En la meva època d'estudiant em van ensenyar la diferència que hi havia darrere de la paraula eficàcia i eficiència. En aquella època l'eficiència em semblava un objectiu, avui no estic tan segur. L'eficiència gràcies a les transformacions digitals ens ha reportat molts beneficis, almenys als qui no sofrim de moment grans bretxes digitals, en el meu cas, sobretot en l'àmbit de les gestions. La setmana passada, no obstant això, he estat pensant en la intel·ligència artificial i l'eficiència, quan un membre del grup Librezale en Educació ha compartit una notícia: “El director general de Nvidia diu que els nens no haurien d'aprendre a programar” (LinuxParty). La idea que subjeu a aquestes paraules és que la intel·ligència artificial té capacitat per a convertir-se en creadora en l'àmbit digital, per la qual cosa ja no necessitem saber programar, dibuixar per ordinador, editar vídeos per ordinador, saber escriure i llegir...

A vegades crec que m'espanten massa aquestes afirmacions. És possible que les persones que estan darrere d'aquesta mena d'idees no busquin en nom de la comoditat la importància de la comprensió del nostre món i de les tecnologies presents, que redueixin les nostres possibilitats d'influència, elles mateixes, les grans tecnologies desenvolupadores, en el camí de continuar sumant poder. És possible que aquesta vegada no estiguem treballant un altre Troia Zaldi per a entrar en les nostres vides, que no estiguem en la senda de crear models de negoci que ara ni podem imaginar, mentre la nostra vida i els nostres treballs es precarizan per causes que mai entendrem bé. Potser millor pensar que ara tindré noves possibilitats creatives que no estan al meu abast: per exemple, poder crear una App amb una descripció, una imatge, una web, un videojoc... De moment, miro pel costat, sense entendre bé el que està ocorrent i els seus beneficis i perjudicis.