molt més llarg, que dona més complexitat a totes aquestes possibilitats que li he comptat i que arriben molt més lluny.
I hi ha alguna cosa que podem trobar en els contes, que no estarà en les novel·les? Sí, clar. Per exemple, en les novel·les pots provar formes narratives que dificultarien al lector. El conte t'ofereix més
possibilitats de joc i experimentació, així com una nova relació amb el lector. Per exemple, a mi m'agraden les que fan creure que estàs llegint una cosa determinada, que a mesura que arribes al final bolquen el relat i canvien el significat del que has llegit. Però fer-ho en una novel·la, fer que el lector torni al principi després d'haver llegit 300 pàgines, no és tan sostenible: l'impactant del conte es convertirà en un parany efectista al lector en la novel·la. Després, el conte té una concentració i intensitat molt poètica, que la novel·la no té, perquè la novel·la necessita molt més aire i espai… Ningú pot resistir la intensitat que pot tenir un bon conte en moltes pàgines, perquè a més no es correspon amb la intensitat de la vida.
I hi ha diferències materials en l'elaboració (i consum) de contes i novel·les? Es pot dir que fa falta més diners i més temps per a fer novel·les? Podríem pensar
que el conte coincideix amb l'època en la qual vivim, tant a l'hora d'escriure com a l'hora de llegir. Estem parlant sempre de poc temps, de problemes de concentració i d'atenció dispersa en onze comptes. Per això, sembla que la narrativa breu, com ocorre amb les sèries, seria més adequada per al lector... però després no és veritat perquè els lectors de contes són molt escassos.
La gent continua buscant novel·la, i d'una novel·la el que vol és que es quedi amb vostè durant molt de temps, que mereixi l'esforç. Aquí està el preu. La gent paga 20 euros, així que el llibre t'aguanta una mica. La nostra filla, per exemple, té 15 anys, és un lector empedreït i vol novel·les de 600 pàgines. I no sols novel·les de 600 pàgines, sinó sidres novel·les de 600 pàgines.
Guix Vermell (“Klera gorria”; Seix Barral, 2020) és la teva única col·lecció de contes i des del principi diu que no ets escriptora de
contes. I miri, he escrit molts contes, uns 120-130. Però és veritat, no soc un escriptor de contes, perquè tinc la meva casa plena de notes de novel·les que puc llegir i que alguna vegada puc escriure, però no de contes. Em resulta més fàcil pensar en termes de novel·la.
Tots els contes que he escrit han estat per encàrrec, principalment per a publicar-los en periòdics. No obstant això, en el cas dels contes de periòdics, he tractat de treure'ls dels motlles habituals, més que el descans del lector, perquè sigui una peça més. És a dir, com el periòdic mira a l'actualitat, busco que el conte faci el mateix, però utilitzant les eines de la literatura. Aquest ha estat el conte per a mi moltes vegades, i m'ha servit també per a provar coses, tècniques i maneres d'escriure.
Per això, llavors, els teus contes estan relacionats amb la realitat i l'actualitat. Quan escrius
en la premsa hi ha dues vies: tens una cosa diferent per a comptar, o has d'oferir una altra manera de comptar.
"Les teves decisions estètiques, literàries i formals són tan polítiques o més polítiques com el tema que estàs escrivint"
Una pregunta personal, o una petició de consell... Jo escric l'assaig i tinc un problema: quan intento fer una cosa fictícia em sembla que la literatura panfleta insuportable es torna massa sovint. Com es pot fer una ficció políticament compromesa i amb valor literari? No
sé si soc el millor per a aconsellar a ningú, perquè hi ha qui pensa que escric com a pamflet... Però diguem que per a mi el més important és la forma, la forma literària, no la que escriuré, ni on posaré la mirada, sinó com ho comptaré.
Més que amb el risc del pamflet, em trobo amb alguns aspectes de la realitat que renuncien a ser narrats. A vegades pot ser perquè no els entenem, perquè no som capaços de pensar sobre ells, perquè no som capaços de donar forma, perquè ens desborden… Altres vegades pot ser perquè no trobem una forma diferent de comptar, perquè ja ens ho han comptat mil vegades de la mateixa manera, i perquè hem cregut que no hi ha manera de comptar d'una altra manera. Si no busques una altra manera de comptar, el lector acaba adaptant-se al que vostè li compta i no es molesta, no s'altera i no se li pot fer veure el que pot ser conflictiu. Per a mi l'essència està en la manera de comptar. Les decisions estètiques, literàries i formals que presa són tan polítiques o més polítiques com el tema que vostè està escrivint.
Hi ha un text de Foster Wallace. En la mar, dos joves peixos es creuen amb un vell peix que els diu: “Bon dia, joves. Què tal està avui l'aigua?”. I els dos joves, duditos, se'ls uns als altres: “Senti, què és l'aigua?”. Ells no veuen aigua com ho veiem. El mateix ocorre amb el sistema econòmic. Perquè crec que el tipus de mirada que ofereix la literatura li permet recuperar l'estranyesa del que veiem natural i normal, i generar les preguntes que m'importen. I això ho aconsegueix més que de què. Perquè a algunes literatures els posem l'etiqueta de la política, perquè mirem determinats aspectes de la realitat, o al tema o als personatges. Però si és formalment conservador, això acaba inofensivament.
"És una escriptura política literalment quan la mateixa escriptura és política"
Per exemple? Això es veu molt bé al cinema, el decisiu que a vegades és posar la cambra en un altre lloc, i de sobte aquesta
realitat que ja no veus, com fa que la vegin d'una altra manera. Per exemple, amb el tema de l'Holocaust, amb Son of Saul (fill de Saúl) això succeeix. El director d'aquesta pel·lícula presa un pla curt, en tota la pel·lícula només veurem el rostre del protagonista i tota la resta està fora del pla. En aquest cas, canviant només el pla, canviant la manera de comptar, tot és diferent.
I en la literatura? En el cas de la
literatura, i en relació amb la literatura en castellà que més control tinc, crec que a Amèrica Llatina tenim els exemples més interessants. És clarificador, per exemple, que quan parlen de violència no parlen de violència, sinó que la pròpia escriptura expressa violència. Per citar alguns noms portaria aquí a Mónica Ojeda o Emilano Monjer. Tenen l'habilitat de retratar tot tipus de violència, però el violent és la mateixa escriptura i, en conseqüència, també la lectura. Jo també intento fer-ho, per exemple, amb la precarietat, i em plantejo no escriure amb la precarietat, sinó reflectir la precarietat, és a dir, que la pròpia escriptura sigui precària i, per tant, que la lectura també sigui així. Per a mi és una escriptura política, literalment, quan la mateixa escriptura és política.
A més de fer literatura, també escrius articles d'opinió sobre política, i li vull preguntar sobre aquest tema. Com veu la situació política de l'Estat espanyol? Les conseqüències polítiques de l'1 d'Octubre a Catalunya semblen reestructurar el panorama polític de l'Estat, no? Clar,
tot ha canviat, però no sols pel procés català. Crec que l'1 d'Octubre ha obert la crisi territorial que venia d'abans. No és de zero, forma part de la gran crisi sistèmica. Veníem de la crisi econòmica i financera, de la crisi política i institucional, on la monarquia entra en crisi amb l'abdicació del rei… De sobte tots els elements del sistema entren en crisi alhora. Una d'aquestes crisis és la crisi territorial que, com dic, marca de sobte un nou temps polític en un context de crisi. Això li dona més força que el que es podia haver treballat d'una altra manera, però diguem que la crisi de l'Estat fa que es converteixi en una altra cosa.
I en la seva opinió, en aquesta crisi està la societat clavada? Cap d'aquestes crisis s'ha
tancat amb serietat, ho hem salvat tot com hem pogut, la crisi política està totalment oberta, la crisi territorial tampoc s'ha tancat, s'ha salvat, però no s'ha tancat. S'estan intentant solucionar algunes conseqüències de la crisi, però no hem resolt el problema profund del model territorial. I no sols que no s'ha solucionat, sinó que està sofrint molta tensió. Aquesta tensió venia de les perifèries, però ara s'ha incrementat el creixement d'un poderós nacionalisme espanyol que no està disposat a canviar el model territorial.
Què tens ara a les teves mans? Alguna novel·la? Tinc un parell d'idees sobre la taula relacionades amb les coses que
parlem en el diàleg. Un projecte que tinc entre mans pretén obrir la possibilitat d'entendre molt millor als qui van més enllà d'un aspecte concret de la nostra vida. Busco per on miraré per a parlar del que ens està passant, de la nostra manera de vida i fins i tot de la solució.
Quin dels seus llibres et sembla el més adequat per a traduir al basc? No
sé si La mà invisible (Seix Barral, 2011) seria la novel·la "Mà invisible", una novel·la sobre el món laboral. És el que més s'ha acostat al que vull fer, d'entre els escrits, i al mateix temps el que pitjor i menys ha llegit.
El teu escriptor favorit? Una
de les raons per a continuar escrivint és Virgina Wolf, i en concret la novel·la To the Lighthouse (Farorantz).
El teu últim descobriment?
M'ha encantat, perquè no creia que fos un bon escriptor... La novel·la de l'actor Ethan Hawke: Bright Ray of Darkness (La foscor un raig brillant). Un brillant raig de foscor (Berenice, 2023). Parla del món del teatre.
I un
conte? La nit bocarriba, de Julio Cortázar.
Ulls en l'horitzó
Escriptor: Il·lustradora Mirin Agur
Meabe: Ane Pikaza
Elkar, 2020
-------------------------------------------------------
Mirin Agur Meabe ha publicat diversos textos i llibres. Ha treballat amb tots els gèneres literaris: literatura infantil i... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Barrengaizto
Beatrice Salvioni (Traducció:
engany Fernando Rey)
Txalaparta, 2024
------------------------------------------------
Fernando Rey ha triat el títol de Barrizto per a traduir La malnata de Beatrice Salvioni. Rei diu que ha intentat ser la veu de l'escriptor,... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
Anava a escriure amb fatiga una columna, però m'ha semblat un ridícul fingir que als 19 anys s'ha esfondrat: rendit, cansat, decebut, com si aquest món m'hagués negat. Em va semblar més ridícul encara somiar amb els petits panets que ens queden, perdre'm en l'elecció d'una... [+]
PELLOKERIAK
Ruben Ruiz
Ilustraciones: Joseba Beramendi, exprai.
Elkar, 2022
-----------------------------------------------
Rubén Ruiz ens ofereix una nova obra de relats breus. No són microrelats, perquè els relats, encara que es poden llegir de manera independent, tenen... [+]
Memet
Noemie Marsily i Isabella Cieli
A fi de centos, 2022
--------------------------------------------------
Obrim la cremallera del càmping de color vermell i mirem per la porteta juntament amb Lucy. Amb aquesta portada rep al lector el còmic Memet. Guions de poques... [+]