Louisa
Yiusfi
Txalaparta, 2023
-------------------------------------------------
En 2022 Louisa Yousfi va publicar Rester barbare, i Itziar Deu d'Ultzurrun i Txalaparta el van publicar en basc en 2023, després de les paraules d'Ainhoa Nadia Douhaibi. Feia temps que no insistia tant en un llibre.
Fa poc Ibai Atutxa ens va parlar del procés de barbarización dels bascos, però ara hi ha una raça, l'autor ens parla de “la invenció del mairu-musulmà”.
És curiós l'a prop que està la República Francesa del Sud del País Basc. Diria que aquí, en general, coneixem molt poc la realitat, i en aquest llibre es donen a conèixer alguns dels bàrbars de la zona. En concret, aquest treball pot ajudar a decolonizar l'imaginari racista de persones no blanques construït per civilitzats. Segons l'autor: “Sent arxivers i escriptors, tots els esforços de la nostra activitat es dirigiran a netejar l'estigma que ha tacat a la nostra gent, a imaginar als nostres més enllà de l'estereotip”.
Yousfi ens parlarà dels riscos de la integració (“universalitat desarrelada”) i farà una crida a la resistència al principi. A continuació, analitzarà les representacions dels pessigolles de temàtica occidental i els monstres de l'Imperi, i explicarà en què consisteix no ser blanc en els suburbis de París, principalment amb la veu i l'actuació de dos grups de rap. Finalment, Pagadi s'interessarà per la participació de les dones en el programa i Douhaibi, en la tertúlia d'actualitat, abordarà aquest cas.
Potser el lector es recorda del genocidi palestí. Sobretot llegint el següent: “Avui dia la invenció de l'objecte mairu-musulmà és el principal motor d'una guerra permanent i d'un subdesenvolupament imperial en els territoris on els recursos energètics són pròspers i les nostres vides es nodreixen d'avanços tecnològics i de consums abusius”.
Al costat de la complicitat dels vençuts, els bascos hem de treballar la blancor (en la mesura en què som oprimits i privilegiats) i aquest llibre ens pot ajudar a obrir-nos camí: per a això hem de continuar mantenint la temptació de fer paral·lelismes de complicitat –sol– i llegir les paraules d'aquest llibre des de la nostra posició de poder. Incòmode, conscient i reflexiu.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]