Una decisió de la Diputació Foral d'Àlaba ha deixat sense servei domiciliari a més de 150 persones, segons ha denunciat EH Bildu. L'associació navarresa Thycna ha denunciat que moltes dones immigrants necessiten disposar d'una habitació a canvi de 700 euros, de personal domèstic o d'una interna. LAB denuncia que la negativa a negociar el conveni laboral dels empleats de llar impedeix millorar les seves condicions i assegurar els seus drets laborals. La cura continua sent font de notícies. No ha estat una notícia, però si la notícia que mereixeria alguna línia de cap és que la cura ha recorregut el seu camí i ha ocupat el seu lloc en la majoria dels programes electorals.

Qui des del Govern Basc vol dirigir les polítiques públiques ha hagut d'entrar en propostes concretes sobre el sistema de vigilància i mullar-se la vigilància davant els requeriments que es van fer en vaga. La lluita per la cura ha forçat les decisions polítiques, ja sigui per a assumir reivindicacions o per a obviar-les, i així s'han creat oportunitats que abans no existien per a avançar cap al sistema de cures que volem aconseguir.

Ofegar-se institucionalitzant les lluites és una estratègia antiga i coneguda, i aquest risc continua existint. Però perquè les reivindicacions es converteixin en polítiques públiques i els canvis que exigim es facin realitat, aquestes lluites han de recórrer el seu propi camí en les institucions. I hem obert aquesta porta. Les condicions per a donar continuïtat a la lluita per construir un nou sistema que reorganitzi les tasques de vigilància són avui millors. No és petit el que porta la mobilització, no són poques les raons que tenim per a continuar mobilitzant i pressionant.