argia.eus
INPRIMATU
Balla, balla (riu)!
Iker Barandiaran @IkerBarandiara 2024ko uztailaren 10a

L'AUTODESTRUCCIÓ HA COMENÇAT. 3, 2,1... ZON!! !

Bidehuts, 2023

----------------------------------------------------------

Donar-li massa importància al fet que sigui políticament correcte, però en un moment en el qual falta la política
correcta, diré que des d'Abregotarrak, com des dels porcs, tot és aprofitable… i bo! Són artistes en molts sentits i projectes liderats per dos germans (Bap!, El Jo i el Dispositiu) són trencadors, imaginatius i únics.

Ha tingut diverses vides en dispositius: Va ser creada per Mikel en 2002 i amb ella Metak va estrenar la submarca per a altres treballs
sota el nom de Pil-Pil
Sessions. El temps li ho va empassar amb un exercici d'experimentació que va escriure la banda sonora del trànsit rodat per càmeres urbanes.

Però, en 2021, Mikel torna a compondre i amb l'ajuda dels germans Okene-Eneko i Drake (els tres membres de Bap!) reviu el projecte i Hi ha Ulls, Veritats? van donar a llum el disc. Jarmusch, caseriu, electrònica, escola d'hardcore-punk, i sobretot dansa i riure per reivindicació. Els
Marians (Inoren Ero NI, Anari…), substituint a Drake, van començar a oferir concerts en format trio i asseguts amb Okene, faristol. Un altre plantejament estètic minimalista però efectiu que afavoreixi la dansa i el pensament a partir de la base orgànica.

Obren el disc amb autotune, amb la música dels vells versos que van escriure al seu promès, un pilotari espectacular, en la cançó de Jesús Abrego. Ha començat el ritme i la dansa; i a continuació ha esclatat el ritme de Mongoloid: electrònica orgànica, trompeta jazz i Ino Ero Ni encara més espacial!. Qui soc és el moment de respirar, però també és un cant de relat que es complica en el bucle després d'una profunda reflexió. La policia basca és un gran exemple del que no canviarem i, a més de la veritat perfecta, un punk juganer sense distorsions. El buit és l'amanida de dansi, jungle i soul surfeada per Oken, i Baxx intro Mariano reflecteix el pes i la destresa de tot el disc. I, finalment, la peça electrònica fosca i mandrosa No vull treballar inspirada per Edith Piaf.