argia.eus
INPRIMATU
‘La xarxa ultra’
David Bou 2024ko martxoaren 28a

Quatre mesos després de la meva última col·laboració amb ARGIA, per mitjà d'aquest text he reprès els meus articles d'opinió, però us explicaré per què he abandonat aquesta temporada les pàgines d'aquesta entranyable revista.

El 20 de febrer es va estrenar el documental La xarxa ultra (xarxa Ultra), un projecte audiovisual per al programa Sense Ficció de TV3 (televisió pública catalana). Teníem l'encàrrec de representar un fenomen tan preocupant com desconegut per a la majoria de la societat: com s'introdueix la ultradreta en les vides dels joves a través de les xarxes socials.

Segons la macroenquesta realitzada pel Centri d'Estudis d'Opinió (CEO) de Catalunya, el 9% dels joves de la generació Z (entre 15 i 25 anys aproximadament) es troba entre 8-10 de l'escala ideològica, és a dir, en l'extrem dret. La majoria són homes i encara que el número sembli anecdòtic, cal tenir en compte que el percentatge és gairebé el doble que el de la generació anterior.

Aquesta dada marca una nova tendència i assenyala que un percentatge important dels joves és per a les opcions ultraràpides. Aquesta tendència ja condiciona el quadre polític-institucional de les organitzacions en molts llocs del món i sembla que no ha tocat sostre. Està de moda tenir façana? Per què alguns joves veuen la ultradreta com a antisistema?

Les respostes són múltiples, però en l'Estat espanyol destaca l'impuls i prestigi que han tingut determinats continguts creatius i les plataformes de generació de notícies falses. Més encara tenint en compte que totes les recerques confirmen que les xarxes socials són els canals d'informació més utilitzats per les noves generacions i no els mitjans convencionals.

Les anomenades façanes negres s'alimenten de les polèmiques que sorgeixen en portals com l'Estat d'Alarma de Javier Negro per a estendre els discursos d'odi amb total impunitat

Les denominades façanes, com Infovlogger o Llibertat i el que Sorgeixi, s'alimenten de les polèmiques que sorgeixen en portals com l'Estat d'Alarma de Javier Negre, per a intoxicar el debat polític i difondre amb impunitat els discursos d'odi. Les plataformes juguen un paper molt important, ja que en lloc de castigar les opinions misògines, homòfobes o racistes, els algorismes fomenten continguts conflictius i, per tant, aconsegueixen mantenir als usuaris en la xarxa i monetarizar les publicacions.

En el cim d'aquesta complexa xarxa trobem aspectes com el Vox i el PP. Contractant publicitat institucional i dotant-los de partides pressupostàries pròpies, financen a aquests nous famosos d'Internet per a desviar l'atenció i traslladar l'agenda mediàtica al seu favor.

Hi havia una condició per a fer el documental: que els protagonistes parlessin. Per això entrevistem molts adolescents d'extrema dreta i als tres fundadors abans esmentats. Era un gran repte, com donar veu sense promoure ni justificar els seus discursos? No us faré spoiler, però fins ara el públic i la crítica han lloat l'esforç.

La nostra principal conclusió és que, tenint en compte que ha tingut molts espectadors, hem aconseguit posar de manifest una de les estratègies que ens estan utilitzant per a guanyar el partit. Ja no era viable ignorar el fenomen per a evitar el seu creixement. Us convido a veure el documental, a treure les vostres pròpies conclusions i a actuar en conseqüència, perquè entre els nostres joves no floreixi la llavor de l'odi. Encara som a temps.