argia.eus
INPRIMATU
París 2024
Símptomes d'un model olímpic conegut
  • Quan una ciutat és declarada organitzadora dels Jocs Olímpics, un dels objectius és crear il·lusió entre la població. Són moltes les decisions controvertides que cal prendre i la protecció de la ciutadania facilita el treball. No obstant això, quan en 2017 el Comitè Olímpic Internacional (ROVB) va triar París com a organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 2024, la notícia no va despertar gran interès entre els habitants de la capital francesa. Les autoritats insisteixen que la renovació de la ciutat és una gran oportunitat i deixarà un patrimoni molt positiu per als ciutadans, però sembla que l'esdeveniment esportiu més gran del món no està a l'auge del passat.
Xabier Rodríguez 2024ko apirilaren 02a

La creació de nous llocs de treball, la regeneració de barris i el baix pressupost són algunes de les promeses, però si ens fixem en les últimes edicions, l'augment del deute públic, el desplaçament de la població, el greenwashing o la militarització dels espais públics han estat algunes de les conseqüències dels Jocs Olímpics. En les últimes dècades s'han consolidat com el negoci d'algunes elits locals; difícilment poden imaginar els banlieue o suburbis de París que els Jocs milloraran les seves vides diàries.

El districte 9-3 serà ocupat pel districte de Seine-Saint-Denis
–le Quatre-Vingt Treize o Neuf trois–. Una zona de llarga tradició industrial, la segona major zona industrial d'Europa a mitjan segle XX, fins que, en el procés de desindustrialització iniciat en la dècada de 1970, van començar a tancar-se les fàbriques de cotxes i acers que donaven ocupació a gran part de la població. Des de llavors, tots els plans de rescat governamentals han fracassat i els percentatges de pobresa i desocupació són el doble que la mitjana francesa. En 1998 es va celebrar a França la Copa del Món de futbol i es va construir un nou estadi en Saint-Denis, però res va canviar. Set anys després, farts de l'atur i de la barbàrie policial, es van desencadenar violents incidents.

Aquest estadi serà el centre dels Jocs, i els organitzadors han permès promeses de la regeneració del districte, com l'arribada de moltes empreses, la creació de nous negocis o la recuperació del riu. De moment, en el departament més pobre de França s'estan acabant les obres d'una ciutat olímpica que acollirà a uns 15.000 esportistes. A la volta dels esportistes s'espera que una quarta part dels habitatges construïts es facin públiques i prop d'un terç es lloguin a treballadors i alumnes amb baixos ingressos a través d'agències governamentals. La resta es vendrà en el mercat lliure a un preu que exclogui als residents i alimentant el fantasma de la gentrificació de Saint Denis.

“Volíem assegurar que el patrimoni dels Jocs Olímpics tindria sentit per a les pròximes generacions que viuran aquí”, ha assenyalat Henri Specht, director de la ciutat olímpica. Està per veure quin serà la següent generació, però si ens fixem en els últims antecedents és difícil que sigui optimista. Per als Jocs de Londres de l'any 2012, els organitzadors van prometre transformar gran part de la ciutat olímpica en habitatge social, cosa que no va ocórrer després dels Jocs. L'any 2016, la Barra de Rio de Janeiro converteix a Tijuca en un barri de luxe, animant als seus habitants a buscar nous habitatges.

El model s'ha repetit en massa ocasions. Els Jocs Olímpics es consideren excuses per a renovar un barri marginat, però transformats en negoci immobiliari, expulsen a molts dels seus habitants. El preu dels habitatges de Saint-Denis ha pujat un terç en l'últim any i segons el col·lectiu Le Revers de la médaille, 3.000 persones sense llar han estat expulsades de la ciutat.

La recuperació de Sena tindrà lloc
a deu quilòmetres de Saint-Denis, entorn del riu Sena. Excel·lent exemple a París, al costat de la torre Eiffel o la catedral de Notre-Dona'm. A més, la recuperació del riu és un dels principals símbols dels Jocs “verds”.

En els Jocs Olímpics celebrats a París en 1900, es van realitzar proves de natació en Sna. En aquella època era freqüent el bany de la població, però des de 1923 està prohibit pel grau de contaminació de l'aigua. El Govern francès ha fet una gran despesa per a recuperar el riu amb motiu dels jocs. S'han invertit 1.400 milions d'euros en la posada en marxa de dues unitats de desinfecció i un dipòsit de recollida d'aigua de pluja en les depuradores de Sena. Allí volen fer proves de natació de llarga distància i triatló. No obstant això, en els últims mesuraments el nivell de qualitat de l'aigua ha donat pitjors resultats de l'esperat, i davant el dubte que això ha suscitat, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha proposat un “bany col·lectiu” previ als Jocs per a demostrar que les aigües estan netes. El president Emmanuel Macron també ha dit que es banyarà.

La cerimònia d'inauguració estava prevista per a 500.000 espectadors, però ha baixat a 300.000 per motius de seguretat. En aquesta gegantesca campanya de propaganda es juga la fama de la ciutat i de l'Estat, i els organitzadors no volen córrer cap perill. Aquesta és precisament la raó per la qual s'esprem el pressupost en totes les edicions i l'excusa per a utilitzar-lo com a banc de proves de les noves tecnologies de seguretat. París no és una excepció, provaran un sistema controlat per intel·ligència artificial en nom de la seguretat, encara que després de la polèmica suscitada, el Govern francès ha assegurat que no utilitzarà tecnologia per a conèixer la cara.

El model que es repeteix ha estat assenyalat pel Comitè Olímpic
Internacional que Paris 2024 obrirà una nova era en la història dels Jocs, que no seran tan cares com les anteriors i que no perjudicaran el medi ambient. Desgraciadament, hi ha raons per a pensar d'una altra manera. El pressupost inicial ha augmentat considerablement i hi ha sospites de corrupció entorn de la comissió d'organització, com el mes d'octubre passat la Policia francesa va revisar la seu dels Jocs per a buscar informació sobre les adjudicacions d'una vintena d'obres d'infraestructura. Així mateix, el transport públic no serà gratuït mentre durin els Jocs: al contrari, anuncien que el preu dels bitllets es duplicarà. Els ciutadans també es queixen de l'alt preu de les entrades. Els esportistes més famosos competeixen a la seva ciutat, però molta gent no podrà veure-la en directe.

Així, es pot preveure que els Jocs de París no seran una festa anunciada per als treballadors, els pobres o els sense llar. Hi haurà una gran festa, sí, però sobretot per a polítics municipals i empreses de construcció. En qualsevol cas, la factura olímpica serà abonada per la següent generació parisenca.