L'estudi ha analitzat, en primer lloc, la presència d'hortes escolars: el 82% dels centres estudiats té projecte d'horta i el 18% no ho té. Com ho valoreu? Quin tipus d'hortes han trobat?

Igone Palacios: Els resultats són molt positius, ja que la mostra és important, tant quantitativament (s'han analitzat 22 centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz, el 40% dels centres d'ESO de Vitòria-Gasteiz) com qualitativament (no hem acudit als que sabíem que tenien horta, s'han tingut en compte en la recerca centres públics i concertats, de diferents barris de Vitòria-Gasteiz). La presència d'horts en els centres escolars és important, per la qual cosa la majoria de les escoles tenen l'oportunitat de fomentar la seva relació amb la naturalesa i els seus projectes associats en el dia a dia en la pròpia escola. Els horts escolars són un excel·lent context d'ensenyament, podem convertir en una nova classe per a abordar de manera pràctica molts temes i àrees.

Iratz Pou: L'horta és un lloc molt bàsic per a la nostra supervivència, adequat per a l'obtenció d'aliments, i la presència de les hortes és tal, que els centres escolars han avançat en la integració de la relació amb la naturalesa, el coneixement i les actituds en el procés d'aprenentatge. Les hortes que hem trobat són diferents d'unes escoles a unes altres, però en general he vist hortes ben ordenades i ben equipades.

També heu analitzat l'ús de les hortes escolars.

Pou: En general, els centres fan un bon ús, encara que en algunes escoles no tenen totalment interioritzat l'ús de l'hort. La clau està en la gestió: en alguns centres l'hort no està inclòs en el full de ruta de l'escola, és una acció addicional, i en uns altres, l'horta està inclosa en el currículum i té en ella nombroses activitats didàctiques. En aquests casos, és més fàcil que els professors de les diferents assignatures recorrin a l'horta per a tractar temes del seu àmbit.

Palaus: És especialment positiu que s'hagin trobat escoles i professors que estan implicant-se molt activament i que ja estan rebent experiències positives. Perquè és molt necessari contar que és possible, demostrar que es poden fer moltes coses sense ser experts en horticultura, tant per a fer de l'escola una pràctica generalitzada (no un parell de professors) com per a estendre-la al major nombre possible d'escoles. En alguns casos, és impossible anar a l'horta amb 25 nens, però sí que és possible, encara que no sigui fàcil, i si es pot acudir amb l'ajuda d'un altre professor és encara més enriquidor. Compartir i difondre que moltes escoles estan treballant en aquesta activitat ajuda al fet que uns altres s'animin a trencar aquest camí, perquè nosaltres també aprenem de model, i per a veure'ns segurs en l'horta com a docents necessitem models.

En concret, què volen treballar les escoles a través de l'hort i què es pot treballar?

Pou: Jo viu en un poble, en contacte amb la naturalesa, però en una ciutat com Vitòria, sovint els nens no tenen tal possibilitat d'estrènyer la seva relació amb la terra i la naturalesa, o de conèixer d'on provenen els aliments que mengen, i tot això a l'escola és bell. Per això, treballar en l'horta és un aprenentatge important, però també serveix per a abordar altres camps, sobretot a partir d'unes etapes, tenint en compte que hi ha molts professors i assignatures. Les escoles també posen en ment aquestes dues idees principals el projecte de l'hort, però en la realitat sovint els resulta difícil. Encara que treballar en l'educació ambiental horta sembla un concepte senzill, el treball que li segueix és profund.

Palaus: Per al nostre benestar, per a la nostra supervivència, necessitem la naturalesa, però aquestes connexions a la ciutat ens resulten difícils de veure i l'hort ajuda a recuperar-la. Els estudis indiquen que a les ciutats, encara que poc per a fomentar el contacte amb la naturalesa, aquesta relació es reforça, ajuda a prendre consciència dels efectes causals del que fem, que estan molt desconnectats en el sistema actual.

És més, les hortes permeten l'auzolan, les relacions, els diàlegs intergeneracionals, la unió de ciutats i àrees rurals, la reflexió sobre la sobirania alimentària (almenys simbòlicament, perquè la major part del que mengem no serà d'aquesta zona. Treballar una senzilla horta ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta.

Una vegada sobre aquesta base, com som una escola, per què no anar més enllà i donar-li una segona volta, per què no aprofitar l'horta per a ensenyar matemàtiques (des de pesar el compost fins a tirar d'ell, passant les matemàtiques a la vida quotidiana), per a treballar idiomes (quantes paraules hi ha per a dir uraza? ), per a fer el dibuix… Donar context al que has d'aprendre, baixar de l'abstracte al concret i donar sentit i una causa facilita l'aprenentatge i la comprensió. A més, sortir de les quatre parets i donar la lliçó en l'espai exterior dona aire i motiva a l'alumnat. Per exemple, des d'Educació Infantil podem aprofitar la transició a Educació Primària perquè sembla que en Educació Infantil el moviment és molt important però en Educació Primària només podem estar asseguts a l'aula. És important la resignificació d'espais, donar un significat diferent dels espais exteriors i utilitzar l'ensenyament com a espai.

Abans parlaven de la incertesa dels professors. Si els professors reben més formació, se'ls trauria més rendiment a les hortalisses?

Pou: En l'estudi he detectat que ha influït directament en el professorat que ha rebut formació al punt de vista sobre l'hort, han vist que en les seves assignatures poden utilitzar l'hort de manera didàctica. Aquesta formació no s'imparteix de forma generalitzada a l'escola, per la qual cosa sovint la responsabilitat de l'hort recau sobre determinats professors i pares, no tots els professors participen.

Palaus: En la UPV/EHU formem al professorat, ensenyem com ensenyar en l'horta, i aquestes sessions tenen molt bon acolliment, la necessitat també és molt complicada, encara que és molt difícil formar-se amb el professorat perquè hi ha moltes sessions de formació dirigides a ells i poc temps (si la sessió és en horari lectiu, per exemple, sol ser difícil venir). El primer pas és que el professorat més implicat acudeixi a aquests cursos i després el difongui a l'escola entre la resta. Molt aviat, el 17 d'abril tenim el curs de Matemàtiques en l'hort i Coneix la biodiversitat de la teva escola el 15-16 de maig.

En qualsevol cas, tindran ja aquesta formació els futurs professors i professores en la mesura en què s'imparteixi en la carrera de Magisteri? En
la carrera de Pou: Magisteritza, els alumnes hem pogut anar a l'horta en l'assignatura de Ciències de la Naturalesa, i també hem baixat a l'horta del campus per a fer un projecte i formar-nos en la seva volta amb algun altre professor, com el de matemàtiques.

Palaus: Sí, fem moltes coses que abans no es feien. Fugirem unes hores de les Ciències Naturals, i aquesta experiència els queda per a quan són professors. Encara que no ho recordin exactament, és més fàcil repetir el que ja has fet, aquesta referència ja la tenen els candidats. De fet, coneixem als alumnes dels graus d'Educació Infantil i Primària que han après amb nosaltres, que ara estan fent aquestes labors a les seves escoles. La nostra limitació és que l'assignatura de Ciències Naturals té hores en Magisteri.

Quines són les principals deficiències en l'ús de les hortes escolars?

Pou: Com s'ha esmentat anteriorment, en moltes ocasions l'hort es converteix en responsabilitat de determinats professors, la qual cosa limita l'ús de l'hort.

Palaus: L'altre dia vam estar amb els membres de la Junta d'Horts d'un col·legi i ens van comentar que necessiten més reconeixement, més alliberaments lectius, entre altres coses per a rebre formació o per a adaptar el currículum a l'horta. De fet, ara només BeAtarra té hores lectives destinades a aquesta mena de tasques [BeAtarra és el professor responsable de la innovació en cada centre]. Per a mi el més important és posar en valor l'horta, aconseguir un procés d'aprenentatge significatiu cada vegada que anem a l'horta, i per a això cal organitzar bé el que cal fer, sentir-nos segurs i donar importància al que fem (en nombre de treballadors canalitzats, en temps, en ràtios).

Quines experiències interessants heu trobat en els centres estudiats?

Pou: En la majoria de les escoles, els aliments conreats són consumits posteriorment pels propis alumnes i es preparen en el centre diversos plats. Això provoca il·lusió en els nens. També m'ha semblat interessant el treball que realitzen algunes escoles entorn del compost amb els residus orgànics generats. I en el cas dels quals tenen tolla prop de l'horta, el projecte s'enriqueix en l'observació de la biodiversitat, en el mesurament, en la cura: mesuren l'evolució tant de l'horta com de la tolla per a realitzar successives lectures.

Quin creieu que seria el millor ús de l'hort?

Palaus: A més del que hem anat comentant al llarg de l'entrevista, el millor seria que els alumnes de tots els nivells poguessin utilitzar l'horta i dediquessin quatre o més sessions mensuals amb cada grup. No obstant això, depenent de l'escola (i dels recursos i condicions de l'escola) pot ser un bon ús, i en aquest camí intentem ajudar i aportar idees. Què és el que necessites per a fer un bon ús de l'horta? L'ajudaria un protocol? Un recurs concret? La recerca també ens ha permès esbrinar les necessitats i on cal intervenir.

Més enllà de l'horta, s'estan multiplicant les iniciatives per a introduir més zones verdes als patis dels col·legis, també les escoles forestals. Medi ambient, naturalesa, sobirania alimentària… Està augmentant la consciència d'aquests temes?

Pou: La restauració dels espais verds a les escoles és una tendència evident en els últims anys, només cal veure quants espais de joc han estat remodelats i renaturalitzats. Al cap i a la fi, es generalitza la tendència a tornar a poc a poc el lloc que els humans hem llevat a la naturalesa. I amb o sense horta, les escoles estan realitzant accions per a desenvolupar aquesta consciència.

Palaus: Aquests espais verds tenen una gran influència. Tenim un altre estudi que compara dos centres que han utilitzat espais verds exteriors, un de la ciutat de Vitòria i un altre d'un poble. Doncs bé, en el punt de partida, els alumnes de l'escola local tenien un major grau de coneixement i vinculació amb la naturalesa, però després de treballar els uns i els altres van aconseguir resultats similars, i en molts àmbits els alumnes de la ciutat van obtenir un resultat més alt. Caldria aprofundir més, però ens dona una pista: és fàcil que els nens (les persones en general) es posin en contacte amb la naturalesa i facin preguntes per a enfortir la seva passió, el seu interès i la seva vinculació.

COL·LEGI ERREKABARRI

“Els professors tenim el repte de treure la classe a l'horta, encara som molt aules”

Errekabarri és un dels centres estudiats. Té 697 alumnes d'Infantil i Primària i tots els grups passen per l'horta, de 2 a 12 anys. “Comencem des de petit: venim, fem olor, plantem…”, ens compta el professor Patxi Ibarzabal. Cada setmana tenen un treball associat a l'horta i aporten a tota l'escola en cadena: per exemple, un grup donarà la volta a la terra, i gràcies a això un altre grup podrà plantar al maig i un grup següent recollirà la sembra. I així realitzen tot el cicle. L'horticultura està dividida en tres tasques principals, per les quals passa tota l'escola: sembra o plantació, manteniment i estany. “A partir d'aquí, és lliure acostar-se quan es vulgui a l'horta, i quan jo estic en l'horta, sempre s'acosten alguns a l'hora de jugar, em pregunten si necessito ajuda, què faig, si poden fer alguna cosa… És increïble l'atractiu per als nens. Per això, encara que al ritme que portem ens costa sortir de la classe, si preguntem als nens sempre volen venir a l'horta, i això és el que hauríem d'aprofitar”.

Sistematitzar i organitzar bé tant la freqüència com el contingut és fonamental, ja que l'horta forma part del projecte escolar: “No pot ser la meva pedrada, no pot dependre de la sensibilitat d'alguns professors, és fonamental col·lectivitzar, crear xarxa i convertir-la en un projecte escolar si volem que es mantingui i que el que realment es fa en l'horta sigui significatiu, i no una mera postal –explica Ibarzabal–. El claustre sovint no se sent segur perquè no controlem aquest món i ens sembla que necessitem una horta perfecta, però d'aquí no anem a la fira, si algunes plantes s'han corromput no passa res, és part del procés d'aprenentatge. Fa falta valentia i recursos”.

Segons el professor, és sorprenent la desconnexió de la naturalesa i l'horta: “Els nens no saben distingir un porro. Coneixen els fruits, però les plantes, les hortalisses no; comprar tot en el supermercat és això”. A través de l'horta es busca, d'una banda, observar la naturalesa i els seus cicles, la sostenibilitat i la biodiversitat, i per un altre, treure l'assignatura de l'aula a aquest espai, i, per un altre, acostar projectes multidisciplinaris amb un objectiu didàctic. “Els professors tenim el gran repte, perquè encara som una aula molt gran”.

COL·LEGI ZABALGANA

“La falta de collita és un problema, però és una oportunitat per a treballar tot amb els nens”

Zabalgana és una altra de les escoles estudiades, amb estany al costat de l'hort. Compte amb uns 700 alumnes, tots passen per l'horta i col·laboren amb les seves famílies. Crida l'atenció que tenen cinc compostadores d'uns 550 litres de capacitat i que recullen quantitats ingents de residus orgànics (tenint en compte els menjars d'alumnes i professors). Ho utilitzen per a veure amb els alumnes la reutilització dels residus o per a analitzar com els cucs composten.

Tots els anys es planifica l'horta entre pares i tutors, i tots els anys es giren els productes plantats: “Suposem que aquest curs decidim plantar tomàquets, després en recollir els tomàquets podem acordar una melmelada de tomàquet, degustar el tomàquet amb oli, fer una amanida amb tomàquets i patates plantades… –ens explica el professor Ibon Diaz– i amb el compost completarem el cicle, ja que tot el procés és veure i interioritzar”. També tenen plantes medicinals.

“Des dels 2 anys comencen a barrejar la terra, a experimentar, a fer petites plantacions… i la viuen amb naturalitat. L'horta és un bon recurs per a desfer-se de molts prejudicis i augmentar el coneixement. A mesura que augmenta l'edat, es poden treballar més coses: la patata alabesa té fama, però d'on ve la patata? I el blat de moro, el tomàquet? Com influeixen les fases de la Lluna en la plantació? Si estem estudiant en classe l'Edat mitjana, per a qui era la major part de la collita durant el feudalisme? Quines fruites i hortalisses mengen els alumnes nascuts en altres territoris? Per exemple, intentem plantar pebrots portats del Magreb, però no van sortir”. Tot el que és sortir de classe és motivador per als alumnes, diu.

Zabalgana és una horta ecològica. Com l'estiu passat va ser molt sec i el sol pega de ple en l'horta, a penes van aconseguir collir: “Ni tomàquet, ni fruits, a penes patates… i vam haver de treballar amb nens i nenes, vam tenir l'oportunitat de parlar del clima. Frustrar és normal, a nosaltres també ens costa acceptar el resultat, i si no hi ha collita ho considerem un problema, però en realitat és una oportunitat per a desviar-nos del planificat i treballar amb els nens el que ha ocorregut. Els professors també hauríem de trencar alguns esquemes”.