Quan vaig aprendre i vaig començar a utilitzar el basc, de seguida em vaig adonar que per als bascos m'havia convertit en un més d'ells (sent el nou vitorià basc dels últims cotxes, però dins). Entre mi pensava que Euskal Herria era un poble bell; etimològicament és un poble de basc, i el basc és un poble amb basc. Però no sols etimològicament: quan un basc pregunta és basc? per una altra persona, es pregunta sap basca? Per això, el poble del basc sempre m'ha semblat un poble bastant acollidor: és igual d'on vengen, si aprens basc ets euskaldun.
Les nacions d'Estat no són tan acollidores, i també hi ha llengües apreses en les famílies immigrants segones, fins i tot terceres, en les quals les generacions no s'assumeixen franceses (perquè molts espanyols o francesos blancs tampoc prenen part popular i pel racisme del propi Estat).
No crec, per tant, que siguem més racistes en el món del basc que en el món del castellà o del francès, i tampoc crec que Nerea Fillate ho consideri. Però, d'aquella entrevista que li van fer en El Salt, “hi ha polítiques que provenen del món del basc que són bastant racistes i excloents” i en Twitter, on es va iniciar la festa de la llei.
Hi ha coses que hauríem de resoldre perquè les persones racistes i empobrides tinguin més fàcil el passaport al món del basc (aprendre basc)
A mi m'interessen les coses que es guarden darrere de la frase, i no que amb aquesta frase buida es cobreixi un debat més profund. I sí, hi ha coses que hauríem de resoldre perquè les persones racializadas i empobrides puguin obtenir més fàcilment el passaport al món del basc (aprendre basc). Per citar dos:
Una, si en un poble hi ha dues escoles, i en una d'elles principalment famílies immigrants no gaire riques en diners i en l'altra hi ha nens blancs de “poble”, la distribució és perillosa per al públic espanyol gratuït vs euskaldun “concertat”. (Amb aquest tema sempre record a Gabriel Aresti, que estava en contra que en l'època franquista els nens paguessin una quota per estudiar en basca).
Dos, si els adults han de pagar l'euskaltegi per estudiar basc (encara que en determinades condicions després es retorna aquests diners, etc. ), poden preguntar-se per què el castellà o el francès són absolutament devaluats i el basc no.
Si els bascos no lluitem per la universalitat i la gratuïtat, i “reconeixem” que les coses “estan així” (2024! ), correm el risc de relacionar el basc (Euskal Herria) amb una quota que no val la pena.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]