El Premi Pritzker d'Arquitectura de 2024 ha estat adjudicat a un arquitecte japonès, Riken Yamamoto. Si teclegeu el seu nom, no són especialment cridaneres les imatges constructives associades al seu nom. El que crida l'atenció és que el Premi Pritzker continua premiant la trajectòria de nous edificis i la prosperitat, i està lligat a un nom propi. S'entén que l'arquitectura significativa es troba en l'edifici i en la tasca d'una persona. Ejem respon a una representació clàssica de la professió d'arquitectura, ja que avui dia moltes oficines d'arquitectura són col·lectius formats per diverses persones i no treballen sota un nom propi. La funció de l'arquitectura és la materialitat de l'espai, no té per què ser el resultat d'un nou edifici. Potser el que el canvi de generació porta en alguns anys es reflecteixi en els Premis Prizker.
Però el premi Pritzker coincideix amb el dia a dia, en la raó que ha donat en triar a Yamamoto: que la seva arquitectura té en compte a la comunitat. Yamoto conta que la casa que vivia de petita tenia en la seva part davantera una farmàcia i una zona de servei a la comunitat, i en la part posterior una casa privada, i que aquesta experiència ha delimitat el seu treball. Cal dir que una de les paraules preferides dels estudiants d'arquitectura és la creació d'un “espai per a la comunitat”. Es tracta d'un racó que pretén superar la divisió de l'espai privat i públic en l'edifici residencial i en els barris, amb la finalitat de donar cabuda a la societat. En els racons de tercera categoria es representa la possibilitat que succeeixin moltes coses: menjar, llegir, fer una reunió, jugar, estar, discutir… Són accessibles, ben il·luminats, ben equipats i de fàcil ús, perquè per les seves característiques no domèstiques ni urbanes no puguin passar en altres categories. Un espai de compartició per a situacions de convivència, per a organitzar activitats conjuntes. Yamamoto atén la comunitat i a l'entorn i aquesta sensibilitat és senyal de contemporaneïtat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]